croatcatala |
dimarts, 20 de desembre de 2005 | 14:34h
Cansat de sentir que els catalans no som solidaris perquè volem més recursos en detriment de les comunitats (regiones) més pobres, m'he proposat saber què entenen per solidaritat aquells que volen donar-nos lliçons sobre el tema: PSOE i PP.
El PSOE segueix la línia habitual: s'omple la boca de grans declaracions, però a l'hora de passar als fets, el pressupost de l'Estat per a l'any 2006 destinat a cooperació internacional no supera el 0,35% del PIB estatal, i el major increment correspon a crèdits (que si no es condonen, algun dia hauran de tornar amb interessos). ¿Permetrien que Catalunya articuli part de la seva solidaritat estatal amb crèdits a altres comunitats autònomes? Crec que no.
I del PP, què dir. No ha calgut cercar gaire per trobar una de les magnífiques i il·lustrades reflexions amb què de tant en tant ens obsequia José M. Aznar, mitjançant la boca de Mariano Rajoy: l'acord assolit per aprovar el pressupost de la Unió Europea "es tremendamente injusto para España, ya que la convierte en la gran pagana de la ampliación [...] Repasando las cifras, queda claro que la ampliación cuesta a España 42.000 millones, una cifra superior a las de Francia, Alemania, o el Reino Unido, y esta situación es lamentable". Sembla que la solidaritat amb territoris més pobres només inclou aquells que es troben dintre les fronteres d'Espanya; no serveix per als països de l'Europa de l'Est. I ens diuen localistes i provincians a nosaltres?
Vist el concepte de solidaritat que tenen aquests "mestres", sincerament, prefereixo que m'anomenin insolidari. Però sobretot, que em deixin ser-ho. Potser siguin els habitants dels territoris més pobres (d'Espanya, d'Europa i de tot el món) qui acabarà agraïnt "l'error" de deixar la (in)solidaritat en les nostres mans. O potser no, però aleshores ja serà culpa nostra i tindrem molt a mà a qui demanar comptes.
El PSOE segueix la línia habitual: s'omple la boca de grans declaracions, però a l'hora de passar als fets, el pressupost de l'Estat per a l'any 2006 destinat a cooperació internacional no supera el 0,35% del PIB estatal, i el major increment correspon a crèdits (que si no es condonen, algun dia hauran de tornar amb interessos). ¿Permetrien que Catalunya articuli part de la seva solidaritat estatal amb crèdits a altres comunitats autònomes? Crec que no.
I del PP, què dir. No ha calgut cercar gaire per trobar una de les magnífiques i il·lustrades reflexions amb què de tant en tant ens obsequia José M. Aznar, mitjançant la boca de Mariano Rajoy: l'acord assolit per aprovar el pressupost de la Unió Europea "es tremendamente injusto para España, ya que la convierte en la gran pagana de la ampliación [...] Repasando las cifras, queda claro que la ampliación cuesta a España 42.000 millones, una cifra superior a las de Francia, Alemania, o el Reino Unido, y esta situación es lamentable". Sembla que la solidaritat amb territoris més pobres només inclou aquells que es troben dintre les fronteres d'Espanya; no serveix per als països de l'Europa de l'Est. I ens diuen localistes i provincians a nosaltres?
Vist el concepte de solidaritat que tenen aquests "mestres", sincerament, prefereixo que m'anomenin insolidari. Però sobretot, que em deixin ser-ho. Potser siguin els habitants dels territoris més pobres (d'Espanya, d'Europa i de tot el món) qui acabarà agraïnt "l'error" de deixar la (in)solidaritat en les nostres mans. O potser no, però aleshores ja serà culpa nostra i tindrem molt a mà a qui demanar comptes.
el més probable es que ens acabin aplican un canon als catalans, que ens obligui a ser solidaris amb litaunia, i els "els no-nacionalistes españols" puguin dir que si ho son, al mateix temps que ens diuen que nosaltres no.
El tema del aigua no és només els excedents, esta el tema de la obra faraònica de acuaductes estil roma-imperial que es un munt de diner que potser d'aquí 10/20 anys ja no serveix de res pq no hi baixa aigua per l'ebre.
I el més important crec que la gent no es mora de set alla oi?? estem parlan d'aigua per terra mitica, golf, industria agricula subvencionada per la UE (això tb te data de caducitat)
Al final ens quedem amb la obra faraonica per camps de golf, ja que la agricultura si no es subvenciona res, i si al ebre no hi ha aigua, quina gran inversió.
""la ampliación cuesta a España 42.000 millones""
això no es correcte pq dona la impressio que és españa qui paga, i en realitat és que deixa de rebre diners dels altres.
en el saldo final a la UE españa rep més del que paga.
El dia que hagin de pagar de veritat ja veuràs que ràpid es fan tots euro-esceptics.
Com no la tactica habitual del pp-pseo de enganyar al poble amb falses veritats.
2) Nega el pa i la sal al desenvolupament de la costa mediterrànea en aportacions en moments puntuals d'excedent d'aigua de l'Ebre. (Insolidaris)
3) Al País Valencià llegeixen diaris madrilenys o en castellà, i els gallecs en portugués, però mai és agravien dient-los per això madrilenys o castellans, ni als gallecs que parlen portugués.
4) A banda d'aquests possibles greuges amb el boicot, aquest és a més a més un boicot politic, i a sobre de tot dels partidaris del PP.
1) No entenc aquest punt, ho sento.
2) L'aigua de l'Ebre no és de Catalunya. Ningú ha negat la cessió d'excedents, el dubte és quan es considera que hi ha un excedent i qui ho decideix. Hi havia alternatives menys agressives amb el medi ambient. El desenvolupament de la costa valenciana també hauria de tenir en compte la disponibilitat d'aigua (pròpia o importada) amb caràcter previ, no fent ús de fets consumats (aprofitar-se de la solidaritat irresponsablement)
3) És agraviar als peruans dir-los que parlen espanyol? I als quebequesos dir-los que parlen francès? Quin problema hi ha en utilitzar indistintament la denominació "valencià" o "català" per a la llengua que parlem tots plegats? No seran interessos polítics i no filològics els que mouen aquesta mena de comentaris? (preguntes retòriques perquè tots en sabem la resposta).
4) El tema del boicot no té res a veure amb la solidaritat, però si vols parlar-ne... bé, en fi, he deixat prou comentaris com perquè estigui clara la meva postura: els espanyolistes esteu cometent un greu error que ens beneficia moltíssim als catalanistes. És la meva opinió.
Al igual que quand una part de Catalunya s'ha vist amb sequera, s'ha estudiat des de Catalunya la possibilitat de dur aigua des de França.
2) El segon punt és una opinió personal, i per mi l'espanyol ni el castellà és cap exemple valid a seguir. Més be ho és, el portugues i el gallec però al estil BNG, no pas al estil PP.
3) El tema de boicot és un problema partidista per la lluita del poder. Això no vol dir que existeixen certs greuges al País Valencià des de fa algún lustre sobre la forma de veure certs temes els catalans, i aixó no és una opinió personal, si més no una constatació de la realitat.