Josep Bargalló:
"ERC vol l'Estatut però pot fer un sí crític al referèndum""Qualsevol Estatut que puguem tenir a partir d'ara és millor que l'actual"
Continua la baixada de pantalons. De les rebaixes ja passem directament als "saldos". Sí crític. Aquesta és la gran amenaça d´Esquerra davant els darrers esdeveniments. Una Esquerra que és la clau de la "gobernabilidad" a espanya i al Principat. La mateixa espanya que insulta cada dia la nostra Nació. Esteu preparant el terreny per a dir tot allò de "no és l´estatut que voldríem, però és un pas endavant..." o arguments semblants. Ara bé, això del sí crític és una presa de pel tan gran, que fa plorar. Presa de pel sobre tot per als seus militants i simpatitzants, molts independentistes honestos que encara se'ls creuen... Si als nostres representants polítics els quedés una petita dosi de dignitat, ja haurien plegat amb tema de l´estatutet. En els moments clau de la nostra història, situacions en què podíem ensumar la llibertat, els responsables polítics de cada moment han traït les il.lusions col.lectives del nostre poble. Aquest cop serà igual, o pitjor, ja que una força política que es declara independentista formarà part del teatre...
Per altra banda, la direcció d´esquerra ha anunciat que participarà en la manifestació convocada el 18 de febrer per la campanya "Som una Nació i Tenim Dret a Decidir". Carod ha fet una crida a la societat catalana perquè "es mobilitzi, surti al carrer i es manifesti a la catalana, és a dir, pacíficament, festivament, reivindicativament, en defensa de l'Estatut, de Catalunya i dels nostres drets i interessos". Aquet manifest és prou ampli de conceptes, com per que molts independentistes ens hi sentissim també identificats. Amb la manipulació d´Esquerra, serà un acte pro-estatut, canviant el sentit inicial de la convoctòria per part d´entitats de la societat civil catalana. Encara que jo sento més proper el manifest de la campanya "Som una Nació, Autodeterminació" de l´esquerra independentista, que covoca la seva manifestació l'11 de febrer - a les 7 de la tarda -, a la Plaça Universitat de Barcelona, no eren dos movilitzacions excloents. Però ha aparegut la distorsió partidista de la direcció d´E.R.C.
Cal plantar cara a l´espanyolisme. Cal que recuperem el carrer.
Encara que hi ha més simpatia per la del dia 11 (la del 18 ha estat manipulada, des del primer moment --i amb tot el meu respecte per les entitats que de bona fe s'hi han afegit-- per l'Associació d'Amics de Carod), cap dels dos eslògans és el que cal en aquests moments crítics.
Aniré a una manifestació que proposi aquesta llegenda:
Catalunya és una Nació i vol la Independència!
Malgrat tot, cal projectar que a molts no ens fan combregar amb rodes de molí. Les manifestacions poden ser una bona ocasió. I amb una mica de sort tindrem un ridícul estatut concedit per espanya.