croatcatala |
dimecres, 22 de març de 2006 | 14:26h
L'anunci de l'alto-el foc "permanent" d'ETA obre moltes esperances, molts interrogants i moltes velles ambicions. També pot reobrir vells greuges més o menys latents.
Tots hem sentit a dir una o moltes vegades que si avui dia, en l'Espanya "nación única y constitucional", els diversos territoris bascos gaudeixen d'un règim econòmic envejable, el concert, és "gràcies" a l'existència d'ETA durant la transició. Sempre ha quedat aquell dubte, més o menys intern: "què hauria passat si a Catalunya també hagués existit una lluita armada d'aquella magnitud?"
Ara, que ETA decideix plantar les pistoles sobre la taula per asseure's a parlar, des de Catalunya no som pocs els que ens plantegem: "¿aconseguiran ells el que se'ns ha negat a nosaltres, és a dir, el reconeixement nacional i el dret a l'autodeterminació?".
És important tenir present que, en el comunicat emès per ETA, es deixa ben clar que l'objectiu de l'alto-el-foc és permetre que el poble basc decideixi, en llibertat i en el marc d'un procés democràtic, quin ha de ser el seu futur; i que la decisió dels bascos ha de ser respectada. No pot escapar a ningú que, encara que no usin aquesta paraula, estan parlant-nos directament i sense embuts del dret a l'autodeterminació.
Insisteixo un cop més: aconseguirà ETA allò que un 90% del Parlament democràticament escollit per Catalunya no va assolir? ¿Gaudiran de més respecte uns expistolers, que els legítims representants del poble de Catalunya, que veuen com les promeses electorals de Zapatero esdevenen paper mullat? S'atreviran a jugar amb els negociadors d'ETA, des de la Moncloa.
Em temo que, si aquest procés que avui dóna un pas important té un final satisfactori, un cop més quedarà clar que a l'Espanya constitucional tenen més efecte les armes que la pura democràcia. Per un costat (ETA) i per l'altre (23-F). Temps al temps.
Tots hem sentit a dir una o moltes vegades que si avui dia, en l'Espanya "nación única y constitucional", els diversos territoris bascos gaudeixen d'un règim econòmic envejable, el concert, és "gràcies" a l'existència d'ETA durant la transició. Sempre ha quedat aquell dubte, més o menys intern: "què hauria passat si a Catalunya també hagués existit una lluita armada d'aquella magnitud?"
Ara, que ETA decideix plantar les pistoles sobre la taula per asseure's a parlar, des de Catalunya no som pocs els que ens plantegem: "¿aconseguiran ells el que se'ns ha negat a nosaltres, és a dir, el reconeixement nacional i el dret a l'autodeterminació?".
És important tenir present que, en el comunicat emès per ETA, es deixa ben clar que l'objectiu de l'alto-el-foc és permetre que el poble basc decideixi, en llibertat i en el marc d'un procés democràtic, quin ha de ser el seu futur; i que la decisió dels bascos ha de ser respectada. No pot escapar a ningú que, encara que no usin aquesta paraula, estan parlant-nos directament i sense embuts del dret a l'autodeterminació.
Insisteixo un cop més: aconseguirà ETA allò que un 90% del Parlament democràticament escollit per Catalunya no va assolir? ¿Gaudiran de més respecte uns expistolers, que els legítims representants del poble de Catalunya, que veuen com les promeses electorals de Zapatero esdevenen paper mullat? S'atreviran a jugar amb els negociadors d'ETA, des de la Moncloa.
Em temo que, si aquest procés que avui dóna un pas important té un final satisfactori, un cop més quedarà clar que a l'Espanya constitucional tenen més efecte les armes que la pura democràcia. Per un costat (ETA) i per l'altre (23-F). Temps al temps.
ETA ha vist que un partit independentista formava un Govern a Catalunya amb l'objectiu de fer un Estatut per tal d'incrementar les cotes d'autogovern, de poder polític i de gestió de Catalunya i que les Corts espanyoles n'ha donant el vist-i-plau amb el concepte nació i tot. Lògicament, deuen voler fer el mateix.
Dius que ETA ha deixat les armes per a asseure's a parlar. N'estem segurs d'això? És a dir, creus de debó que l'estat espanyol s'hi asseurà?
A mi em sembla dificil, i més encara que si s'hi arriba a seure faci concessions que vagin més enllà d'un acostament dels presoners.
Ara bé, evidentement que si ETA ha fet aquest gest vol dir que quelcom es mou.
Per la resta, molt bon article i molt bones apreciacions.M'ha agradat molt.
En fi, a veure que passa.
Salut
Home, segur segur... L'únic segur és que diuen que aquesta és la seva intenció. Si menteixen o no ja són figues d'un altre paner.
Si l'Estat espanyol s'hi asseurà? No en tinc cap dubte. El PSOE ha estat esperant aquest moment des de fa mesos, potser anys, per tenir una oportunitat històrica de penjar-se la medalla d'haver acabat amb ETA per una via que no és la que propugnava el PP (la total exterminació); i de pas acabar amb el fantasma del GAL. Si l'aprofitaran bé o no és una altra cosa, però crec bastant probable (per mi, segur) que ho intentaran. I abans de les eleccions, si pot ser.
Gràcies pels elogis.