Molt bé, ja tenim estatut, (així, en minúscula) però veient la distribució de vots se'm acudeixen algunes preguntes inevitables.
Votar que sí a aquest estatut, significava, en primer lloc, premiar l'actuació i l'actitud dels nostres representants polítics en la seva tasca de negociació del procés estatutari.
De manera que ja se'm acudeixen les primeres preguntes. Els que van votar que sí, ¿creuen realment que els nostres representants van negociar i defensar de manera meritòria l'acord assolit pel Parlament de Catalunya?. ¿De veritat que aquests mateixos votants, no van detectar per part de cap dels partits implicats en el procés, una clara traïció o menyspreu a l'esperit i als acords assolits pel nostre Parlament?. ¿De debò que els va semblar digne que els nostres representants no plantessin la negociació amb un PSOE, que no acceptava el text aprovat pel 90% del Parlament català? ¿De veritat creuen que aquests representants nostres, després d'una feina mal feta i molt ben pagada, es mereixien aquest premi?.
En segon lloc, també em pregunto si tots aquests milers de catalans que van votar que sí a un estatut mutilat, ¿eren conscients que en fer-ho, a més del què he exposat abans, estaven confirmant el dret dels espanyols a rectificar les decisions del nostre Parlament d'acord amb els seus interessos i conveniències, acceptant d'aquesta manera que es continuïn repartint els nostres diners i dient-nos a què tenim dret i a què no?.
Recordo la manifestació del 18 de febrer on milers de catalans clamaven que "Som una nació i tenim el dret de decidir", on eren aquests manifestants a l'hora de rebutjar un estatut passat pel ribot?.
Segons les xifres oficials, entre vots negatius i nuls només es va arribar a la quantitat de 551.505 vots, i no tots eren dels nostres, mentre que a la manifestació es parlava de set o vuit-cents-mil assistents.
Els nostres representants polítics són els responsables directes d'aquest desori, han perdut dos anys en discussions estèrils, barallant-se, fent-se la punyeta els uns als altres, amb declaracions i contradeclaracions, amb insults i desqualificacions, han fet de tot i han pensat en tot menys en el país, menys en Catalunya, han estat el bodevil de tot Europa i han aconseguit que els catalans siguem la riota de tota Espanya.
Però no contents amb això, per salvar la seva responsabilitat i mantenir la seva posició, han enganyat al poble de Catalunya venent-nos un estatut de meravella que està lluny de ser el que ens han assegurat.
Com ja em preguntava en un altre escrit, realment ens creiem que som una nació (començant pels nostres polítics) i que tenim el dret a decidir el nostre futur?, votant d'aquesta manera ho veig difícil i haurem de veure com altres pobles, com per exemple Kosovo i molt probablement Flandes, assoliran la seva independència nacional abans que nosaltres, però és ben evident que cadascú té el que es mereix.
estic d'acord amb tú. Els resultats del 18-J són per plorar. Tenim una consciència nacional que fot fàstic. Els catalans som covards, massells, dòcils i babaus. Així de clar ho dic. Ens empassem allò que ens diu el primer baliga-balaga que passa. No tenim dignitat. Com és possible que tants catalans hagin votat SI a un Estatut que ens nega el reconeixement nacional, el dret a l'autodeterminació, el concert econòmic, la gestío de les infraestructures més importants, la bilateralitat pura amb Espanaya, un poder judicial propi, el dret a tenir seleccions esportives i un llarguíssim etcétera ??? SOM SUBNORMALS O QUÈ ???? Si no ho som, ho sembla. I ara, au, torna a començar !!! Els que han votat sí, d'aqui a quatre díes ja començaràn a queixar-se : "que si el finançament és una merda, que si Madrid no ens entén....."A tornar a fer el ploramiques. Mentrestant, els bascos, que no estàn per hòsties, hauràn anat més lluny que nosaltres, no ho dubtis.
A.M.