Quan m'arribà la noticia, el començament, no em semblava seriós, però la font era segura. L'Alcalde de Barcelona passarà a substituir a Montilla de Ministre. Tal i com està la política al nostre País, no es pot un despistar un moment ...
Joan Clos va substituir a Maragall com a màxim responsable a l'Ajuntament. El sistema clàssic del PSC es canviar a mitja legislatura per donar projecció al nou candidat, i així ho van fer. Hi va sortir bé. Després d'anys de govern Maragall tenia fans i detractors. Joan Clos, que no deixa de ser un polític de perfil baix, un gestor, molts dirien un polític gris, podia recollir el vots dels fidels a Maragall i recuperar als seus detractors. No el coneixien, no era simpàtic a l'electorat però tampoc antipàtic. Va quedar a un regidor de la majoria absoluta.
A la següent legislatura la cosa va ser molt diferent. Els barcelonis ja el coneixien i havien viscut la seva manera de governar. I es un polític que perd molt quan se'l coneix ... quan la realitat es sobreposa a allò que algú s'imagina ha de ser un alcalde. El resultat electoral va ser decebedor per el PSC, però els increments de ERC i ICV evidenciaven que no es devia a una millora dels partits de l'oposició. Si no a un qüestionament a la manera del PSC de liderar la ciutat. El PSC es va donar per assabentat i va dir que cambiaria i s'acostaria més a la ciutadania.
En aquesta legislatura hem augmentat molt les partides destinades al manteniment de la via publica. Una gran ocasió per que l'alcalde aprofites tota la segona part de la legislatura per a fer carrer, anar als barris i capitalitzar la feina feta. Però un altre cop la realitat fa malbé una bona historia. Resulta que Joan Clos guanya de lluny però perd en les distancies curtes. Portant l'Alcalde als barris, el PSC no guanyava, perdia. Per que el baix perfil polític del seu candidat no es podia dissimular.
La solució, sorprenent per radical, pot ser un encert o un error. Un Partit gran com el PSC pot proporcionar retirades pretesament molt dignes a un líder vingut a menys. Però evidencia que Joan Clos era ja un candidat incomode per al PSC. En poques setmanes l'aparell del PSC-PSOE s'ha tret de sobre al President de la Generalitat i a l'Alcalde de Barcelona. Un per brillar massa poc, un altre per fer-ho amb massa llibertat. En tot cas denota que quan Montilla diu que no es una prioritat del PSC de tenir grup propi, peca de ser massa contingut en els detalls: El PSC es plenament feliç i es sent realitzat en la submissió a la política espanyola.
ara la gent d'ERC què fareu?! Donareu suport al Jordi Hereu o aprofitareu l'avinantesa per a què entri aire nou a l'ajuntament després de 27 anys de governs socialistes.
Salut.
El 25 de maig de 2003 es feren eleccions municipals. El PSC tragué 15 regidors, CiU 9, PP 7, ERC 5 i ICV 5. La majoria absoluta es de 21 regidors. Per tant podien sortir els següents governs:
PSC(15) + ERC(5) + ICV(5) = 25
PSC(15) + CiU(9) = 24
CiU(9) + PP(7) + ERC(5) = 21
Qui hauria de fer govern? CiU podia o no pactar amb el PSC (amb el Clos d'alcalde per tenir més vots i regidors), però Esquerra i CiU (o si més no ERC -ja qualsevol posa la mà al foc per els nois del Mas-) no podia llavoren's ni pot ara governar amb el PP. O creus si?
Per tant, Salvador ... em podries dir quin canvi de Govern voldries ara, a un any de les eleccions i amb la correlació de forces actual? Estem oberts a propostes ...
Es veu clar,
catalanistes: 14 espanyolistes: 22 ns/nc: 5
Sort que no visc en aquesta ciutat...quina pudor.