CIUTADELLA DE BARCELONA
Fortalesa militar que Felip V va ordenar
construir a Barcelona després de la desfeta de 1714 amb l'objectiu de poder
controlar la ciutat. La fortalesa es va encarregar a l'enginyer militar
d'origen flamenc Jorge Próspero de Verboom (1665-1744), que en seria també el
seu primer governador. Malgrat que la fortalesa va ser l'admiració d'Europa com
a meravella de l'art militar, no va defensar mai la ciutat de Barcelona contra
un exèrcit. En canvi, la Ciutadella va demostrar una gran utilitat per reprimir
els barcelonins. El primer presoner polític que hi va ingressar als calabossos
va ser en Francesc Bernic, de Collbató, cap dels guerrillers antifelipistes que
van dominar el Penedès. Era el 1719... Pel que fa a l'últim acte de repressió
comès a la Ciutadella, va ser l'afusellament, el 6 d'agost de 1866, dels
tinents Mas i Ventura, dirigents d'una conspiració progressista.
Això va ser dos anys abans de la demolició de la fortalesa. I és que amb
aquesta història no es fa estrany que la Ciutadella fos odiada per tothom, i
que les peticions dels barcelonins perquè fos enderrocada es repetissin cada
vegada que el marc polític ho permetia. Malgrat que les muralles de Barcelona
havien estat enderrocades el 1856, la Ciutadella va subsistir fins a la
revolució del setembre de 1869.
El general Prim, aleshores, va decretar la donació de la Ciutadella a la
ciutat, que poc després seria enderrocada. Se n'han conservat la capella, el
palau del governador, que ara és l'Institut
Verdaguer, i l'arsenal, que ara és la seu del Parlament
de Catalunya.
CASTELL DE MONTJUÏC
Fortalesa militar del segle XVII, reconstruïda
i engrandida durant la segona meitat del segle XVIII per controlar la Barcelona
vençuda el 1714. Actualment és la seu del Museu Militar.
Va ser remodelat per l'enginyer militar Juan Martín Cermeño entre 1751 i 1779.
Ell va fer-hi excavar el fossar i va fer aixecar-hi els baluards que li donen
la característica forma pentagonal que caracteritzava les grans fortaleses de
l'Edat Moderna.
El castell de Montjuïc ha estat utilitzat molts cops com a presó. A partir dels
últims anys del segle XIX va albergar les víctimes tant de la repressió
política social com de la lluita obrera. Hi foren tancats i torturats els
obrers involucrats en l'onada de violència anarquista de la dècada de 1890. El procés
de Montjuïc, nom amb què coneixem els judicis als anarquistes sospitosos,
és un fet dissortadament famós per la seva duresa i les tortures que els van
fer.
Al castell hi van tancar també els detinguts durant la Setmana
Tràgica, moment en què, també a Montjuïc, va ser afusellat Ferrer i
Guàrdia. El 1919 hi ha més de 3.000 obrers empresonats a causa del conflicte de
la Canadenca. El 1936 es va omplir de presos de dretes, i el 15 d'octubre de
1940 hi seria afusellat Lluís
Companys. Potser per tots aquests esdeveniments el castell es va convertir
en un símbol negatiu de la consciència col·lectiva de la ciutat.
Em pregunto per què si els barcelonins van saber, al segle dinou, desfer-se de la funesta Ciutadella, ara no són capaços de fer el mateix amb el no menys sinistre Montjuïc? Aquest castell ha estat i és un símbol d'opressió, no tan sols per als barcelonins, sinó per a tot Catalunya. Un cop més s'ha fet evident amb el regal enverinat de Zapatero, sota la maquiavèlica direcció del ministre Bono.
Al segle XIX, durant el bienni progressita (1854-1856), amb un lideratge de progressistes i demòcrates, les classes populars es revoltaren ocupant els carrers de la ciutat i els treballadors tèxtils van fer vaga. Això permeté instal.lar a ciutat un nous governadors depenents de l'Estat que acceptarien acabar amb les muralles.
Pel que fa a la Ciutadella, traspassada arran el Sexenni, doncs més del mateix: mobilització.
Però ara, actualment, ens queda res d'això?
Cada dia aprenc coses noves.
Sobre el castell de montjuïc afegiria que l'any 1842, el General Baldomero Espartero va bombardejar Barcelona des d'allà.
En aquest enllaç es reprodueix una descripció dels fets.
La ciutat de Barcelona en "agraïment" a aquests bombardeigs des de montjuic, encara conserva dues vies públiques dedicades al general Baldomero Espartero, conegut com Duc de la Victòria:
*Carrer Duc de la Victòria (Pàgina web de l'ajuntament de Barcelona sobre el nomenclàtor dels carrers de la ciutat).
*Passatge Duc de la Victòria.
Ambdós a ciutat vella, a tocar de l'Ateneu.
Aquest "sambós" alcalde que tenim els barcelonins podria aprofitar l'ocasió per canviar el nom . De moment el canvi de noms dels carrers és competència dels ajuntaments.