Està escrit en algun lloc que sense una
veritable justícia no es pot construir cap pau que sigui
duradora. També s'ha dit, sobretot per part d'aquells que històricament han
seguit el pensament de Gandhi, que per assolir la pau no n'hi ha prou amb el "pacte",
sinó que aquella s'ha de basar sempre en una justícia sense matisos. El pacte
sempre significa renúncia per una de les parts, o per les dues, i per aquest
motiu sempre queda un caliu d'insatisfacció, o encara més sovint de rancúnia. Quan s'ha
fet justícia no cal pacte, cadascú té el que és seu, el que en essència li
correspon. Com que tots som avars en l'aplicació de la justícia, per això
habitualment la pau resulta feble i trencadissa.
Amb l'alto el foc
"permanent" (?) anunciat avui, la paraula més repetida és precaució.
No tothom té clar que una previsible negociació pugui arribar a bon port. Però
imaginem-nos (i alegrem-nos) de que tot acabés feliçment; pensem-hi per un
moment. És evident que algunes concessions s'haurien de fer per totes bandes.
En aquest escenari, m'agradaria saber què hi sortiria guanyant el poble basc,
quines serien les reivindicacions que veuria satisfetes (que jo desitjaria que
fossin no moltes, sinó totes les que té plantejades), i quina diferència
es veuria, al final de tot el procés, entre les demandes del poble català fetes
en absència de violència, i les d'un altre poble, el basc, amb omnipresència
d'un grup armat com és ETA. D'entrada, gosaria pronosticar que serien, si no
abismals, sí substancialment diferents.
Tothom parla més d'ETA i el problema basc que els problemes de la Nació Catalana. En Perejoan te tota la raó, però prefereixo les grisors del poble català a les negrors de la història del País Basc.
No crec en les pistoles com a solució dels plets que tenim amb els colonitzadors, per moltes raons, sobretot perquè la Força de la Raó sempre guanya a la raó de la força. L'estatutet passarà a història com inflexió del bucle del problema colonial espanyol al Principat i de retruc a les altres terres de parla catalana.
Bé, ja ho has dit tot, i tens tota la raó. No sé si s'hi pot afegir alguna cosa més... En fi, BON DIA! ;)
No en tinguis cap dubte: serien abismals!
Tothom parla més d'ETA i el problema basc que els problemes de la Nació Catalana.
En Perejoan te tota la raó, però prefereixo les grisors del poble català a les negrors de la història del País Basc.
No crec en les pistoles com a solució dels plets que tenim amb els colonitzadors, per moltes raons, sobretot perquè la Força de la Raó sempre guanya a la raó de la força.
L'estatutet passarà a història com inflexió del bucle del problema colonial espanyol al Principat i de retruc a les altres terres de parla catalana.