Definitivament, no
som un país seriós. No tenim autoestima ni sentit d'unitat d'interessos per
assolir un projecte cohesionat. Per no tenir, no tenim ni futur com a país. Com
volem que a l'estranger en prenguin seriosament si som un país de fireta? El 30
de setembre ens sentíem tots cofois per haver tancat uns "pactes" que ens
permetrien fer un "salt endavant" qualificat per molts com d'històric, pacte
que dèiem estar disposats a defensar amb ungles i dents i sobretot amb unitat.
Ja hem vist que no ha estat així, a la més mínima empenta tot se n'ha anat en
orris, propiciada la trencadissa, també s'ha de dir, per interessos
inconfessables dels uns i els altres. Les declaracions que llegim cada dia són,
si més no, penoses, quan no esperpèntiques. Ara tothom es creu en el dret -i té
la barra- de demanar lleialtat als pactes. Quins pactes? No pas als del
Parlament de Catalunya, que han estat dinamitats i bandejats. Cada dia som més
els que tenim clar cap a on s'encamina l'ensarronada d'en ZP, i que ell mateix
va confessar sense embuts: "es tracte de resoldre el "problema catalán" per
dècades, si no per sempre". Això és: es tracta de tenir-nos lligats i ben
lligats, si no destruir la nostra consciència de país, començant per la
llengua. Ho veiem cada dia. Ja ho diu bé el professor Terricabras: "I
és que l'Estatut només és una anècdota i una excusa. Els interessos són uns
altres. Poderosos i consistents. Segur que, si examinem de prop quins són
aquests interessos, entendrem molt millor de què va tot plegat i perquè passa
el que passa. Fins i tot potser podrem fer prospectiva i entendrem el que
encara ha de passar."
   |  |
Bloc de Perejoan Carrascla
|
A vegades és millor no saber els interessos que té cadascú, no? És més divertit!! xDD Apa, cuida't! ^^
Ummm... tu sempre tan... ocurrent!! XDDD