Finalment he trobat un raconet de temps per parlar de l'Oleguer. I començaré deixant clara una premissa: cadascú és lliure de dur el seu compromís pel país fins allà on vulgui; i de la mateixa manera que alguns tenim clar que no vessariem sang per tant bella causa (més bella és la vida), d'altres poden seguir sent independentistes, no nacionalistes o el que vulguin, i legítimament considerar que no es pot renunciar a una oportunitat professional com un Mundial de futbol per la causa. En aquest sentit, no veig res reprobable en la conducta de l'Oleguer.
Dit això, la meva opinió és que els esportistes catalans, si realment creuen en unes seleccions catalanes oficials, no els fan cap favor. El ressò mediàtic que tindria qualsevol renúncia a la selecció espanyola ja ens l'ha apuntat el 'cas Oleguer': sense dir res, ha ocupat portades, tertúlies i comentaris a dojo. De fet, ha servit perquè se'n parli, del tema. Imagineu-vos què faria una renúncia més o menys massiva, més o menys significativa, però en tot cas explícita.
Per a mi és molt fàcil dir-ho, perquè les possibilitats que em convoquin per a una selecció nacional passen pel reconeixement oficial de la disciplina del PCFutbol. Però a dia d'avui tinc clar que, si em cridessin, jo no hi aniria. Em moriré amb els mateixos diners que el Puyol, l'Oleguer o el Guardiola (és a dir, zero, perquè a la tomba no ens n'emportem res); però de mi se'n parlaria molt més temps, això segur. I com a mínim, se'n parlaria amb respecte i admiració, perquè hauria renunciat a quelcom molt valuós per defensar els meus ideals. I a més, el meu sacrifici hauria servit d'alguna cosa. Si d'altres fessin com jo, de fet si tots fessin com jo, no tinc cap dubte que les seleccions oficials catalanes serien possibles. Però vull remarcar un cop més que no recrimino l'actitud dels esportistes catalans que juguen amb Espanya pel que he dit al principi.
Digueu-me idealista. Pot ser. Digueu-me demagog, perquè probablement mai hauré d'afrontar una decisió com aquesta. Pot ser. Però de la mateixa manera que l'Oleguer és lliure per triar amb qui vol anar, jo sóc lliure per proclamar amb qui no m'agradaria anar.
Un últim incís, en resposta a aquells que diuen que això no és més que un esport i que no s'ha de barrejar amb la política: si l'Oleguer es negués a sortir al camp a escoltar l'himne, i aparegués un minut més tard, només per jugar el partit, ¿es respectaria la seva decisió per part d'aquells que defensen que només es tracta d'un esport? Ho dubto.
no es tant fàcil, el fet de que jugui a la lliga española, la federació li pot retirar la llicencia i no podria jugar al barça.
Si jugues al arsenal seria diferent.
Tenim un cas similar, a l'ultim europeu de basket els grizzlies es van negar que Gassol jugues i no va jugar. Aquests americans no són estupids li paguen una mortarada a la seva estrella pq jugui amb ells no pq s'en vagi a la ong españa i que potser es lesioni.
El que hauria de plantar 2 collons és el barça i obligar a tots els seus jugadors a que renuncin a les seves selecions començant pel brasil.
En quant al objectiu profesional, jugar al barça es el màxim només comparable de guanyar un mundial amb brasil o catalunya, però caure a 1/8 amb una seleccio que no es ni la teva??
Caram com sou els culers! Intentem defensar una selecció catalana i sortiu dient que s'han de prohibir que els jugadors vagin a les seleccions. Si la Catalana fos oficial, també faríeu el mateix? Doncs això molt catalanisme no ho és pas.... A mi m'encanta que els jugadors del Lleida vagin a la Catalana i tant de bo hi pogués anara tot l'equip si convingués.
I del Puyol, què en penseu? aquesta cada any fot alguna excusa per no jugar amb la catalana... a veure culers, si tan catalans sou foteu-li un escarment.
Collons, no et perds ni una per 'rajar' del Barça.
Les seleccions, qualsevol d'elles, haurien de pagar els jugadors que s'enduen. Què hi ha més catalanista que demanar diners?
El que no és defensable és que les seleccions, qualsevol d'elles, es muntin la patxangueta a costa dels clubs que paguen la nòmina dels jugadors, quan volen i on volen, i a sobre en treguin guanys.
qui diu el Barça diu tot el G-14, no haurien de regalar d'aquesta manera els seus jugadors. Que n'aprenguin de la NBA!!!.
Però aquest és un altre tema. Jo crec que si l'Oleguer (o qui sigui) no vol anar a jugar amb la selecció, només ha de dir-ho privadament i fora embolics. No és complicat.
Insisteixo, si no ho fa és perquè vol; i realment jugar un Mundial (ni que sigui per fer el ridícul, com és el cas) té el seu premi. Jo hi renunciaria, però no crec que se li pugui exigir que ho faci. Allà ell i els seus principis, jo no el consideraré menys catalanista (o el que sigui).
Fins ara no m'ha donat motiu per no creure en ell. Si ha mantingut fins
aquí la incògnita, crec que és perquè no pensa jugar amb un equip que
no és el seu. Però ho dirà quan toqui... si és que li toca. Jo continuo
creient en ell.
Que faja con jo que ni he jugat en cap lliga ni selecció espanyola.