I ara, quan ja estem a punt de donar-los la benvinguda com cal, de forma oficial i amb una exposició, perquè els ciutadans vegin que el que reclamàvem era un dret nostre, va la Ministra de Cultura i ens demana que ho fem amb "una actitud austera i tranquil·la". Per dir-ho clar, que no ho celebrem massa.
Què vol la senyora Ministra? Que els guardem com si no hagués passat res? Que ens amaguem com si ens avergonyíssim d'haver-ho aconseguit?
Nosaltres no tenim res a amagar. Nosaltres no hem robat res. Nosaltres només hem demanat que se'ns torni el que se'n van emportar de casa nostra. Quan els papers arribin s'ha de fer el que qualsevol persona fa quan li tornen el que li han robat: mostrar la seva alegria per haver-se fet justícia.
El que la senyora Ministra ens demana és que no ho celebrem no fos cas que els post-franquistes es molestin, digui-ho clar i sense embuts que ja som grandets. Dons miri, senyora Ministra, si els del PP els senta malament que estiguem contents, no és culpa nostra. Si els del PP no saben veure que són ells els qui ofenen la dignitat d'un poble amb la seva actitud, ja s'ho faran.
Els catalans n'estem farts de ser els que sempre hi posem seny i d'aguantar que els demés hi posin els insults i les desqualificacions. Si com a mínim servis d'alguna cosa no li dic que trobaria encertada la seva petició, però s'ha demostrat amb els anys que no serveix de res, que hi ha una part dels espanyols que no saben veure on és la raó, que quan més seny posem els catalans més s'envalentonen i més ens trepitgen. Aquesta gent interpreta el nostre seny com un signe de debilitat, com un sentiment de culpabilitat. Mai ho interpretaran com un signe de concòrdia i de bona fe. Per tant, perquè no celebrar-ho com cal?
A més, vostè sap que va ser el PSOE el primer culpable d'aquesta situació. Va ser el PSOE qui va incomplir l'acord al que va arribar amb la Generalitat de Catalunya ara fa dotze anys. Recordi, senyora Ministra, que aleshores, quan es va arribar a l'acord de retornar els papers als seus legítims propietaris, el PP ho va utilitzar com arma electoral a la Comunitat de Castella-Lleó i vostès van preferir evitar una desfeta electoral abans d'acomplir la paraula donada. Desprès van arribar els vuit anys de govern del PP a l'Estat i quan vostès van tornar a guanyar vàrem haver de tornar a començar. Si haguessin tornat els papers llavors i haguessin explicat a la ciutadania la veritat, les coses no haurien arribat a l'extrem que han arribat, si haguessin acceptat el repte de mostrar-se com un partit que assumeix costos electorals per tal d'acomplir les promeses fetes ara ja ningú recordaria res d'això.
Ens demana que no ho celebrem, perquè, en el fons, vostè sap que també són culpables de la situació.
Senyora Ministra, espero que el Govern de Catalunya no faci cas de les seves recomanacions. Espero que es faci l'exposició que se'ns ha promès per tal de veure els documents que tant hem demanat.
I espero sobre tot, que ens tornin la resta de documents, tant els de la Generalitat com els d'associacions, partits i particulars que encara hi ha en aquell magatzem.
... i més rauxa és el que hauríem de demostrar davant aconteixements com el del retorn dels papers a casa.
Sí, està molt bé això del seny català doncs és una qualitat ben valuosa però caram, que de tant en tant els catalans també ens hem de poder donar el gust de celebrar la victòria de "petites batalles" en aquest continu conflicte, de segles de durada, que tenim vers un Estat on no ens hi sentim gaire còmodes (per dir-ho suaument). Considero que ja tenim prou de tant comportament políticament correcte, o no?
quan deixin de pronunciar-se, i deixin de segrestar la voluntat del poble llavors potser serem austers, si cal, o farem els que ens convingui.
les coses són com són, encara que no ho semblin