El pas del temps és implacable. Aquests dies, només 4 després de l’inici de curs, el debat sobre la sisena hora sembla que comença a minvar (no a les escoles que encara esperen mestres, és clar). La rutina va incorporant les novetats a marxes forçades.
La nova estrella del debat educatiu torna a ser la secundària (en realitat, ho ha estat durant tots aquests anys, excepte durant el breu parèntesi de la gestació del Pacte Nacional Per a l’Educació), debat esperonat per l’informe de l’OECD. La Conselleria prepara la presentació d’un conjunt de mesures per a la millora de la secundària, i associacions i sindicats ja es van posicionant.
Una de les mesures anunciades és la flexibilització del batxillerat, que en alguns casos es podria fer en 3 anys (de fet, ja es pot fer en 3-4 anys en el batxillerat nocturn). La UGT ja va fer la proposta fa uns dies i l’associació de càrrecs directius AXIA la inclou també en el seu document de propostes, del que pagarà la pena parlar més endavant.
Jo no hi trobo objeccions importants. Tot el que sigui flexibilitzar les vies acadèmiques en principi em sembla bé. Però no crec que hagi de ser una mesura generalitzada; caldria filar prim i deixar ben clar en quins casos i en quines condicions es podrà aplicar.
1. És ben cert que unes poques hores de més o de menys no tenen massa importància. És molt més important un bon mestre o un bon ambient d'aprenentatge.
2. Però 5 (hores/setmana) x 35 (setmanes/curs) x 6 cursos = 1050 hores (en 6 cursos) de més o de menys sí són importants, especialment per a aquells que fora de l'escola ho tenen més difícil. Imagineu-vos què pot arribar a fer un nen amb ganes d'aprendre (com la majoria a aquestes edats) amb uns bons mestres al lalrg de totes aquestes hores.
I si la mesura no fos oportuna, no sé que fan les famílies amb possibilitats de triar i que porten els seus fills a la privada (on des de sempre fan la sisena hora) que en tots aquests anys passats no han canviat els seus fills a una escola pública on farien menys hores. La sisena hora és necessària perquè l'escola pública faci una oferta de qualitat a tots els ciutadans (tot i que és obvi que no l'únic que necessita).
Per altra banda, no crec que sigui de rebut acceptar que un nen pot estar cinc hores en una escola, però que passar sis hores fent activitats (molt diverses) li pugui arribar a resultar impossible i traumàtic. Sis hores no és massa, la qüestió és com s'aprofita la resta d'hores del dia, perquè si compteu encara en queden unes quantes, que el pares poden aprofitar per estar amb els seus fills.
I en quant a les hores que fan a l'ESO i al batxillerat, tampoc són massa més (entre 30 i 32 a la setmana). Perfectament assumibles per un adolescent (si no treballa, esclar)
Sí que estic d'acord en que és molt important l'ús del lleure i l'actitud personal, però amb més raó hem de pensar en aquells a qui els suports i els reforços positius els troben principalment a l'escola i no a cas o al carrer.
Tot això no treu que l'escola hagi de repensar i explicar quines són les seves finalitats, que evidentment no són les mateixes que les de la societat en general o les de les famílies.
Salutacions!
Hola
A mi també em sembla bé una certa flexibilitat però em sorgeixen una sèrie de preguntes, a l'espera de veure com es concreta tot. Què significa que és una mesura per a alumnes amb dificultats? Qui ho decideix? Es farà una ESO adaptada per als futurs alumnes de batxillerat adaptat, alumnes que potser estarien millor a cicles? És només una qüestió d'anys o és més aviat un problema d'orientació, de salt brusc de nivell, de continguts allunyats dels alumnes? Serà cosa d'un tipus determinat de centres, ja etiquetats com els de "batxillerat lent"? No seria millor que el batxillerat es pogués fer per assignatures com passa amb els alumnes d'adults i així es pogués compaginar amb la feina, per exemple?
M'alegra seguir llegint el teu bloc aquest curs