Ja veieu que últimament escrivim poc. La
política, millor dit, els polítics ens avorreixen en gran manera per
previsibles i mals actors, no pas perquè l'actualitat no valgui la pena d'anar
seguint. De totes maneres, no cal que ens hi trenquem gaire les banyes perquè
ja tenim fantàstics plumilles que fan el seguiment exhaustiu i ens tenen al
corrent. Ja diu el Saül que la foto del 30-M és més trista que ensopida, i jo
encara diria que és les dues coses alhora. No deu valer gaire cosa aquest
estatutet quan el mateix ZP li fa el lleig d'arribar tres hores tard al ple que
havia d'aprovar-lo. Això sí, demà dissabte, a Cornellà farà tot el paperot per
fer-nos creure que ens ha regalat el millor estatut del món. No cola, senyor
ZP, i li ho demostrarem el dia que es convoqui el referèndum.
Davant aquest
marasme i tristor, no és d'estranyar que surtin com bolets els parodiadors de
l'actualitat. He descobert que tinc un homònim a la blocosfera que es diu
Cronista Carrascla, i que escriu les seves cròniques des de la fabulosa Pernibèria.
Un país caricaturitzat que s'assembla molt al nostre. Comproveu-ho.
Cap novetat substancial ahir al Congreso, excepte veure els gestos, les mirades els tons, l'enfocament del que ja sabíem. A destacar, potser, aquesta inhibició d'en Zapatero, que també s'entén.
Tampoc sorprenent, però més curiosa, va ser la reunió dels cinc representants a la nit, amb la M. T. Cadascú feia sense cap improvisació el paper que li ha tocat jugar en aquesta tragicomèdia: Els del sí entusista o matisat, el del no però sí, i el del no però no. Res de nou, però cada dia sobreactuen més en un intent de convèncer-nos d'una realitat -la seva- que nosaltres poden contrastar fàcilment amb la realitat real.
(Per un moment vaig pensar que havies agafat una altra personalitat)
M'agrada el teu homònim.
El veig en condicions de superar l'original.
;)
Cap novetat substancial ahir al Congreso, excepte veure els gestos, les mirades els tons, l'enfocament del que ja sabíem. A destacar, potser, aquesta inhibició d'en Zapatero, que també s'entén.
Tampoc sorprenent, però més curiosa, va ser la reunió dels cinc representants a la nit, amb la M. T. Cadascú feia sense cap improvisació el paper que li ha tocat jugar en aquesta tragicomèdia: Els del sí entusista o matisat, el del no però sí, i el del no però no. Res de nou, però cada dia sobreactuen més en un intent de convèncer-nos d'una realitat -la seva- que nosaltres poden contrastar fàcilment amb la realitat real.
(Per un moment vaig pensar que havies agafat una altra personalitat)