Piga |
dimarts, 3 d'octubre de 2006 | 17:31h
I mentre escolto la cançó "País Petit"...... m'enyoro del meu país (i encara no n'he marxat...).
Noto a frec de pell l'exili d'aquest, el meu país.
Noto amb cada nota sostinguda de'n Lluís, un nus a la gola i com les llàgrimes m'entelen els ulls i de cop; sense haver-me tret les lentilles ho veig tot borrós.
Borrós el meu present i borrós el meu futur.
Una esgarrifança de poruc fred em travessa de baix a dalt: Allà seré ningú.
Només jo i jo. Allà no podré abraçar al meus cada cop que així ho necessiti. Tinc por de desaparèixer... Desaparèixer d'ells... Dels que m'acompanyen en el seny i la rauxa, dels que m'estimo... Maleïda "nena" que pugna per brillar...............................
...........Tranquila petita, sóc aquí........
Allà seràs el que vulguis ser i aquí seguiràs essent el que ets.
N'estic segura que les escates de camaleó que tantes vegades han brillat a la llum de dia, allà també apareixeran i trobaràn el to el color i la textura precisa per ser una més, sense deixar de ser el que ets aquí. Acomularàs un color més a la teva vida, un recurs més per poder sobreviure arreu on vulguis anar d'ara endevant.
Pròxima destinació: el teu interior. Sona bé no? no t'espantis pel que pugui passar, si et sents sola, recorda que aquí en el teu petit país alguna vegada també t'hi has sentit, i recorda també que els que t'envoltem també ens hi sentirem. En la llunyenia ens enllaçarà el sentiment d'enyor, que n'estic segura que serà recíproc.
Aprofita l'oportunitat que t'has donat, i no et diré que no ens trobis a faltar, però sí que tinguis clar que aquí en el teu petit país hi haurà sempre el teu lloc perquè els que hi som no deixarem de pensar en tu.
t'estimo molt
Potser ha arribat la hora de dir-te; en la protecció de l'escriptura (l'amagatall més críptic mai inventat com va dir una vegada l'E.), el què signifiques per mi... Potser també t'ajudarà en la teva nova etapa.
Pensa que tot succeeix per algun motiu. El destí també et posarà a prova a tu, petita meva. I tinc tantes ganes que et sorprenguis gratament de tu, tantes ganes que et sigui útil... Ens assemblem més del què et penses, Ratafia... Per això crec tant en el teu potencial... Sovint em veig a mi fa uns anys, i si jo ho he aconseguit, tu també podràs. T'observaré cibernèticament...
Sí! He beneït moltes vegades haver-te conegut. I he beneït la sort de'n Parres al haver-te trobat. Perquè en aquest món cada vegada costa més trobar a persones dolces i fortes a la vegada. Ets capaç d'estimar profundament sense perdre el teu nord. Ets una supervivent nata... Només et falta aprendre a estimar-te a tu de la mateixa manera, deixant-te un marge per a l'error que perdones als altres i no a tu mateixa... Mica en mica... Sense pressa però sense pausa... Venim de molt lluny i anem lluny encara... I pensa que cal parar de tant en tant per respirar fons i resituar-se...
De vegades em sorprenc observant-te... I t'abraçaria tan fort... però no ho faig, ja saps que em costa... També mica en mica...
Només saber que la pau que em transmets t'ha estat compensada d'alguna manera, ja em fa feliç...
Jo també t'estimo, M.
Diuen que les paraules se les endú el vent,
però sens dubte aquestes no em deixen indiferent.
En elles hi ha la força d'algú venevolent,
que admira i complaeix a la seva gent.
Elena.
Sovint jo també t’observo, i en l’amagatall del silenci t’admiro, i intento aprendre tot allò que et fa gran com a persona als meus ulls. La seguretat, la força, la vitalitat, l’energia, ho saps prou bé... però si et miro amb els ulls del cor veig la tendresa i l’amor que transmets, la tranquilitat i la pau que encomanes i la mà que m’allargues.
Gràcies per deixar-me entrar al teu cor.
on vas?