Fa uns dies, veient com quedaven aprovats els "Presupuestos Generales del Estado" amb els vots d´Esquerra Republicana de Catalunya, hem va fer recordar una frase molt recorrent fa ja uns quants anys, dirigida als militants de les formacions de l´independentisme combatiu "Ara és el moment de fer política de veritat". Imagino que a fer política "de veritat", es referien a això, per exemple.
A partir del congrés de Lleida (1989) E.R.C. es declara nominalment independentista, i poc temps després comencen les maniobres per escombrar tot allò que pogués fer ombra al seu projecte. La situació de debilitat i divisió del Moviment Català d´Alliberament Nacional (M.C.A.N) va facilitar la desestabilització. El trist paper de la direcció d ´aleshores amb la col.laboració d´alguns militants del M.C.A.N, no ha estat mai rebutjat ni tant sols qüestionat pels actuals dirigents d´aquesta formació.
El cost de posar en peu un Moviment Català d´Alliberament Nacional va ser molt alt, detencions indiscriminades, tortures, presons, exilis, morts... i ara, els que han recollit tot aquell capital polític, practiquen un possibilisme que avergonyeix a qualsevol que es defineixi com a independentista. Aviat veurem com ens venen el nou "estatutet de rebaixes de gener" com un gran pas endavant, la "segona transició". Seria una sorpresa algun acte de dignitat nacional, però històricament el paper dels "negociadors" d´aquestes qüestions autonòmiques sempre ha estat actuar en clau partidista i electoral, sempre d´esquena als anhels de la nostra pàtria. De fet, poc es pot esperar dels que han posat els seus interessos de "càrrec" per sobre els ideals i la lluita de tota una generació que va donar-ho TOT, per la llibertat del nostre poble.
estic totalment d'acord amb tu, ocellnegre
és trist veure com ERC s'ha deixat arrossegar a l'eterna pretensió de la burgesia catalana (que no nacional, perquè no n'exerceix), de reformar espanya, pactant amb el PsoE.
I encara és més trist veure com les seves bases s'ho creuen i dediquen els seus esforços a justificar aquest desastre i a sobre a atacar els independentistes que no renuncien com ells.
d'aquí a vint anys haurem de veure com diuen el mateix que ara de l'anetrior estatut, i mentrestant anar perdent el temps.
És un gran error plantejar una nova reforma autonòmica, basant-se en la lògica de partits, quan els estudis d'opinió ben fets demostren que l'independentisme cada cop és més massius, entre gent de quasi tots els partits catalans (i dels que no som de cap dels 'grans', i que en uns 10 anys, podrà ser clarament majoritari, almenys al Principat.
www.autodeterminacio.net
- al blocaire: posar el fotomuntatge d'ERC amb la bandera espanyola és una falta de respecte als militants de base i als votants i simpatitzants. Així no aconseguirem la pretesa unitat en una campanya a favor de l'autodeterminació de la nostra nació. Cal ser generós amb la discrepància.
- al Bernat: no caiguis en la xarxa de la partitocràcia ni et posis la bena als ulls de les majories. Hi ha molts mètodes democràtics. Un possible: la consulta popular nascuda de les corporacions municipals. Les engrunes de la política del dia a dia no em molesten sempre que es manengui ferma i exterioritzada la convicció independentista. I això darrer no ho tinc tan clar. També es pot fer política des de l'oposició.
Jordi: tinc un profund respecte per als independentistes honestos que militen a la base o simpatitzen amb E.R.C. Tots tenim un objectiu comú: La Independència i una societat mes justa. Un altre tema és direcció i la seva aposta estratègica, que estic segur molts d´aquests compatriotes no comparteixen.
Només hi ha UNA manera d'aconseguir la independència de
Catalunya: guanyar unes eleccions amb majoria absoluta. I això vol dir que al
partit guanyador l'ha de votar molta, molta gent. Amb un discurs on es parla
únicament d'independència i el català, sense programes econòmics, socials i
polítics és impossible guanyar. No fotem, que s'ha de convèncer a un fotimer de
gent. Per aconseguir això és evident que no es pot anar amb un discurs abrandat
i radical sinó que s'ha d'apostar per la centralitat. I aquesta és la manera
d'actuar avui d'ERC. Això no vol dir, de cap de les maneres i com pretén molta
gent, que ERC s'hagi passat a l'espanyolisme. A mi no m'agrada haver de
recolzar un govern espanyol, però ens agradi o no, avui formem part d'Espanya,
i mentre estiguem així s'ha de procurar que els catalans hi guanyin el màxim, i
això es discuteix a Madrid, per desgràcia. Perquè, em podríeu explicar com
carai s'ho podria fer avui ERC per declarar la independència amb 23 diputats al
parlament català i 8 a
l'espanyol?
coherència
[del ll. cohaerentia, íd.]
f 1 Connexió i absència de contradicció entre les parts d'un argument, d'una doctrina, d'una obra, etc, considerats com una totalitat.
