croatcatala |
dimarts, 19 de setembre de 2006 | 08:49h
Es parla aquests dies de Samuel Eto'o, i les seves poques manies per exigir als periodistes que l'entrevisten que li facin les preguntes en castellà. S'ha dit que no se li pot exigir que parli català malgrat portar anys vivint entre Mallorca i Barcelona, i és cert, perquè abans l'haurien d'aprendre persones més properes a ell com Raúl Tamudo, Iván de la Peña, Lionel Messi o Johan Cruyff.
Es parla, amb més motiu, de l'escàs tacte que demostra l'home en la seva expressió. Allà on podria dir un por favor o un simple no entiendo, ell recorre al registre més ranci, més paleolític. Li faltaria substituir el mot castellano per cristiano, o fins i tot afegir-hi un coño al final, perquè el quadre fos complet. Visualment, ens remetria sense problema a aquells tercios que, provinents de Marroc, van entrar per la Diagonal amb el caudillo l'any 1939.
Samuel Eto'o és un gran davanter, segurament ara mateix és el millor en la seva posició. Futbolísticament fa una aportació al seu equip molt similar a la que feina el genial Hristo Stoitchkov: és la dosi de mala baba enmig d'un conjunt de 'mares' que toquen la pilota com els àngels, posa el geni necessari per arribar allà on no ho fa el talent, treu la grapa per rematar el rival quan els altres l'han marejat; en definitiva, és la rauxa imprescindible per fer valer el seny.
La diferència entre Eto'o i Stòitchkov en el camp social, no obstant, és evident. El búlgar es va integrar a Catalunya com cap altre estranger ho ha fet en la història del Barça (em ve al cap una curiosa excepció: Patrick Kluivert). Feia un esforç per entendre i de vegades parlar el català, les seves filles es van escolaritzar en aquesta llengua, i mai li va faltar un somriure, una picada d'ull còmplice amb el país. Samuel Eto'o és un xuleta que menysprea el país a on viu, que ignora els principis catalanistes del club que li paga, que xuleja els altres només perquè ell és ric. Ell, tant conscienciat per segons quins temes, és un racista lingüístic.
Però només li podem recriminar aquesta actitud, perquè qui podria fer-lo rectificar ni ho intenta. Els periodistes, submisos, atenen la seva petició exigència passant-se al castellà entre disculpes. Aquella directiva que en unes eleccions ens va vendre que incorporarien als contractes dels jugadors una clàusula perquè aprenguessin català, permet que un empleat del club que presideixen doni aquesta imatge.
El pitjor de tot és que Samuel Eto'o és un exemple. Un bon exemple esportiu, un pèssim exemple cívic. I els nens n'aprenen, d'aquests exemples; també tots aquells immigrants que utilitzen el Barça com a canal d'integració. Tots la feina que s'està fent de portes enfora des del Barça, es malmet a casa nostra per moments com aquest. Potser caldria prendre alguna mesura, encara que li costi un disgust al davanter. Que en el fons no és més que un empleat, que cobra del club i necessita al club per triomfar.
Joan Laporta va nèixer massa tard per enfrontar-se al franquisme, i ja s'ha vist que no té problemes per ajuntar-se amb simpatitzants del règim. Potser encara està a temps de combatre les idees que va portar Franco amb els seus tancs. Fins i tot el seu cunyat ens podria sorprendre, i col·laborar en aquesta tasca.
EDITO:
Llegeixo al diari e-notícies que Bernat Soler pretèn entrevistar, aquesta nit a Catalunya Ràdio, a Samuel Eto'o en català. Caldrà escoltar-ho. El programa "Els millors anys de la nostra vida" s'emet a les 11 de la nit. L'únic que puc desitjar-li és molta sort.
EDITO:
A més de veure l'Argumentari destacat a la portada de Vilaweb, m'ha agradat llegir aquesta notícia al diari Sport. Sigui certa o no la versió que dóna Eto'o de com van anar els fets, és d'agrair que doni la cara i, sobretot, que respongui a les demandes dels socis. Rectificar és de savis, i en aquest cas la reacció del club i la rectificació del jugador han estat ràpides i encertades. Felicitats.
