croatcatala |
divendres, 17 de març de 2006 | 11:59h
La notícia arribava a les meves mans a la sala d'espera del dentista, a través d'un petit quadradet al pseudomitjà informatiu "Metro": "El nou estatut pel qual es regeix la BBC obliga la cadena a promoure els valors britànics, en sintonia amb la nova preocupació del Govern laborista per matèries com la identitat nacional i la ciutadania".
Per uns segons, gairebé vaig oblidar-me de la funda que m'havien de posar al queixal. El govern de Tony Blair, el progressista Blair, l'amic d'Aznar Blair, prioritzant 'noves preocupacions' com la identitat nacional!! Com diria el Monegal, fins i tot el canari es va quedar amb el bec obert. De tant sentir que aquestes 'preocupacions' eren cosa del passat, gairebé ens ho haviem arribat a creure. I en un país (perdó, nació de nacions) com Regne Unit!!! La davantera de la modernitat europea!!! No podia ser, havia de contrastar la notícia.
I després d'una recerca, finalment hi he trobat la font. La notícia apareixia al Sunday Times, en la seva edició del 12 de març de 2006, i segons ens diu (tradueixo), "Tony Blair, el primer ministre, i Gordon Brown, el canceller, han establert al centre de llur agenda política la renovació de la identitat nacional, la ciutadania i el 'respecte'". Entre els nous propòsits de la cadena hi figura "la representació del Regne Unit, les seves nacions i regions".
És curiós, com en un Estat com el Regne Unit conceptes com identitat nacional o nacions es tracten amb més naturalitat, sense catastrofisme, sense temor a balcanització. A l'article del Sunday Times només apareixen queixes pel que consideren excès d'intervencionisme governamental. Ningú planteja ni discuteix si Escòcia o Gal·les són nacions, o si la preocupació per la identitat nacional té res a veure amb l'RH, amb Hitler o amb la guerra civil.
Fins i tot mitjans espanyols com El País tracten el tema amb naturalitat quan es veu a distància. Quina diferència amb la col·lecció d'insults i despropòsits amb què ens obsequien quan aquest tema, aquest mateix plantejament, afecta una part del territori usualment denominat Espanya!!!
Periòdicament apareixen als diaris cartes de pressumptes ciutadans antinacionalistes que ens conviden a avançar, a oblidar-nos d'aquestes "històries que no preocupen a ningú", de no quedar-nos "ancorats al passat", d'aprendre d'altres països "més desenvolupats democràticament, que no tenen aquests problemes". Persones que ens recorden que parlar de nacions és cosa d'altres èpoques, "feliçment oblidades", i que cal donar un pas endavant i "no dividir sinó unir esforços", i això passa ineludiblement per "no pretendre que Catalunya sigui una nació quan és evident que nacions només ho són aquelles reconegudes per l'ONU".
Aquesta gent es mereix una resposta fonamentada i, donat que és en països com el Regne Unit on aquests "antinacionalistes" pretenen trobar la legitimació als seus arguments, és allà on hi trobem les millors respostes.
Per uns segons, gairebé vaig oblidar-me de la funda que m'havien de posar al queixal. El govern de Tony Blair, el progressista Blair, l'amic d'Aznar Blair, prioritzant 'noves preocupacions' com la identitat nacional!! Com diria el Monegal, fins i tot el canari es va quedar amb el bec obert. De tant sentir que aquestes 'preocupacions' eren cosa del passat, gairebé ens ho haviem arribat a creure. I en un país (perdó, nació de nacions) com Regne Unit!!! La davantera de la modernitat europea!!! No podia ser, havia de contrastar la notícia.
I després d'una recerca, finalment hi he trobat la font. La notícia apareixia al Sunday Times, en la seva edició del 12 de març de 2006, i segons ens diu (tradueixo), "Tony Blair, el primer ministre, i Gordon Brown, el canceller, han establert al centre de llur agenda política la renovació de la identitat nacional, la ciutadania i el 'respecte'". Entre els nous propòsits de la cadena hi figura "la representació del Regne Unit, les seves nacions i regions".
És curiós, com en un Estat com el Regne Unit conceptes com identitat nacional o nacions es tracten amb més naturalitat, sense catastrofisme, sense temor a balcanització. A l'article del Sunday Times només apareixen queixes pel que consideren excès d'intervencionisme governamental. Ningú planteja ni discuteix si Escòcia o Gal·les són nacions, o si la preocupació per la identitat nacional té res a veure amb l'RH, amb Hitler o amb la guerra civil.
Fins i tot mitjans espanyols com El País tracten el tema amb naturalitat quan es veu a distància. Quina diferència amb la col·lecció d'insults i despropòsits amb què ens obsequien quan aquest tema, aquest mateix plantejament, afecta una part del territori usualment denominat Espanya!!!
Periòdicament apareixen als diaris cartes de pressumptes ciutadans antinacionalistes que ens conviden a avançar, a oblidar-nos d'aquestes "històries que no preocupen a ningú", de no quedar-nos "ancorats al passat", d'aprendre d'altres països "més desenvolupats democràticament, que no tenen aquests problemes". Persones que ens recorden que parlar de nacions és cosa d'altres èpoques, "feliçment oblidades", i que cal donar un pas endavant i "no dividir sinó unir esforços", i això passa ineludiblement per "no pretendre que Catalunya sigui una nació quan és evident que nacions només ho són aquelles reconegudes per l'ONU".
Aquesta gent es mereix una resposta fonamentada i, donat que és en països com el Regne Unit on aquests "antinacionalistes" pretenen trobar la legitimació als seus arguments, és allà on hi trobem les millors respostes.