2 Actuació d'acord amb el pensament.
3 ESTAD Grau de plausibilitat entre uns fets observats i una teoria que pretén d'explicar-los.
Benvolgut Bernat M.: Amb tot el respecte cap a la teva persona, m´agradaria puntualitzar-te el següent: Això "d´apostar per a centralitat"... és absolutament cert que la política actual d´E.R.C és tant central, que ha diluït completament l´objectiu independentista a la recerca de vots sigui com sigui, ja que es l´ únic que els interessa. Per altra banda, la resta del discurs la podria signar tranquil·lament C. i U. Al cap i a la fi el vostre gran objectiu és la seva substitució. Per ampliar la base social de l´independentisme, cal tenir un projecte clar, i el vostre es mes aviat fosc.
Mira Bernat M., d'Espanya en formaràs part tu, perquè segurament et paguen el sou des d'allà "via" la Generalitat de Dalt que és la delegació estatal ordinària a la Catalunya tetraprovincial esquifida que presideix el "teu" president, que per això el vàreu posar, o no?
Sé que ERC no s'ha passat a l'espanyolisme, però sí que ho ha fet [si més no en gran part] la Direcció del dit històric partit. De vergonya us hauria de caure la cara --si en tinguéssiu-- de formar part d'un "Govern" que, per exemple, augmenta any rere any els peatges de les autopistes; fa tres anys en demanàveu la supressió, però ara, és clar, us hi va el sou i la hipoteca (de la Caixa).
Sembla mentida que un "independentista obvii que Catalunya és molt més que el que "representa" un desgraciat govern "autonòmic".
A més a més hauries de saber que la darrera vegada que ERC aconseguí majoria absoluta, uns espanyols disfressats amb uniforme color merda d'oca ens van fotre la majoria aconseguida pel cul, i encar els dura l'embranzida. Ja pots perdre el temps amb "majories", que el poder real el tenen uns altres; el teu argument "majoritari" no s'aguanta!
Però qui dia passa, calerons que cobra, oi?
Espanyols,
avui, ho som tots. Ho odio, en renego i MAI em presento com a espanyol
vagi on vagi, però per desgràcia ho som. I això és el que volem canviar,
no?No
tinc CAP mena de relació amb cap govern ni partit polític. Simplement miro
al meu voltant, estudio els mitjans i em formo la meva opinió.Si
la directiva actual d'ERC és tant
espanyolista, com és que és tant bestialment atacada des dels mitjans de
comunicació espanyols? Que jo sàpiga, encara no han declarat al Carod "español
del año".Tots
els partits estaven d'acord a modificar l'estatut abans de les eleccions
del 2003. Dóna'm una alternativa a l'acord de govern actual. Pactar amb
CiU? Després de 23 any era imprescindible un pas a l'oposició. Potser ara
si que seria possible aquest pacte, però llavors, t'asseguro que no.Com
a president espanyolista has comptat també a en Pujol? Els darrers anys,
tot i que ell donava la cara, era el PP qui governava Catalunya
(consellers convergents dixit)La
supressió dels peatges és una batalla a Madrid. I aquest any, per exemple,
s'ha aconseguit una dotació pressupostària per a rescatar peatges. Si els
preus pugen (i collons, com pugen) ha estat perquè el 2003 CiU va voler
una maniobra electoral rebaixant els peatges reduint l'Iva. Resulta que el
Suprem ha obligat a tornar aquests diners. Cert és que es podria haver fet
d'una altra manera, però no pots negar que es treballa per a eliminar-los.Comparar
la situació política actual amb la dels anys 30 és pura demagògia. Que
pretens, assaltar la
Generalitat i proclamar la independència sense passar
per les urnes? Suposo que no. Així doncs, només queda el camí de la
majoria absoluta. I per assolir-la, només valen arguments polítics i
treballar pel país amb les eines actuals. Quan siguem independents, ja
canviarem aquestes eines.
No et preocupis que si ERC creix gaire més ja es posarà d'acord la socioconvergencia per no perdre poder i llavors l' independentisme tornarà a l' oposició.
I malgrat que en desacord amb la teva resposta, no penso que t'hagi de respondre ací, fent d'ocupa del bloc d'un altre. Pots usar del meu.