VilaWeb.cat
adomingo | divendres, 3 de març de 2006 | 11:14h

Ahir alguns sindicats van iniciar mobilitzacions a tot Catalunya contra el Departament d'Educació, contra el Pacte i  contra la sisena hora. Al capdavant estava la USTEC sindicat majoritari a l'ensenyament públic des de les últimes eleccions sindicals, acompanyat per alguns representants de la UGT.

Pot ser interessant il·lustrar una mica el paper de la USTEC al món educatiu. Ha estat sempre un sindicat amb força implantació (dins del poc pes que tenen els sindicats a l'ensenyament) especialment a la primària pública; a secundària la seva presència ha estat sempre molt menor, i a la privada és pràcticament inexistent.

A diferència de CCOO i UGT, sindicats transversals i "de classe", la USTEC és un sindicat sectorial, que només representa els mestres i professors, això sí, des de postures que podríem considerar, segons les definicions habituals, progressistes i d'esquerra.

La USTEC no ha arribat mai a cap acord significatiu, ni ha signat mai cap pacte amb el Departament, tot i la seva posició predominant en alguns moments, com l'actual. La seva postura sempre ha estat reivindicativa i de confrontació, la qual cosa no és un demèrit perquè es pot pensar que alguns avenços de vegades han estat fruit d'aquesta línia.

Càrrecs importants del Departament d'Educació, implicats directament en la seva política, en el Pacte Nacional i en la implantació de la sisena hora, eren fa només dos anys dirigents de la USTEC, i suposo que molts d'ells segueixen sent afiliats.

Coneixem l'embolic, que es fa i es desfà, en que es troba el Pacte, i les declaracions oficials d'uns i altres, però com m'agradaria saber el que es diuen quan es troben a porta tancada, o en una reunió informal, els negociadors del Departament i de la USTEC!!


Comentaris: 9
  • Algunes reflexions
    Ricard| Adreça electrònica | dissabte, 4 de març de 2006 | 23:20h

    No és que no estigui d'acord amb la sisena hora, però no es pot vendre aquesta com la solució a tots els problemes. Fer una hora de classe més cada dia, però sense canviar com es fa aquesta classe, tindrem simplement més del mateix.

    No m'agrada la polèmica entre escola pública i escola concertada. Però els "suposats" millors resultats d'aquesta última no són deguts a la sisena hora, sinò al tipus de població escolar a la que donen servei.

    Si volem millorar els resultats dels alumnes potser necessitem altres canvis:

    - Pensar en dotar de més temps als mestres per la preparació de les seves classes. Una millor preparació de les classes, i una millor coordinació entre els components d'un equip docent redundaria directament en millors resultats dels alumnes. Cal canviar la mentalitat tant de l'Administració Educativa com de la societat de que el mestre només treballa quan està a l'aula amb els alumnes. El mestre també treballa, i molt, quan prepara les classes i es coordina amb la resta de l'equip docent i pren decisions.

    - Reflexionar en el model d'escola i de currículum que oferim a la societat. En la societat del segle XXI, l'escola encara està ancorada en els principis del segle XX. Poc ha canviat l'escola, malgrat l'aplicació de les darreres reformes. Les TIC només han entrat tímidament a l'escoles. Són un simple apèndix, però no han revolucionat la manera d'ensenyar, ni la manera de relacionar-se professors i alumnes amb l'ensenyament i aprenentatge. El bloc "Notes d'opinió" de Ferran Ruiz ofereix reflexions molt interessants al respecte.

    - Les aules cada cop estan més plenes d'alumnes diversos. La diversitat dels alumnes ha augmentat considerablement amb poc temps, i abordar-la amb garanties, és cabdal per tal que tots i cada un dels alumnes puguin progressar adequadament.

    - Les necessitats de les escoles han canviat i es necessiten professionals amb perfils diferents. Actualment, a l'escola se li demana quelcom més que ensenyar, però la formació dels professionals que hi treballem és la de mestres i, en canvi, moltes vegades se'ns demana que fem d'educadors socials, psicòlegs, ....


    • Altres mesures
      adomingo | diumenge, 5 de març de 2006 | 00:44h

      Estic molt d'acord amb la majoria de les teves reflexions. Com tu mateix dius, la sisena hora per si mateixa no canvia res, o canvia molt poc, però tampoc no hi veig arguments per oposar-s'hi. Seria una condició "necessària" però "insuficient", com dirien els matemàtics. De fet, és només un dels aspectes del Pacte, i ha passat a un primer pla perquè ha servit per endegar una línia de reivindicació i exigència d'altres mesures, que benvingudes siguin, però que no tenen a veure, o només indirectament i de forma complementària amb la sisena hora, i que no invaliden la mesura de cap manera.

