croatcatala |
diumenge, 1 d'octubre de 2006 | 15:02h
Cada cop sembla més probable que la propera convocatòria d'examens MIR de l'Estat espanyol incorpori una prova de castellà per als alumnes estrangers. Al Ministerio, pel que sembla, no li fa cap gràcia que a Espanya puguin exercir metges que no dominin la llengua oficial 'común' de l'Estat.
A mi, així d'entrada, se'm planteja un dubte: és possible que superin aquesta prova alumnes que parlin a la perfecció català, basc o gallec, però no castellà? Ho veig difícil.
Però el raonament més profund em porta a recordar allò tant gastat, quan intentem que com a mínim entenguin el català tots aquells que han de treballar a Catalunya, de que 'així només aconseguiu que magnífics professionals no vinguin a treballar a Catalunya per culpa de l'idioma'. També he sentit molts cops allò de 'què és més important, que parlin català o les seves qualitats personals?'.
Sembla, però, que a Espanya això no és cap problema. Que els millors estudiants de medicina de tot el món estiguin interessats en exercir al territori espanyol els semblarà bé sempre que, amb caràcter previ, tinguin un bon nivell d'espanyol. Si no, no serveixen.
Però no deien que l'idioma no havia de ser una limitació? Que no es podia discriminar a ningú en funció de la llengua que parlés? Farà millor els diagnòstics un metge que parli castellà, pel fet de parlar-lo? O seria millor agafar els metges més competents, i si cal que algú els faci de traductors? I un cirurgià de la ròtula, per obrir ha de parlar castellà?
O no serà que, com nosaltres, consideren que cal parlar la llengua del país per venir a treballar? Pensem-hi.
EDITO:
La convocatòria va ser publicada el divendres 22 de setembre de 2006, i la podeu consultar aquí. A la pàgina 3, apartat II.3, podeu comprovar que, efectivament, per treballar a un país com a metge és tant important parlar la llengua del país com la capacitat professional. M'agrada saber que en això estem tots d'acord, ara només espero coherència.
A mi, així d'entrada, se'm planteja un dubte: és possible que superin aquesta prova alumnes que parlin a la perfecció català, basc o gallec, però no castellà? Ho veig difícil.
Però el raonament més profund em porta a recordar allò tant gastat, quan intentem que com a mínim entenguin el català tots aquells que han de treballar a Catalunya, de que 'així només aconseguiu que magnífics professionals no vinguin a treballar a Catalunya per culpa de l'idioma'. També he sentit molts cops allò de 'què és més important, que parlin català o les seves qualitats personals?'.
Sembla, però, que a Espanya això no és cap problema. Que els millors estudiants de medicina de tot el món estiguin interessats en exercir al territori espanyol els semblarà bé sempre que, amb caràcter previ, tinguin un bon nivell d'espanyol. Si no, no serveixen.
Però no deien que l'idioma no havia de ser una limitació? Que no es podia discriminar a ningú en funció de la llengua que parlés? Farà millor els diagnòstics un metge que parli castellà, pel fet de parlar-lo? O seria millor agafar els metges més competents, i si cal que algú els faci de traductors? I un cirurgià de la ròtula, per obrir ha de parlar castellà?
O no serà que, com nosaltres, consideren que cal parlar la llengua del país per venir a treballar? Pensem-hi.
EDITO:
La convocatòria va ser publicada el divendres 22 de setembre de 2006, i la podeu consultar aquí. A la pàgina 3, apartat II.3, podeu comprovar que, efectivament, per treballar a un país com a metge és tant important parlar la llengua del país com la capacitat professional. M'agrada saber que en això estem tots d'acord, ara només espero coherència.
Sí que és necessari saber la llengua del país per poder-hi treballar, però això que els dius que és "com nosaltres" em sembla que no els farà ni mica de gràcia. De totes maneres, segur que saben com sortir-se'n, ja que això nostre segur que només és per fer-los la punyeta, en canvi, ells, ho fan per millorar la comunicació metge-pacient, mira-te'ls si en són d'altruistes!
Jo també n'espero coherència, però tinc gaire esperança.
El passat 11 de juliol ja sortia una notícia en aquest sentit al gratuït Negocio, que em va fer escriure una anotació que reprodueixo aquí sota:
Metges i llengua
A partir de la notícia que publica Busot sobre el passat feixista del nou secretari de projecció exterior de l'esport (noticia que no cal comentar; o és que a algú encara el sorprèn el passat feixista d'alguns militants del PSOE i/o de CiU?), fullejo el diari Negocio i hi trobo una notícia que em fa somriure.
La notícia la podeu llegir a la pàgina 24 del diari que es pot consultar en pdf, clicant aquí i diu que un sindicat de metges catalans denuncia que hi ha metges treballant a la sanitat pública que no coneixen l'idioma. I direu, això no és nou, sempre n'hi han hagut. Però és que no es refereixen a l'idioma del país, es refereixen al castellà (bé, per ells sí que és l'idioma del país). Es tracta de metges vinguts de fora (els metges d'aquí fugen del país nord enllà, on les condicions de treball són més dignes).
En este sentido, el sindicato Médicos de Cataluña (MC-CESM) ha puesto en cuestión que muchos de estos médicos que vienen “desconocen el castellano y en la consulta médica la lengua es una herramienta fundamental para atender al paciente” y contratar a estos facultativos “pone en peligro el acto médico en las condiciones normales con las que se debe ejercer”.
Llàstima que fins ara no se'n havien adonat, de la necessitat de relació oral metge-pacient.
A mi, només se m'acut una frase, en la seva llengua: a que jode?
Quim