BENVINGUT A MI!
Somric a la vida i et somric a TU, perquè ets en ella...
perquè l’omples de sentit i de bellesa,
perquè l’exaltes i la calmes,
perquè estimes la peculiaritat de cada pas...
I em sorprenc estimant-te en llibertat,
i em sorprèn la irracionalitat de la passió que desencadenes,
i em meravella haver oblidat les pors de cop i volta,
per viure serenament el que un dia vaig somniar...
Somric al destí i a la meva estrella,
perquè algú hi va escriure el teu nom,
perquè algú em va creure mereixedora d’aquesta fortuna,
perquè algú et va deixar entrar poc a poc però amb fermesa...
La tendresa del teu gest i la dolçor de tes paraules,
la sensibilitat que desprèn la teva pell i humiteja ta mirada,
l’encisador somriure que dibuixes i la fragilitat que no amagues,
l’absoluta certesa d’estar permanentment acompanyada...
Tot això em desarma, em sacseja, m’enamora,
em revitalitza, em commou, m’acarona,
m’altruitza, em revolta, em fa sentir màgicament viva.
Tot això em converteix altre cop, en aquella nineta feliç que vaig néixer.
Benvingut a mi! Benvingut al meu camí, vida!
