Els brindis per
l'Estatut, el trenta de setembre, no es van fer amb cava brut nature. Com a
molt, vista la rapidesa amb que s'ha esbravat, es van fer amb vi gasificat i
del barat. Ja som allà on ens temíem el dos de novembre, malgrat
la bona impressió que ens van causar aquell dia els nostres representants.
L'espectacle dels darrers dies, culminat avui, ha estat trist, molt trist. Els
socialistes catalans, des del primer dia, s'han assegut a l'altre costat de la
taula. No calia ni haver-los nomenat com a representants del nostre Parlament.
Més que una enganyifa, ha estat una burla, com ara els comentaris del senyor
Iceta, quan diu que el PSC se
sent més identificat amb el contingut dels acords actuals que amb el projecte
d'Estatut que va aprovar el Parlament de Catalunya. Trista figura, la del
Miquel Iceta, que rebla el clau dient que "l'Estatut també és una batalla
contra els nacionalismes espanyol i català". Sense comentaris.
Lamentables
les declaracions que he pogut seguir aquest migdia volent justificar un acord
injustificable. Polítics de segona fila seient allà on haurien de seure els veritables
estadistes, amb visió d'estat. Els Herrera i Boada posant de manifest que el
seu nivell no va més enllà d'empleats de gestoria, amb perdó pels dignes
oficinistes. La Manuela de Madre, que cada dia s'assembla més a la senyoreta
Rottenmeier, no té altres paraules que "acusar" Esquerra de procurar només el
"regate corto", obviant que ella representa un partit que és el paradigma de
l'oportunisme polític, i que la seva visió nacional catalana no va més enllà de
la "regió" subordinada. De CyU no sé si val la pena parlar-ne, la seva història
ja la van deixar escrita quan van pactar les rebaixes del l'estatutet de la
Moncloa, a les ordres sempre dels seus veritables mentors i mecenes, per no dir
els que els mantenen, els patrons Brufau, Carulla, Godó, Lara i companyia, els
que de veritat els hi porten les regnes. Per acabar, només falta que ERC es
decanti per una pusil·lànime abstenció en vistes de conservar càrrecs i prendre
el menys mal possible. I encara per acabar, ara sí, que els que NO
votarem mai aquest estatutet comencem a dividir-nos, discutir i barallar-nos en
grups i grupets partidaris del NO, de l'abstenció, del vot Nul, del vot per
autodeterminar-nos i tota la resta de bestieses que aniran sortint.
Al
final de tot, l'únic que riurà serà el PP. Amb la seva guerra bruta
d'espantalls, cataclismes mil i vel·leïtats colpistes, hauran aconseguit el seu
objectiu: Continuar tenir-nos lligats i mesells, igual que els últims tres
segles. Per fer aquest trajecte, per arribar fins aquí, no calien tants esforços
i provisions. Senyors polítics: No és això, de què parlàvem, no és això.
Es impressionant el que ha succeit: Ha guanyat l'Estatut del PP. Entre un 90% d'un parlament i el miser 10% restant, ha sortit vencedor l'estatut del PP. Fins i tot aquests es fan creus de la poca cosa d'Estatut que ha sortit. Encara es menys del que voldrien.
Els ciutadans d'aquest pais ens hauriem de replantejar bastantes coses.
ja no és temps de plorar, ni fer escarafalls ni dir-ho a la mama.
A hores d'ara, tothom amb cap i que vulgui el millor pel nostre País, ha de tindre clar que després de l'Estatutet ja res tornarà a ser igual.
Ja ningú pot dir que l'autonomia o el federalisme és cap sortida per a Catalunya. Ara toca pencar, portem 25 anys de vacances pagades pels partits polítics i així ens va.
El 18-F marca la ruta, el vot nul- un vot que no entre en el joc autonomista, i que utilitzant els recursos de l'estat opressor en serveix 1-per manifestar-nos, 2 - per trobar-nos, 3 Per denunciar als partits polítics 4- per deixar penyora que no hi haurà un altre nou estatut, el pròxim pas serà un referèndum d'autodeterminació.
Tot esta per fer i tot és possible!
Vota per la llibertat
El títol és una cançó de Mesclat... XDD
Per cert, et necessitem al vaixell!!!!
Salut!
...a les ordres sempre dels seus veritables mentors i mecenes, per no dir els que els mantenen, els patrons Brufau, Carulla, Godó, Lara i companyia, els que de veritat els hi porten les regnes...
Amb aquesta frase ho resumeixes tot. I del 3% no cal ni parlar-ne.
... els de Ciutadans per Catalunya, que l'altre dia l'Arcadi ja volia, amb tota la cara del món, apropiar-se els NOs del referendum.