Esperanza Aguirre
va dir que no permetrien que la propietat de les empreses espanyoles sortís del
territori nacional. Al seu dia ja li vam agrair que ens aclarís que nosaltres
no formem part d'Espanya. Pel que es veu, el seu "territorio nacional" arriba
fins als lands alemanys. Deuen recordar amb nostàlgia les abraçades d'Hendaya.
Els catalans som
perillosos i no ens volen veure ni en pintura. Això, que ja ho sabem els que
anem a peu, com és que no ho saben els nostres empresaris? Com és que d'una
vegada per totes no deixen de mirar cap a Espanya i miren cap a Europa? Senyors
de La Caixa, senyors de Gas Natural, deixin estar Endesai comprin E.ON,
hi sortirem tots guanyant i ningú no prendrà mal.
Aquest menyspreu és
la recompensa que reben els Fornesa, Oliu, Brufau i companyia per ser fidels
als dictats de la Moncloa. Els mateixos que van comminar l'Artur Mas a fer-se
el hara-kiri davant d'en Zapatero, són els primers a rebre les bufetades dels
castellans. Els nostres empresaris, tret de comptades excepcions, mai no han
sabut estar a l'alçada d'aquest país. Ja al segle XIX van imposar la "moda" de
parlar castellà fins i tot "en la intimidad". Parlar català feia de pobre, i
ells volien ser els rics de la Villa i Corte. Així ens va, encara avui.
Aquest és un gran problema: empresaris de poca volada que no es volen complicar la vida buscant mercats i es conformen amb l'espanyol, que no fa altra cosa que enderrerir-los respecte d'Europa.
El problema d'aquest país és la maranya de "lobbies" que ronden tant al Govern d'aquí com d'allà, i la seva interrelació espanyolista. Això fa que estiguin molt més a gust amb un Govern com el que hem tingut durant un quart de segle amb CyU, inmobilista i català tan sols "de pose", perquè d'actuacions arriscades...
En definitiva, els complexos de tenir una mà agafant els pantalons perquè no passin dels genolls, i l'altra a la boca per no gemegar gaire fort, són absolutament endèmics en la nostra societat, però molt acusats en les altes esferes.
Aixi ens va, i tant.
N'hi ha que es comfomen amb un mercat de 40 milions, quan el podrien tenir com a minim de 10 vegades mes.
A veure que diu ara la feixista Esperanza Aguirre, hehehe.
Aquest és un gran problema: empresaris de poca volada que no es volen complicar la vida buscant mercats i es conformen amb l'espanyol, que no fa altra cosa que enderrerir-los respecte d'Europa.
El problema d'aquest país és la maranya de "lobbies" que ronden tant al Govern d'aquí com d'allà, i la seva interrelació espanyolista. Això fa que estiguin molt més a gust amb un Govern com el que hem tingut durant un quart de segle amb CyU, inmobilista i català tan sols "de pose", perquè d'actuacions arriscades...
En definitiva, els complexos de tenir una mà agafant els pantalons perquè no passin dels genolls, i l'altra a la boca per no gemegar gaire fort, són absolutament endèmics en la nostra societat, però molt acusats en les altes esferes.