Ahir, en un encertat article, com tots els que fa sempre, el professor Terricabras ens parlava de "l'Estatut a l'inrevés". La victòria de Rodríguez Zapatero sobre la poca visió i l'encara menys coratge dels polítics catalans. Una proposta de nou Estatut que fa el Parlament de Catalunya, allà l'han sabut capgirar (i nosaltres ho hem consentit) i s'ha convertit en una proposta que fa el govern central als partits catalans, no ja al conjunt del Parlament!. Ara es tracta de si nosaltres acceptem allò que ells ens volen "donar", l'estat sempre és el que reparteix i la perifèria la que ha de pidolar.
Després del
lamentable espectacle d'ahir d'Artur Mas davant la cúpula convergent, tenia
ganes de dir quatre coses sobre aquest homenet que sembla pres d'atacs
d'infantilisme. No cal, millor que llegiu tot l'article que torna a publicar
avui el professor Terricabras i que comença així: Ahir, en una reunió
davant la cúpula de Convergència, Artur Mas va dir textualment: "Els límits de
l'Estatut no els posa CiU, els posa el PSOE, i molt més els posaria el PP." I
referint-se directament a ERC: "Volen anar-hi, a la Moncloa? Hi anem junts,
però aleshores que facin servir la seva força d'una vegada per totes."
Amb això Mas reconeix en públic allò que escrivia jo en el bloc d'ahir: que CiU
-i els altres, però sobretot CiU- ha deixat que sigui el PSOE qui posi els
límits. I aquest ha estat el seu error, encara que Mas això no ho veu com un
error sinó com una virtut. I és que Mas es pensa que els límits els havia de
posar un partit o altre. Més errors. Els límits els va posar el Parlament de
Catalunya. Aquesta era la força del document, una força imbatible, si no a la
curta, a mig termini.
Esta molt bé que hi hagin persones com el senyor Terricabres que estiguin reivindicant els drets, que sens dubte necessita Catalunya, però també, com tot a la vida i aquesta és molt sàvia, necessita tenir el seu contrapès, el país té que tirar endavant, és a dir necessita ser governat, si els polítics que estan al Govern només és dediquen a la reivindicació, que queda molt bé, no és governa i governar és decidir mai a gust de tots,és el que passa.Que PSC i Iniciativa estiguin d'acord amb el pacte se suposa que tant i tant dolent no pot ser, sinó quina cara tindran que posar davant Catalunyai els seus votants?.Avui Espanya encara per desgracia d'ella i nostre ja coses que no té assumibles per el context actual, pensar que és pot canviar em sembla perfecta però no podem negar que la realitat existeix.Mas, més errors? segons vulguis enfocar-lo
Aquesta música ja la conec. De fet, fa vint-i-cinc anys que escolto la mateixa.