A ran del pacte Monclovita, l'estira-i-arronsa entre el PSC i el PSOE no han fet més que començar. Serà una entrega llarga i per capítols, les paraules de Maragall de fa un parell de dies davant Zapartero i les d'avui del ministre Bono, són les primeres escenificacions del mal oratge i els vents de tempesta entre una part del PSC (excloent-hi la gens menyspreable Federació catalana del PSOE) i els dirigents del carrer Ferraz de Madrid. Montilla, Zaragoza i Iceta saben que la socioconvergència seria l'araquiri de facto dels socialistes catalans, per molt que aquesta sigui l'opció preferida des de la Moncloa i el sector negocis català. Els mateixos empresaris que, dies enrere, li van estirar les orelles a l'Artur Mas en un sopar privat i en el qual el van comminar a un ràpid acord sobre el nou estatut. No importa llençar per l'aigüera les il·lusions de tot un poble, els poderosos saben perfectament quines són les coses importants, i el diner és la més sagrada de totes. I com que el negoci demana estabilitat i tranquil·litat, i no gestos d'heroisme, Artur Mas no va trigar ni dos segons a recuperar la vella sintonia de la "governabilitat de l'estat" que durant dècades ha estat la música predilecta del pujolisme. Sabia que a canvi no rebria les trenta monedes de Judes, sinó que s'apropava una mica més al seu somni d'ocupar el Palau de la Generalitat. El pacte Monclovita segurament també té altres serrells que amb el temps anirem veient. Un d'ells, apostaria que és un altre premi per a mossèn Duran i Lleida en forma de ministeri, un altre somni per tots conegut del conspirador demòcratacristià. Així estan les coses a aquestes alçades de l'esperpent. El PSOE vol desfer-se de Maragall i del maragallisme, i la seva aposta és concedir el govern de Catalunya a Artur Mas a canvi del retorn d'un neopujolisme que els deslliuri del setge a que estan sotmesos per part del PP. Un intercanvi de cromos lícit, però miserable, al capdavall.
   |  |
Bloc de Perejoan Carrascla
|
Accés de l'autorÚltims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
Sempre ens han venut que el PSC era independent del PSOE no, doncs ara tenen una bona oportunitat per ratificar-lo. Però es clar, el PSC esta en mans de la banda espanyola, Montilla, De Madre, Zaragoza ,Iceta, Corbacho i aquests en Maragall els té d'esquenes, la realitat és que tenim un president que no s'en surt, ja és va veure quan tenia l'intencio de canviar uns quants consellers.
Al Mossèn Duran el deixaran triar entre l'ambaixada del Vaticà o un ministeri de nova creació que seria el de relacions amb la supermegasecta de l'Opus Dei. Que t'hi jugues?
Això és com demanar que el PSC pacte amb tots els ajuntaments amb CIU per què CIU a arribat a un acord amb el govern de Madrid del PSOE.