VilaWeb.cat
Piga | dijous, 14 de setembre de 2006 | 16:28h

El cel també plora.

I esdevé el reflex aqüós del meu jo trencat.

I les gèlides punxes de cada una de les seves llàgrimes esquincen el vestit que tot just havia estrenat.

Amb la il·lusió amb la que jo l’havia netejat i perfumat per celebrar la felicitat...

Les gotes rellisquen i filtren, i cada cop està més amarat.

I quan més amarat, més esforç per aconseguir desfer-me’n.

Com la bogeria que no planifica els canvis d’aquest temps, el fred m’ha agafat per sorpresa.

I encara el noto més endins.

I ningú m’abriga...

Assumeixo l’inevitable.


Comentaris: 1

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Últims 40 canvis

Arxiu

« Desembre 2008 »
dl dt dc dj dv ds dg
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
293031    
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
RSS 2.0 RSS Comentaris