He engegat la ràdio just eixíem de Vilanova de Bellpuig en direcció a Arbeca. No sé si eren les sis de la vesprada i he sintonitzat, de forma casual, la Com. Roda de premsa en directe, supose que des de la seu de CiU. Parla Mas, després Duran Lleida i finalment Pujol. Aquest darrer diu que no ell no ha participat en la negociació i té paraules d'elogi per a Homs i altres diputats de la coalició a Madrid, pel paper destacar en la part fosca que desconeixem de l'acord. Quan aquest matí m'he alçat, he engegat l'ordinador i he vist, ací, a Vilaweb, que Mas i Zapatero han arribat a una entesa, el cervell comença a pensar en els papers -i paperots- d'alguns dels protagonistes d'aquest drama còmic. El partit majoritari del Parlament de Catalunya, però que és a l'oposició, oblida que l'Estatut fou aprovat per tres forces polítiques més, les quals, governen conjuntament. Com pot prendre aquesta decisió de manera unilateral, no negociaven tots quatre amb el Psoe? Quina relació hi ha entre la força majoritària del govern de Catalunya i el partit, que dirigeix les regnes de l'Estat, més enllà del protocol que estableix unes relacions federals o confederals entre ambdues forces polítiques?
Quan Zapatero pacta amb Mas, Psc i Psoe s'uneixen en la persona de Zapatero com si es tractara d'un nou cas del doctor Jekyll i Mister Hyde? Qui va avisar Maragall de l'acord, Mas o Zapatero? És normal que el president d'un país no participe en la negociació de la principal llei pel qual es regirà el territori del qual és el màxim representant públic, però sí que participe en aquesta, el cap de l'oposició? És Maragall un nou El Cid, que mort encara es utilitzat pels seus soldats? Estic segur que per al Psc, o almenys per als seus dirigents, és millor un pacte entre CiU i Psoe que seure novament les quatre formacions amb el Psoe, especialment per la lluita que pot haver entre ERC i CiU a l'hora de demanar més i més.
I ERC, senyors, quin drama. Amb quina cara s'han quedat Puigcercós i Carod quan s'han assabentat de la notícia... Primer la foto de Maragall i Mas, ara la de Zapatero i Mas. De què ha servit fer a Maragall president de la Generalitat i donar després suport a Zapatero, si després sembla que hom és el bon samarità i rep com a compensació una bona puntada al cul? El Psoe fuig d'ERC, i amb raó, perquè les relacions amb aquest partit alimenten el PP i al cap i al fi són un maldecap constant. Saura i els seus fan el més paper més fosc i trist en tot aquest afer. El que diguen o puguen arribar a dir no interessa a ningú, probablement perquè són incapaços de crear un perfil propi. Almenys hagueren pogut bramar, com ERC, per un acord on no se'ls té en compte, o manifestar el seu rebuig en algun punt, encara que siga tan sols de cara a matndre la paradeta.
Nota. Malgrat l'òpera bufa , signe per al País Valencià un Estatut paregut al català -inclosa la "xarlotada". Porteu-me el paper, però ràpid.
Es una opera bufa pero per a plorar. Que fara ERC? Tambe ens traira? Si ho fa es dissoldra com va estar a punt de dissoldre's a principi dels vuitantes, ara per vendre's al PSC. Si per contra denuncia la traicio de CiU, ICV, i PSC a la unitat i als principis que es van comprometre defensar pot liderar la resposta de la dignitat del poble catala.