Es parla, amb més motiu, de l'escàs tacte que demostra l'home en la seva expressió. Allà on podria dir un por favor o un simple no entiendo, ell recorre al registre més ranci, més paleolític. Li faltaria substituir el mot castellano per cristiano, o fins i tot afegir-hi un coño al final, perquè el quadre fos complet. Visualment, ens remetria sense problema a aquells tercios que, provinents de Marroc, van entrar per la Diagonal amb el caudillo l'any 1939.
Samuel Eto'o és un gran davanter, segurament ara mateix és el millor en la seva posició. Futbolísticament fa una aportació al seu equip molt similar a la que feina el genial Hristo Stoitchkov: és la dosi de mala baba enmig d'un conjunt de 'mares' que toquen la pilota com els àngels, posa el geni necessari per arribar allà on no ho fa el talent, treu la grapa per rematar el rival quan els altres l'han marejat; en definitiva, és la rauxa imprescindible per fer valer el seny.
La diferència entre Eto'o i Stòitchkov en el camp social, no obstant, és evident. El búlgar es va integrar a Catalunya com cap altre estranger ho ha fet en la història del Barça (em ve al cap una curiosa excepció: Patrick Kluivert). Feia un esforç per entendre i de vegades parlar el català, les seves filles es van escolaritzar en aquesta llengua, i mai li va faltar un somriure, una picada d'ull còmplice amb el país. Samuel Eto'o és un xuleta que menysprea el país a on viu, que ignora els principis catalanistes del club que li paga, que xuleja els altres només perquè ell és ric. Ell, tant conscienciat per segons quins temes, és un racista lingüístic.
Però només li podem recriminar aquesta actitud, perquè qui podria fer-lo rectificar ni ho intenta. Els periodistes, submisos, atenen la seva petició exigència passant-se al castellà entre disculpes. Aquella directiva que en unes eleccions ens va vendre que incorporarien als contractes dels jugadors una clàusula perquè aprenguessin català, permet que un empleat del club que presideixen doni aquesta imatge.
El pitjor de tot és que Samuel Eto'o és un exemple. Un bon exemple esportiu, un pèssim exemple cívic. I els nens n'aprenen, d'aquests exemples; també tots aquells immigrants que utilitzen el Barça com a canal d'integració. Tots la feina que s'està fent de portes enfora des del Barça, es malmet a casa nostra per moments com aquest. Potser caldria prendre alguna mesura, encara que li costi un disgust al davanter. Que en el fons no és més que un empleat, que cobra del club i necessita al club per triomfar.
Joan Laporta va nèixer massa tard per enfrontar-se al franquisme, i ja s'ha vist que no té problemes per ajuntar-se amb simpatitzants del règim. Potser encara està a temps de combatre les idees que va portar Franco amb els seus tancs. Fins i tot el seu cunyat ens podria sorprendre, i col·laborar en aquesta tasca.
EDITO:
Llegeixo al diari e-notícies que Bernat Soler pretèn entrevistar, aquesta nit a Catalunya Ràdio, a Samuel Eto'o en català. Caldrà escoltar-ho. El programa "Els millors anys de la nostra vida" s'emet a les 11 de la nit. L'únic que puc desitjar-li és molta sort.
EDITO:
A més de veure l'Argumentari destacat a la portada de Vilaweb, m'ha agradat llegir aquesta notícia al diari Sport. Sigui certa o no la versió que dóna Eto'o de com van anar els fets, és d'agrair que doni la cara i, sobretot, que respongui a les demandes dels socis. Rectificar és de savis, i en aquest cas la reacció del club i la rectificació del jugador han estat ràpides i encertades. Felicitats.
Croatcatalà: No entenc els atacs furibunds a la directiva actual del Barça, i concretament al president. Potser m'equivoco, però en començo a estar fart de sentir com pressumptes catalanistes de tendència sobiranista es dediquen a tirar merda, sempre que poden, a l'actvitat de Laporta davant del club. Repeteixo, potser m'equivoco, però, fins i tot obviant els èxits esportius (que són brutals), que algú m'argumenti què no ha fet la directiva blaugrana per promocionar la nació catalana arreu del món. Que troben en Laporta prepotent? I a mi què!
