He passat uns dies a Irlanda del Nord, visitant escoles i coneixent el país. M'expliquen els meus amics irlandesos que tot ha millorat, la qualitat de vida es pot equiparar als estàndards europeus i arreu es percep en general un ambient tranquil, de benestar i de progrés.
Les escoles que vaig veure funcionen be, o força be, les infraestructures són bones, estan ben dotades tecnològicament i les aules estan ben conservades i ordenades, amb professors que s'impliquen i alumnes que treballen.
Però m'expliquen també que tenen més escoles de les que necessiten, que algunes estan mig plenes, o mig buides, i que al costat d'aquestes n'hi ha d'altres també mig buides. Algunes, moltes, haurien de tancar.
I per què? Doncs perquè la immensa majoria d'escoles són "comunitàries", és a dir: "catòliques" o "protestants", i només hi van alumnes catòlics o alumnes protestants, i els mestres també són només catòlics o només protestants. Hi ha una minoria d'escoles "integrades", amb nens i nenes de totes les religions i comunitats, però tot i que s'intenta potenciar-les des de fa anys, les famílies no volen, o no s'atreveixen a, portar-hi els seus fills.
És una situació que a nosaltres, si més no a mi, se'ns fa molt estranya i difícil d'entendre, fins i tot rebutjable. Però em pregunto: aquells que demanen a casa nostra la separació per motiu de llengua o per motiu de religió, de moment dins de les mateixes escoles, estarien també d'acord en tenir escoles separades? ... És un futur, hipotètic, que espanta.
Per altra banda, el que em comentes em sembla fruit d'una situació i una història. Tranformar-ho deu ser difícl. Nosaltres no hem arribat aquí. La nostra societat no s'ha escindit tant i hauriem de procurar que no ho fes. Això és un dels guanys que tenim, hauriem però d'evitar que a la llarga aquest esforç d'integració ens acabés disolen... A vegades quan veig a tota aquesta jovenalla filla de la immersió lingüñsitica que parla català perfectament però gairebé no el fa servir em uuedo perplexe, senzillament perqué el següent pas no sé quin és. Ben segur que és millor que el coneguin, però no acabo d'entendre com serà el futur immediat: parlaran majoritàriament castellà als seus fills, parlaran català, parlarana a nitges.... Imagino que per època, ara tenim i tindrem els primers resultats... a veures que passa.
Jo era més ingenua i pensava que el sol fet que tothom fos educat en català, que se sentissin catalans i del Barça seria suficient,.... però hi ha forces més potents. D'identitat, de la colonització espanyola. I és així com un dia rera altre, a la festa de fi de curs et trobes una familia al costat i no saps quin idioma parlen. Primer et penses que són castellonaparlants i el nen parla català... Al cap d'una estona però entès que no, que barregen i que no tenen cap preferència pel català. El següent pas?. No ho sé.ojalà tinquem sort!
Parlo concretament de les escoles d'Irlanda del Nord (IN); suposo que a la República d'Irlanda el sistema pot ser diferent. El d'IN és molt semblant a l'anglès; com tu dius, l'escola privada (que curiosament, s'anomenen Public Schools) és testimonial, només grans escoles molt selectes i per a elits. Un exemple conegut seria Eton.
Però deprés de conèixer una mica el sistema anglès i de NI, es veuen diferències importants, de fons i de concepte, amb el nostre. Quan ells diuen que gairebé totes les escoles són "públiques" (en el sentit que nosaltres li donem), volen dir sostingudes amb fons públics; entre aquestes, a IN, hi ha que en diuen State Schools o Controlled Schools(de fet són les protestants), que depenen més directament de l'administració, però que de fet funcionen amb una autonomia semblant a la resta, i les Maintained Schools (que són les catòliques) que depenen d'una esglèsia, d'una parròquia, o d'un orde religiós i que estan sostingudes amb fons públics, amb molt poques diferències amb les altres (fins allà on jo ho entenc); equivaldrien a les nostres concertades.
És a dir, ells (a Anglaterra i a IN) consideren a totes les escoles "públiques", independentment de la iniciativa que les ha creat. D'alguna manera, el Pacte Nacional per a l'Educació signat fa uns mesos a Catalunya, proposa, sobre el paper, tendir cap a un sistema semblant.
Sobre la resta que dius, estic totalment d'acord. D'ací el meu interés en reflectir la situació d'IN, per valorar més el que tenim aquí, amb totes les seves mancances. Allà també hi ha gent que vol i que treballa per a la integració, però la història pesa molt. Una curiositat: a cada zona escolar (Educational Library Board) tenen una persona (EMU = Educational Mutual Understanding) l'encàrrec de la qual és l'Educació per a la Comprensió Mútua. En un primer moment vaig pensar en els nostres mediadors, però a IN la seva funció és bàsicement treballar per a l'apropament de les dues comunitats a les escoles.
A Madrid, Parí, Londre o Berlín problema de llengua de moment no en tenen el viuen amb normalitat sota una mateixa llegua, aixó és considera normalitat.
Suposo que Anònim es refereix com a "uniformitat aliena imposada" a establir el català com a llengua vehicular. I la solució implícita a les seves breus línies és clara: amb una sola llengua (el castellà potser?) hi hauria una normalitat absoluta. Bon exemple de convivència i tolerància. La demagògica (i moltes vegades malintencionada) comparació a la inversa, en el sentit de que es vol imposar el català i fer desaparèixer el castellà, és un argument falaç, perquè no es pot oblidar que l'objectiu és el domini de les dues llengües, i de moment, que se sàpiga, ni tan sols als estimats informes PISA posen en dubte aquest resultat.
I posats a imaginar models de segregació, no cal anar tan lluny. Al País Basc, conviuen 3 tipus d'escola, segregats pel model lingüístic: Ikastolas, en basc, escoles bilingües i escoles en castellà. És la societat basca un exemple de convivència? No seria la primera vegada que escolto als defensors de l'ensenyament bilingüe a l'escola posar l'escola basca com a exemple.