Lamentable el cara a cara d'anit entre David Madí (CiU) i Joan Boada (ICV-EA) al programa de TV3 de Mònica Terribas. Dos anys després del canvi de govern a la Generalitat, el tripartit encara es va trobant sorpreses entre els arxius. Enquestes secretes i documents inquisitorials o ridículs (visca en Petri!). Però a mi, repeteixo, aquest tema em cansa força.
Com anuncia el diputat socialista Joan Ferran en el seu bloc, aquest material serveix per anar-lo filtrant als mitjans propers. Com el diari El País, que ahir es va carregar definitivament el quadernet de Cataluña. Per intentar desgastar una oposició, la de CiU, encara que sigui per dissimular i evitar que la gent associï el pacte Mas-Zapatero amb un hipotètic retorn de la federació nacionalista al Govern. És una manera que tenen PSC [llegiu comunicat 1 i 2] i ICV per distanciar-se de CiU.
Sensibles amb Barcelona
Aquest dimecres ha estat el dia de les engrunes. L'executiu Zapatero ha anunciat que divendres s'aprovarà una llei per cedir el castell de Montjuïc a la Barcelona del tripartit de Joan Clos, Imma Mayol i Jordi Portabella. Una promesa que havia fet el 2004 en la campanya electoral de les europees. Recordeu que ZP es va caracteritzar per fer una promesa concreta cada cop que trepitjava Barcelona en campanya electoral. Quan aspirava a la presidència del govern espanyol va dir allò famós d'"aceptaré el Estatuto que apruebe el Parlamento de Catalunya". Era el 13 de novembre de 2003, al Palau Sant Jordi. Faltarà la paraula donada. Amb el castell, però, sí que complirà. Una altra cosa seran les condicions que hi posarà l'Estat. Com la bandera espanyola que exigeix el ministre José Bono que hi onegi sempre.
L'anunci del retorn del castell es ven el dia que el Senat aprova la Carta Municipal de Barcelona. Detecto, en la línia del que escrivia ahir, un tomb del govern de l'Estat en favor de la sensibilitat pro-catalana. "Coño, a ver si calmamos los ánimos" Potser ens espera un degoteig d'informacions agradables, ensucrades i encantadores. Encara que siguin engrunes. Seran engrunes dolces.
Dolors Camats i Màrius Garcia a la "blocatosfera"
La blocatosfera política bull. No para. Avui us anuncio l'aparició del bloc de la diputada al Parlament d'Inciativa per Catalunya Verds Dolors Camats. També del canvi que ha fet el secretari d'Organització d'ICV, Màrius Garcia, que ha abandonat el seu diari al Blogger per aterrar en aquest nou bloc de MésVilaWeb. Un "fixatge" que jo interpreto com un intent de l'amic Màrius d'acostar-se als lectors i blocaires de Vilaweb, un espai de la virtualitat nacionalista del país. Un referent que un sobiranista com Màrius Garcia no vol desaprofitar.
Les JERC tampoc s'estan quietes. Disposen un bloc comunitari molt dinàmic, que fa dies que tinc entre els meus enllaços. Fa temps la JSC va arrencar un bloc col·lectiu, però no li estan donant la marxa que porten els joves independentistes, que proliferen a la blocatosfera a un ritme trepidant. (He incorporat els republicans Amadeu Corbera, Albert Sala i Moisès Rial)
Detecto una sana pugna digital entre PSC i ERC per posicionar-se a la xarxa a través dels blocs, un mitjà que, com escrivia l'altre dia el republicà Ramon Puig, poden haver jugat en el 18-F un paper mobilitzador a l'estil dels SMS després de l'11-M.
De l'òrbita socialista m'arriba aquest bloc socialdemòcrata, que és un espai comunitari molt transversal, ja que inclou gent de partits d'esquerres diversos.
Lluís Foix, un degà de consens
Després de tot el merder al Col·legi de Periodistes de Catalunya sembla que estem a un pas de la catarsi. Els dos bàndols (continuïstes i renovadors) han arribat a un acord per convocar noves eleccions per al deganat. El substitut de l'efímer Sebastià Serrano, el Defensor del Lector d'El País, serà el periodista de La Vanguardia Lluís Foix, que escriu aquest exquisit bloc. Un perfil de consens per a una situació dramàtica al col·legi professional dels periodistes. Ara caldrà veure si l'elecció de Foix com a degà atura els rumors que el situaven com a substitut de Vicent Sanchis a la direcció de l'Avui.
És la societat civil estúpida?
Ho responc, doncs no ho sé, a vegades penso que si, a vegades que no, aquest 18 de febrer, tots els que hi vàrem anar a al manifestació se'ns va glaçar la sang. Penso que la gran preocupació de la gran conxorxa finacero-político-mediàtica que domina Catalunya des de 1978 (PSC-CiU-La Vanguardia-El Periodico-TV3,La Caixa) s'han quedat amb un pam de nas.
Estan preocupats, perquè van fer tot el possible per a silenciar la manifestació, als socialistes Catalunya els importa un rave, i a CiU frisen per poder tornar a les poltrones, per això van fer un crit als seus afiliats per tal de no participar.
Però ,ves per on, és la societat civil imbècils, és Internet, és els SMS, és el boca orella, és el fàstic que ens provoca la política de mirada curta, de vol ras i de baix perfil.
La societat civil va esclatar, no som imbècils, però hi ha una cosa que em preocupa, com ens articularem, com es podrà finançar la plataforma "pel dret a decidir"?, quin grup mediàtic els recolzarà?, quins voltors intentaran treuren profit?
Amb tot, els que frisen per les poltrones i un ministeri,i els que només utilitzen Catalunya per guanyar poder a Madrid (d'ICV no val la pena ni parlar-ne) estan preocupats perquè els han fallat els seus aparells mediàtics, i ara es pregunten com s'ho faran per fer-nos empassar un estatut vergonyant pel nostre poble?, si els ha fallat aquesta maquinària que els ha servit per adormir i anestesiar el poble català durant els últims 25 anys.
El babauisme del peix al cove, i dels progres espanyolistes esquerranosos de pa sucat amb oli, tenen motius per estar preocupats, però no tots.
Els seus intel·lectuals que es dediquen a escriure articles i fer de saltimbanquis per les tertúlies de ràdio, poden estar contents, podran demanar un augment de sou, hauran d'esforçar-se encara més per a continuar manipulant el poble i servir els interessos de la gran conxorxa.
La societat civil cada vegada és menys estúpida.
Col·lectiu 1707
Estimat Saül:
Vicent Sanchis, no Sanchís que és com fan els espanyols. Vicent, fill del carrer de l'abadia de sant Martí, és conegut, i en cert temps, company de batalles per la ciutat de València, com ara, el segon congrés de la llengua catalana. Som del mateix barri, més o menys, jo de la plaça Redona i ell a l'altre costat del carrer de sant Vicent màrtir. Prop d'uns 25 metres de distància. Veïns, vaja.
Gràcies per dir-ho. Ja ho he canviat. Esperem que ser del carrer sant Vicent màrtir no sigui premonitori, parlant del tema que parlàvem...
Saül