Quan fa poc més de dos anys Vicent Partal anunciava que Vilaweb també s'apuntava als blocs -moment en que vaig decidir obrir el meu- ja ens deia llavors que arreu del món aquesta nova eina de comunicació tenia un èxit imparable. No sé què diria avui l'amic Vicent del creixement i la popularitat que ha assolit el fenomen blocaire. Si fa temps ja vaig llegir que en tot el món es creava un bloc cada tres segons, se'm fa difícil pensar les xifres que es mouen a dia d'avui.
Cal que entre tots vigilem de no espatllar-ho, ni de que altres ens ho esguerrin. No vull ni pensar que un dia, tot plegat, la xarxa sencera, pugui fer un pet com un aglà i anar-se'n tot en orris. No vull ni imaginar que els que manen i conspiren arreu ens puguin treure, o manipular, la nostra llibertat de comunicar-nos. Tanmateix, com sempre passa, els invents exitosos i que creixen de pressa acaben distorsionant-se. Als blocs no podia ser d'altra manera; però tant és, el veritable blocaire sap navegar, moure's i triar per entremig d'aquesta brolla.
Últimament, els polítics estan desembarcant massivament a la Catosfera, mirant de treure'n algun profit de cara als seus interessos particulars. Res a dir, llibertat absoluta per a tothom. Només que molts -tret d'honroses excepcions, de no importa quin color- veritablement com a blocaires fan pena, quan no fan riure. Es veu que han rebut la consigna d'apuntar-se al que deuen considerar una moda més, i el bon polític, és clar, sempre ha d'anar a l'última. Però s'erren de mig a mig, l'internauta no es ruc i normalment els premia amb la indiferència. Bastants no en tenen ni idea, es pensen que un bloc és el mateix que el periòdic afí, que sempre tenen al seu servei, i que l'únic que han de fer es penjar-hi el seu discurs o les consignes pertinents del partit. Alguns gosen fer reflexions personals, però sense admetre comentaris i, clar, el resultat és un monòleg lamentable. Si algun despistat deixa oberta l'opció de comentaris -com l'alcalde del meu poble, que fa setmanes va fer un post de benvinguda i encara és l'hora que l'hagi actualitzat- s'arrisca a que l'omplin d'insults. Però no cal que pateixi, això no passarà, el més normal és que no el llegeixi ningú. Polítics, per què no es dediqueu a fer bé la vostra feina, la que us va encomanar el poble amb els seus vots i que vosaltres us vàreu comprometre amb un programa? Polítics, si voleu ser blocaires, sigueu-ho de veritat, sinó, només recollireu indiferència.
I una última reflexió. Si l'any 2004 els SMS van tenir un pes determinant en les mobilitzacions contra la guerra i per avortar les manipulacions peperes del mes de març, quina part de l'èxit de la manifestació d'ahir hauríem d'atribuir als blocs? Sense treure cap mèrit, ni l'enorme esforç que segur que han fet, a les 602 entitats convocants, he pogut comprovar com una riuada d'opinions pro manifestació s'estenia els darrers dies per la nostrada Catosfera. Això malgrat la tebiesa i els recels d'alguns. Vist el poc suport rebut per part dels mitjans tradicionals de comunicació -especialment lamentable el comportament ahir de TV3 (la nostra?)-, m'atreviria a dir que part de l'èxit de convocatòria es deu als diaris electrònics, mails i blocs, a més dels mòbils. O sigui, els blocs són, cada dia més, una eina poderosa i que segurament voldran domesticar o arrabassar-nos-la de les mans per fer-nos callar la veu. No hem de permetre pas que un dia ens posin morrions, la llibertat de poder expressar les nostres idees bé s'ho val.
De moment, els blocs encara son sinonims de llibertat, almenys al mon occidental. Ja hi ha molts paisos que la llibertat a internet es cada cop mes i mes restringida.
El fotut del cas es que la merda, s'exten molt rapid i esquitxa per tot arreu. (no pretenia ser malparlat).
Pel que fa a l'impressionant exit de la manifestacio del poble catala d'ahir, pots ben pujar-hi de peus que bona part de l'exit ha estat gracies a internet. Recorda que un dels nostres problemes es que no tenim mitjans de comunicacio (o en tenim pocs), per exemple TVE3 es clarissimament un organ d'espanyolitzacio i sovint d'anticatalanisme.
Tot i aixo, la independencia es cada cop mes i mes aprop.
El soroll, en un univers concret, és la interferència que, en un moment determinat, pot anorrerar les lleis físiques que el mantenen.
En el cas dels blocs comença a succeir amb això que comentes dels "polítics de partit". A mesura que augmentin la seva presència (i la multipliquin, qualsevol pot obrir més blocs, en sé d'alguns que en mantenen més de cinc...), el soroll augmentarà i, en molts cassos, enterbolirà la tria i la lectura d'allò que t'interessa. De segur que ja et passa, però encara tens prou recursos per a superar-ho. El problema és que arribarà un moment en què perdrem més temps destriant que llegint o comunicant-nos.