      I tot plegat, aquest joc de tàctiques i estratègies, confon als ciutadans, i també a bastants mestres.


  • LOGSE, 1 hora més, el que calga perquè tot continue igual...
    Jordi (regió de Castelló| Adreça electrònica | divendres, 3 de març de 2006 | 14:04h
    Jo també crec que una hora més pot millorar l'educació.
    Però...
    Hi ha TANTÍSSIMES coses que millorarien l'actual sistema educatiu.
    Resulta molt curiós que es carregue la responsabilitat una vegada més sobre l'esquena dels professors i no es preparen més mesures.

    Se li penja el mort -una volta més- al professorat mentre es desvien una quantitat de recursos fabulosos cap a l'escola privada (pagada amb fons públics) i alhora es manté una organització escolar basada en la LOGSE que ha estat desastrosa.

    Crec que 1 hora més és desviar l'atenció sobre problemes molt més greus que pateix el sistema educatiu. Però clar ¿qui li posa el cascavell al gat? És més fàcil carregar contra els professors que contra els poders fàctics.

    Deja vu:  la dreta ens esclafa i l'esquerra ens ven, com en tants temes.

    • quina barra
      joanbcn | divendres, 3 de març de 2006 | 16:25h

      Abans de tot dir que estic casat amb una mestra d'escola concertada. Ja n'estic fart de les queixes de la pública, es el mal del funcionariat suposo. Senyors...25 hores quan la majoría de la població treballa 40 hores per poguer portar un sou a cas. I no em vinguin amb que es la professió amb mes estres i baixes per depresions. Hi han sectors amb mes incidencies laborals (malalties laborals, accidents...). Hi ha molta gent que s`ha de tragar els estressos i les depresions, per no dir infarts (en conec un munt i no son precisament mestres). Si us plau no es mirin tant el melici fagin autocritica de que pasa, no tot es questió de diners, el problema deu ser en un altre lloc.


      • No vull desviar l'atenció.
        Jordi| Adreça electrònica | divendres, 10 de març de 2006 | 14:49h

        1r. Així, més canya al professorat (a una part, naturalment), mentrestant els problemes REALS no cal tocar-los:
        -Organització pedagògica desastrosa (massa "experts"): millor mirem cap a un altre costat.
        -Aportació econòmica vergonyosament discriminatòria: dissimulem perquè els que manen ja tenen els seus diners.
        -Distribució de l'alumnat: tots els immigrants a la pública (quina caritat i solidaritat demostren alguns, ¿veritat?)

        2n. Els diners no són importants, dius, i aleshores ¿perquè les escoles privades es posen en peu de guerra quan es toca el tema?

        3r. Els que estem farts som els que rebem sempre, mentre els que manen continuen intactes.

        4t. Vull mostrar la solidaritat amb la teua dona. Segurament compartim alguns problemes, però altres no. Però les condicions de treball no les decidim ni la teua dona ni jo.

  • Hores lectives i de permanència
    adomingo | divendres, 3 de març de 2006 | 17:10h

    Afegim algunes dades més: siguin 23 o 25 les hores lectives, els mestres de la pública han de fer 30 hores a l'escola i fins a 37,5 a casa o per formació (alguns en fan moltes més).

    Ara bé, és cert que els mestres de la privada fan més hores lectives. Aquest és un altre punt en el que s'hauria d'anar cap a l'equiparació (i que el Pacte Nacional també contempla).


    • EQUIPARACIONS
      Anònim | divendres, 3 de març de 2006 | 17:56h
      I a la resta de població quan es equiparan?
  • Suma i resta
    adomingo | divendres, 3 de març de 2006 | 15:54h

    1. Càrrega: el Departament d'Educació incrementarà en 2.500 els mestres de les escoles públiques per impartir la sisena hora. Així mateix, per reduir l'horari lectiu i dedicar dues hores setmanals a millorar l'atenció a les famílies i l'acció tutorial, s'incorporaran als centres públics d'Infantil i Primària 2.000 mestres més en els propers dos cursos. Resumint: 4.500 mestres més i 23 hores lectives com a màxim per a tots (ara són 25, a la pública).

    2. Prioritats: amb la sisena hora, s'incrementen en 1.050 les hores d'atenció educativa a l'etapa primària. Això equival més o menys a un curs sencer durant la primària, que és el que un nen de l'escola pública fa de menys respecte a un de la concertada.

    Sumin i restin i vegin quina càrrega en resulta. Els pares i mares, és a dir, la immensa majoria de la població, no entenen com es pot estar en contra d'aquestes mesures.


Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Últims 40 canvis

Arxiu

« Desembre 2008 »
dl dt dc dj dv ds dg
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
293031    
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats