Dissabte passat vam anar a fer la Canal de Sant Jeroni 8 membres del Club Excursionista Aresta Nord: la Maria, l'Elisenda, l'Alexis, el Marc, el Josep, el Sergi, l'Anna i un servidor. La sortida la vaig proposar jo. Va consistir en sortir del refugi de Santa Cecília, enfilar la canal de Sant Jeroni que mena pràcticament al cim (Sant Jeroni, 1200 metres i escaig), fer-lo, anar a cercar el Cavall Bernat, i baixar per la canal de Diables. Gaudint del paisatge de les parets nord de Montserrat: Frares, Aeri, Serrat del Moro, Diables, Cavall Bernat, etc. Història i present de l'escalada en roca als Països Catalans. Lluny del Monestir i dels turistes.
Amb aquesta sortida vaig comprovar que començo a tenir seriosos problemes de memòria. Era conscient que havia passat per la canal de Diables com a mínim dos cops, ja que en aquesta paret he fet les clàssiques Sànchez-Martinez, i la G.A.M, possiblement les vies més maques que he fet mai enlloc. La paret de diables és d'una gran bellesa, i quan l'estàs escalant tens la sensació de ser a una paret. Quan passes els sostres o desploms i veus que la baixada és impossible o molt dificil, aquells colors, l'aire, la visual al buit en tot moment, que progresses adaptant-te a les formes de la roca... aleshores sí que estàs escalant una gran paret!. Tanmateix, tot i haver passat per la canal, no me'n recordava en absolut. La confonia amb una altra canal, la que baixa de la paret de l'Aeri per l'esquerra, que ningú fa, i que jo la vaig fer per error i temeritat.
Però el més greu va ser quan parlant amb un company d'escalades em va dir que si jo havia fet la Via dels Sostres a la paret de l'Aeri, havia passat segur per la canal de Sant Jeroni. I a l'anar a fer la via ferrata Teresina, també hi havia passat per la part inferior. I no me'n recordava en absolut. Cap record. Ni un. Alzheimer is calling? Va ser situar-me a peu de canal i enrecordar-me dels passos claus. Amb la de diables, en canvi, res de res. Ni de l'enllaç.
Fotos
Amb aquesta sortida vaig comprovar que començo a tenir seriosos problemes de memòria. Era conscient que havia passat per la canal de Diables com a mínim dos cops, ja que en aquesta paret he fet les clàssiques Sànchez-Martinez, i la G.A.M, possiblement les vies més maques que he fet mai enlloc. La paret de diables és d'una gran bellesa, i quan l'estàs escalant tens la sensació de ser a una paret. Quan passes els sostres o desploms i veus que la baixada és impossible o molt dificil, aquells colors, l'aire, la visual al buit en tot moment, que progresses adaptant-te a les formes de la roca... aleshores sí que estàs escalant una gran paret!. Tanmateix, tot i haver passat per la canal, no me'n recordava en absolut. La confonia amb una altra canal, la que baixa de la paret de l'Aeri per l'esquerra, que ningú fa, i que jo la vaig fer per error i temeritat.
Però el més greu va ser quan parlant amb un company d'escalades em va dir que si jo havia fet la Via dels Sostres a la paret de l'Aeri, havia passat segur per la canal de Sant Jeroni. I a l'anar a fer la via ferrata Teresina, també hi havia passat per la part inferior. I no me'n recordava en absolut. Cap record. Ni un. Alzheimer is calling? Va ser situar-me a peu de canal i enrecordar-me dels passos claus. Amb la de diables, en canvi, res de res. Ni de l'enllaç.
Fotos
Montserrat és així, té una orografia subtil, complexa, difícil. Les canals s'assemblen però són diferents, els corriols es perden. Aquesta és la meravella i grandessa de Montserrat, exigeix molta atenció i implicació de l'excursionista, però alhora dona molt.
Bones caminades!