Sé que hi ha diaris com E-noticies i algun altre petit de similar que no fan sinó buscar les pessigolles a Laporta des que és president, però per què? Crec que és per pura enveja, per falta de professionalitat i, sobretot, per un molt petit sentit de país. Jo sóc independentista, d'aquells que voldria seleccions, evidentment, i que hi hagués una lliga catalana completament separada de l'espanyola, que tant ens menysprea. D'Espanya, no en vull res. Res. Res. Res. Fins aleshores, perquè hem d'atacar els nacionalistes catalans que treballen per al país? Menys parlar sense solta i més comprendre que per sumar hi hem de ser tots.
Per cert, l'Eto'o és un noi sense gaires llums, res més. Un futbolista brillant, això sí, i amb un parell de tocs a la cresta intentarà llegir algun llibre que li parli d'allà on viu. No entendrà tant, em sembla, si pressumptes catalanistes ataquen el seu club, que actualment és el més catalanista de la història, sense complexos. O preferim en Núñez i Gaspart? O en Sánchez-Llibre? No fotem.
No simpatitzo amb les idees polítiques de Núñez, però em va semblar un molt bon president del Barça. Simpatitzo amb les idees polítiques de Laporta, que està sent un bon president, però és un mentider prepotent. A la vida, les coses no són blanc o negre, la gent ni ho fa tot bé ni tot malament. Ni crec en les "adhesions inquebrantables" que proposes al teu comentari, i que també propugnava Franco (el cunyat del Laporta et podrà assessorar sobre aquest tema).
I no he parlat de Beckham ni de Sandro Rossell.
Trobo totalment fora de lloc que m'enviïs a demanar consell al cunyat de Laporta. I em fa gràcia que justament tu diguis que "no tot és blanc o negre". Mira, fes el que et surti dels collons. Jo també ho faig. Cada cop desconfio més dels pretesos pontificadors que clamen què està bé i què està malament i punt (a més, per com escriuen, sense tenir idea de res).
Pel tema de Núñez, jo el trobava un nefast president, postfranquista, mal gestor (només va ser bo quan Cruyff li va aportar èxits i fama) i impresentable, que quan va venir al club el primer que volia era prohibir les senyeres per no crear inestabilitat... Jo era soci del Barça fins que l'actitud espanyolista i maldestre d'aquesta colla de rabiosos me'n van fer desdir. Després va venir la nova junta i, francament, fins ara els únics que coneixia que li tenien odi eren els pericos i els espanyolistes (si és un culer, crec que ha de ser molt mesell). Però aquest no és un blog del Barça.
Només pretenia fer un comentari al teu blog perquè crec que s'ha de ser més llest, veure qui són els nostres aliats i qui no. O almenys tenir la brúixola una mica més orientada, si és que ets independentista. Amb actituds dictatorials i poc fonamentades (només mogudes per la bilis de les rabietes personals) no només es fa el ridícul, sinó que a més resta gent molt vàlida que, tot i els defectes, valen molt més que tu o jo.
El pròxim dia, no pateixis, em fotré el comentari pel cul.
//*//
Ah, i si Cruyff va guanyar títols, va ser perquè un tal Núñez va confiar en ell quan tothom demanava el seu cap (segona temporada, una assamblea plena de "demano"s i "perfavor"s). El teu ídol no estava sol, tot i que els seus fanàtics, com ell mateix, oblideu gràcies a qui va aconseguir res.
Repeteixo, amic meu: els pontificadors de les grans veritats del Bé i del Mal no sou sinó gent que resta. Entre el blanc i el negre hi ha matisos infinits. No tens La Raó Absoluta, per molt que garlis. Quina ironia que el bloc es digui precisament "L'Argumentari català", oi?
