plsocial |
dijous, 8 de juliol de 2004 | 22:14h
La introducció prèvia a la taula rodona, sobre aspectes jurídics de la propietat intel·lectual ha estat farcida de bon contingut. Estava previst que la fes l'Abel Garriga, però per motius de darrera hora, l'ha substituit dignement en Manuel Martínez de Ribas, advocat a Baker & Mc Kenzie. La xerrada ha girat entorn la figura per exel·lència de la propietat intel·lectual: els drets d'autor; les figures de la propietat industrial: les marques, patents i secrets industrials; i la figura "sui generis" (espero dir-ho bé això) sobre la protecció de les Bases de Dades. En tot moment ha situat els matissos entre EEUU i Europa, i ha acabat concretant en la situació actual del PL, i de la GPL en especial.
[disculpeu totes les imperfeccions de vocabulari jurídic, si cal feu tants aclariments com sigui necessari als comentaris ;)]
Després de presentar-se i disculpar l'Abel Garriga per no haver pogut assistir, en Manuel Martínez Ribas ha "disparat" ajudant-se d'una presentació projectada i no ha parat fins al moment en que se li havia demanat que acabés, amb una precissió suïssa.
D'entrada ha volgut exposar la diferència entre el dret romà present a Europa i el dret anglosaxó -basat en la jurisprudència- present als EEUU. Ha aprofitat la diferenciació per dir que a EEUU per jurisprudència es van donar alguns casos de protecció de programari a través de les patents però que per acord mundial, als anys 70 es va decidir que internacionalment es regiria per la figura dels drets d'autor. El problema però, està en que es possible patentar programari si forma part d'una "invenció major", modalitat a través de la qual "es colen" molts registres de patents.
La diferència entre aquestes dues figures jurídiques té moltes implicacions i per tant és bo distingir-les clarament:
Patents
Posteriorment ha volgut entrar més en el tema del programari, i ha llistat què pot constituir il·legalitat: distribuir bens aliens, en territoris no vàlids, crear confusió, copiar continguts, renombrar marques, barrejar codis de tercers, infringir patents o fer la competència deslleial. En aquest darrer punt hi ha polèmica, per la implicació de l'administració en el món del PL.
Arribats fins aquí, ha mostrat diverses problemàtiques associades al programari lliure en concret. La xarxa fa que el programari estigui a tot arreu i s'estan produint molts problemes de territorialitat. Hi ha buits a les llicències que porten a confusió, com per exemple el fet que la GPL no diu res sobre la pantentabilitat del codi, i fins i tot hi ha advocats que plantegen problemes entre la GPL i els drets bàsics d'autor i l'acusen d'atacar la lliure competència.
Ha aconsellat que llicències indiquin la seva durada -a poder ser indefinida-, ja que per exemple en el cas de l'Estat Espanyol s'entén que és per 5 anys sinó es menciona. És necessari també incloure íntegrament el text de la llicència amb el codi, ja que fer-ne referència amb una URL no és suficient. Actualment una de les problemàtiques més grans dins el món del PL mateix, és la "barreja de codis", ja que la possibilitat d'enllaçar dinàmicament mòduls fins i tot en temps d'execució dóna peu a moltes interpretacions.
La xerrada ha acabat afirmant que la GPL és compatible amb el dret espanyol, però que s'han de solucionar aquest problemes de "barreja de codi" i la figura dels gestors de la propietat intel·lectual en el cas del PL -tercers que puguin defensar als autors-. "Cal parar molta atenció a les llicències utilitzades" ha estat final abans del torn de preguntes. Tanmateix, s'han reservat bàsicament per a la taula rodona posterior.
Jordi Campos i Miralles
Després de presentar-se i disculpar l'Abel Garriga per no haver pogut assistir, en Manuel Martínez Ribas ha "disparat" ajudant-se d'una presentació projectada i no ha parat fins al moment en que se li havia demanat que acabés, amb una precissió suïssa.
D'entrada ha volgut exposar la diferència entre el dret romà present a Europa i el dret anglosaxó -basat en la jurisprudència- present als EEUU. Ha aprofitat la diferenciació per dir que a EEUU per jurisprudència es van donar alguns casos de protecció de programari a través de les patents però que per acord mundial, als anys 70 es va decidir que internacionalment es regiria per la figura dels drets d'autor. El problema però, està en que es possible patentar programari si forma part d'una "invenció major", modalitat a través de la qual "es colen" molts registres de patents.
