El Pacte Nacional per a l'Educació s'encalla. Conjuntures polítiques, interessos sectorials, estratègies partidistes ... fan difícil arribar a un acord que podria ser històric: un pacte entre els principals agents abans de fer una llei catalana d'educació.
Un dels entrebancs per a l'acord és la implantació de la sisena hora a primària (l'altre és el finançament de l'escola a concertada). Sincerament, no entenc com algú amb responsabilitats en l'educació pública es pot oposar a aquesta mesura.
Sabem que al llarg dels sis cursos de primària, els nens de la pública fan l'equivalent a un curs menys que els de la privada. És obvi que aquest important volum d'hores ha de repercutir en el seu aprenentatge. I si no que els preguntin a les famílies que decideixen portar els seus fills a la privada.
L'altre dia, Andreas Schleicher, director d'Educació de l'OCDE, ens explicava a l'auditori del FAD que els països amb més èxit educatiu són els que garanteixen uns bons resultats d'aprenentatge i una alta equitat educativa (Catalunya té força equitat, però resultats mediocres). Aquests països presenten poques diferències entre centres, i l'obligació de les Administracions és vetllar per la igualtat d'oportunitats i, per tant, reduir les diferències entre centres (entre elles el número d'hores lectives).
Una altra cosa és que aquesta sisena hora no sigui una garantia absoluta de millora. És evident que hem de demanar també més i millors recursos per fer-ne un bon ús, i està bé que els sindicats facin el seu paper. Però seria lamentable deixar passar aquesta oportunitat, que en educació no es fàcil que es torni a presentar.
És veritat, però no totes les famílies poden i nosaltres no som Finlàndia. El que no pot haver-hi és una diferència tan gran (1 curs, de més o de menys segons qui) entre l'educació que reben a l'escola uns nens i altres, perquè aquesta diferència no la compensen les famílies.
Soc president d'un ampa d'un Ceip, estic totalment d'acord amb els teus arguments, menys politiqueta i més responsabilitat per part de tots els implicats.
josep
i no el menys significatiu, és que hi ha mestres que són funcionaris i funcionaris que donen classe i això és molt difícil de canviar.
Sí, Josep. Fixa't que dels quatres sectors implicats (sindicats, patronals privada, administració i famílies) els qui han fet menys soroll (gens?) són els pares, quan en definitiva ells són els dipositaris del dret a l'educació que correspon als seus fills. És el món al revés.
Àngel Domingo