Repeteixo, fes el que vulguis, i intenta actuar amb més seny. Pensa, repeteixo, i no t'enfadis ni et posis tan nerviós, que no es pot justificar l'espanyolisme només perque siguis fanàtic d'un tal Núñez. [Pel que expliques, la cosa més intel·ligent que va fer va ser mantenir a la banqueta un tal Cruyff (sííííí, aquell que volia la clau de la caixa!, però que ho va guanyar tot) i la més estúpida (almenys per la majoria de socis) va ser fer-lo fora per enveja (i va deixar de guanyar, tu).] Repeteixo: justificar la mediocritat i l'espanyolisme tan sols per tenir mania a algú no dóna gaire crèdit al qui, com tu (crec), va de pontificador per la vida.
A més, per què caratsus tens un bloc amb comentaris a sota si no t'agrada que et portin la contrària? Si llegeixes el meu primer post no trobaràs cap justificació perquè m'enviïs a demanar consell a un feixista, i menys perquè em tractis de fanàtic.
Bé, i en Cruyff (per favor, demano) no és pas ídol meu. Ni en Laporta tampoc. Ara bé: si n'he de tenir un, en aquests nivells socials, està clar que sobretot el segon ens treu tant a tu com a mi molt d'avantatge, no creus? Això és el que deia en el meu primer post. Ai, no sé, potser darrere de "croat català" s'amaga tota una autoritat que no sé reconèixer...
En fi, que m'agrada discutir (o parlar, xerrar, comentar), però no amb els que mireu per sobre l'espatlla, ni els que de seguida et titllen de qualsevol manera, ni la gent arbitrària, la veritat. Per tant, repeteixo: fes el que vulguis, que vulgarment és "fes el que et surti dels collons". Però estic segur que en algun moment donat t'adonaràs què és millor per al catalanisme que dius defensar. I no t'enfadis tant, home!
Un abraçadota.
Noi, o home, o el que siguis, no t'entenc. Almenys et garanteixo que sota aquest pseudònim no s'amaga cap 'autoritat', com tu dius (i qui ho és?), sinó un simple blocaire que expressa les seves opinions, com fem tots.
Ah, si et dic fanàtic és perquè no permets cap crítica a "l'ídol", i no t'he enviat a demanar consell sinó que t'he dit que l'individu Echevarría podria donar lliçons sobre moltes coses amb les que discrepem.
Una abraçada, igualment.
Dius: "Samuel Eto'o (...) ignora els principis catalanistes del club que li paga". De vegades dubto no només que el Barça tingui principis catalanistes, sinó que aquest paÃs en tingui en absolut.
Consumim Barça tal com consumim cinema en castellà o llegim La Vanguardia: cegament, sense altre criteri que mantenir un costum. Eto'o no és diferent a Losantos: ens humilia perquè ens deixem humiliar.
En realitat, jo no sóc consumidor de futbol, aixà que disculpeu la meva humil opinió, és absolutament personal.
Una abraçada. Ãnims Argumentari
El fet que a molts no els importi aquest tema no ens impedeix a alguns, als que si ens importa, de donar a conèixer la nostra opinió i recriminar-s'ho. I esperar que algú ens escolti (i que el proper cop siguin més els que facin el mateix que nosaltres)
Gràcies pels ànims.
No estaria malament que algú li estirés de les orelles...
A mi em senta pitjor que xavi i puyol vagin a jugar amb la seleccio que un kamerunes que parla com vol.
i el pitjor de tot que tothom traga, es que tenim un president catalanista...
Aneu a pastar fang amb el futbol només serveix per refredar l'olla que bull..
Guanyem la Champions, llavors pq seleccions ???
Només tens que anar al camp i veure que la meitat parlen castellà (el Soci), de moment no hi ha banderes españoles per risc a problemes, però al final les tindrem....
Si t'agrada tant Espanya, el Barça no és el teu equip!
A veure, la majoria de Catalano-Parlants si es tenen que dirigir a un "negre" pel carrer. Com li entren en Català o en Castella.
Segur que en castella, això es racisme ocult....
No m'extranya amb les dosis de opi-barça sou uns Zombies, despres aneu a criticar a l'eto, i en canvi a en Cruyff res, i el botilfer d'en puyal, pensant amb la seva cadira a Cat-Radio no molestant als socialistes.