Perejoan |
divendres, 17 de febrer de 2006 | 08:04h
La manifestació
organitzada per demà dissabte a Barcelona, a les 5 de la tarda, porta per lema "Som una nació i
tenim el dret de decidir". Ja fa anys que no participo en cap manifestació,
i no per manca de ganes. Tinc entrebancs personals que m'ho posen difícil, quan
no, m'ho fan impossible. Però aquest cop estic decidit a anar a Barcelona a
manifestar-me, no a favor ni en contra de cap estatut -encara que personalment
rebutgi el projecte de nou estatut per insuficient-, sinó per dignitat personal
i perquè també crec que, ensems, defenso la dignitat del meu país. Són
inadmissibles les rebaixes madrilenyes al text que vam acordar aquí per àmplia
majoria. És decebedora la desunió i la manca de fermesa dels nostres polítics.
És patètic i penós l'acord Mas-Zapatero que desvirtua la proposta del
Parlament, a més d'amagar interessos inconfessables. Resulta vil i menyspreable
la manera com s'ha pretès, per part d'alguns, silenciar la veu dels convocants
d'aquesta manifestació, situant-los en òrbites radicals o partidistes. És esperpèntic
pretendre fer jugar el Barça a les sis de la tarda d'un dissabte amb l'ànim de
rebentar la convocatòria, tant de bo que sembla que al club ha imperat el seny. Un poble pot patir
segles d'opressió i persecucions de tota mena, el que no pot perdre mai la gent
d'aquest poble és la seva dignitat. No podem perdre la dignitat si volem
continuar sent un país, si volem continuar amb l'esperança d'un futur lliure.
Com que jo no vull perdre la dignitat ni l'esperança, per molt utòpica que
aquesta última sigui, demà em manifestaré per la meva nació i pel dret a
decidir.
JosepArnau |
divendres, 17 de febrer de 2006 | 20:23h
Dema es un dels dies que desitjaria estar a Catalunya. Fisicament estare a Irlanda, el meu cor entremig dels milers de catalans dient JA N'HI HA PROU de presa de pel.
PereJoan, es poden dir les coses mes altes pero no mes clares.
Si encara ens queda un bri de dignitat a aquest poble, dema CAL SORTIR AL CARRER.
Si fa 30 anys (el febrer del 1976) els catalans van sortir al carrer per a demanar llibertat, amnistia i estatut d' autonomia ara (el febrer del 2006) cal demanar l' autodeterminació
enricborras |
divendres, 17 de febrer de 2006 | 13:22h
La necessitat a cops fa inventar-se notícies, com això del futbol. Però encara és més greu fer creure a la gent que el CAC "censura" l'anunci de la manifestació: mentida podrida! El CAC serà el que sigui, però no pot intevenir quan no hi ha causa (s'ha d'emetre la causa del "delicte"), ni pot fer "censura" prèvia. Els mateixos d'ERC es van adonar de l'espifiada de l'anunci, perquè no es pot fer un anunci polític si no és en campanya electoral, i encara Maragall no ha convocat les properes anticipades... El més curiós és que l'anunci finalment s'ha emès, i ara sí que el CAC haurà d'intervenir, i a algú li tocarà de pagar.
alli estarem...
Dema es un dels dies que desitjaria estar a Catalunya. Fisicament estare a Irlanda, el meu cor entremig dels milers de catalans dient JA N'HI HA PROU de presa de pel.
PereJoan, es poden dir les coses mes altes pero no mes clares.
Si encara ens queda un bri de dignitat a aquest poble, dema CAL SORTIR AL CARRER.
La necessitat a cops fa inventar-se notícies, com això del futbol. Però encara és més greu fer creure a la gent que el CAC "censura" l'anunci de la manifestació: mentida podrida! El CAC serà el que sigui, però no pot intevenir quan no hi ha causa (s'ha d'emetre la causa del "delicte"), ni pot fer "censura" prèvia. Els mateixos d'ERC es van adonar de l'espifiada de l'anunci, perquè no es pot fer un anunci polític si no és en campanya electoral, i encara Maragall no ha convocat les properes anticipades...
El més curiós és que l'anunci finalment s'ha emès, i ara sí que el CAC haurà d'intervenir, i a algú li tocarà de pagar.
... gairebé se'm cauen les llagrimetes.
Realment és l'única cosa que et pot caure.
mirem el refranyer, Toni? "Quan es diuen les veritats, es perden les amistats" Que tinguis un bon dia.