La diferència entre aquestes dues figures jurídiques té moltes implicacions i per tant és bo distingir-les clarament:
- Drets d'autor
- Àmbit: Propietat intel·lectual
- A destacar: protegeixen l'expressió de la idea i no la idea en si
- Drets: (resum)
- drets morals: de paternitat de l'obra, integritat d'aquesta... i el de poder retirar l'obra.
- dret exclusiu: l'estat ofereix un monopoli, un dret patrimonial d'explotació, per a regular la reproducció, distribució, transformació...
- dret temporal: varia en funció dels països
- dret territorial: està circumscrit a una zona geogràfica
- dret immaterial: es refereix a la obra i no al suport
- Període: a tota Europa és la vida d'autor més 70 anys.
- Com disposar-ne: no cal fer res, es posseeix automàticament al fer una creació. Tot i així si es vol es pot
- registrar al Registre de la Propietat Intel·lectual
- depositar el codi font davant d'un notari
- Diferències Europa-EEUU: la tradició anglosaxona és la que defineix el copyright pròpiament, i no dóna tanta importància als drets morals com el nostre dret, sinó als drets de còpia. Als EEUU cal registrar-lo per a poder interposar demandes i la duració pot arribar fins a 100 anys posteriors a la mort de l'autor. Un altra diferència curiosa és que a Europa els drets d'autors protegeixen també tota la documentació, però a EEUU el copyright no, i per tant han aparegut moltes llicències al respecte.
- Àmbit: Propietat industrial
- A destacar: es protegeix una invenció, és a dir la idea, no l'expressió (que ja queda coberta per la protecció de la mateixa idea)
- Drets:
- es tracta d'un contracte amb estat, que premia amb el monopoli a canvi de que es divulgui la invenció; el problema és que al patentar programari, mai entreguen el codi font i per tant no s'està divulgant el coneixement en si de la invenció.
- l'apartat més important és el de les reivindicacions, que són les
peticions del que demana la patent; en el cas del programari normalment passen per la prohibició del seu més que la llicència.
- Període: actualment és de 20 anys.
- Com disposar-ne: s'han de registrar
- pagar taxes i honoraris dels advocats i agents de pantents
- restriccions territorials i temporals
- el programari està exempt però se n'estan "colant" moltes amb l'excusa que pertanyen a una invenció major.
- Diferències Europa-EEUU:
- a Europa es demana que la invenció sigui:
- novedosa
- d'altura inventiva
- d'aplicació industrial
- mentre que EEUU hi ha certs matissos que faciliten que es puguin interpretar diferent, ja que es demana que la invenció sigui:
- novedosa
- no òbvia
- útil
Posteriorment ha volgut entrar més en el tema del programari, i ha llistat què pot constituir il·legalitat: distribuir bens aliens, en territoris no vàlids, crear confusió, copiar continguts, renombrar marques, barrejar codis de tercers, infringir patents o fer la competència deslleial. En aquest darrer punt hi ha polèmica, per la implicació de l'administració en el món del PL.
Arribats fins aquí, ha mostrat diverses problemàtiques associades al programari lliure en concret. La xarxa fa que el programari estigui a tot arreu i s'estan produint molts problemes de territorialitat. Hi ha buits a les llicències que porten a confusió, com per exemple el fet que la GPL no diu res sobre la pantentabilitat del codi, i fins i tot hi ha advocats que plantegen problemes entre la GPL i els drets bàsics d'autor i l'acusen d'atacar la lliure competència.
Ha aconsellat que llicències indiquin la seva durada -a poder ser indefinida-, ja que per exemple en el cas de l'Estat Espanyol s'entén que és per 5 anys sinó es menciona. És necessari també incloure íntegrament el text de la llicència amb el codi, ja que fer-ne referència amb una URL no és suficient. Actualment una de les problemàtiques més grans dins el món del PL mateix, és la "barreja de codis", ja que la possibilitat d'enllaçar dinàmicament mòduls fins i tot en temps d'execució dóna peu a moltes interpretacions.
La xerrada ha acabat afirmant que la GPL és compatible amb el dret espanyol, però que s'han de solucionar aquest problemes de "barreja de codi" i la figura dels gestors de la propietat intel·lectual en el cas del PL -tercers que puguin defensar als autors-. "Cal parar molta atenció a les llicències utilitzades" ha estat final abans del torn de preguntes. Tanmateix, s'han reservat bàsicament per a la taula rodona posterior.
Jordi Campos i Miralles
moooltes gràcies pel resum, si algú s'anima a fer-lo més extens .... :-)