Més que mai, la campanya electoral ha pres protagonisme al ciberespai. Aquesta realitat era impensable a les convocatòries anteriors. La notícia, l’eslògan dirigit, l’opinió, l’actualitat del dia més roent arriba de forma immediata a l’elector. Han saltat fetes miques les barreres de la censura. La xarxa s’omple d’opinions, comentaris, vídeos, arxius de so i també rumorologia interessada. En va tant plena, que es fa difícil destriar el gra de la palla. S’ha de ser un expert i crític navegant, per no perdre’s en aquesta espessa teranyina. Però el que fa més enutjosa aquesta campanya electoral és el caire agre, desplaent, que ha agafat. Sembla ben bé que ens haguem instal·lat en el tot s’hi val. En aquest sentit, la forta arrencada de la coalició nacionalista, amb el seu controvertit vídeo (per a molts, denigrant de la política) sembla que hagi marcat l’estil a seguir. Ahir també teníem la polèmica entrevista feta al candidat José Montilla per l’economista Xavier Sala-i-Martín (economista liberal vinculat a la Fundació Catalunya Oberta) ara reconvertit en periodista al servei de La Vanguardia; diari que descaradament ha pres partit per les tesis conservadores convergents. I no hem d’oblidar que a l’altre plat de la balança, la dels socialistes, tenim El Periodico, El País i la Cadena Ser; o sigui, el poderós grup Prisa. Aquesta tensió, aquest joc brut i maneres barroeres també infecte el ciberespai. Proliferen les desqualificacions per sobre de les idees, el sectarisme per sobre les propostes constructives, el meyspreu i, fins i tot, l’insult per sobre el respecte al rival. L’oasi català, tant famós i que teníem d’antuvi, ja no existeix. En l’era de la globalització no se’ns acut res més que importar les males maneres. Ja ho diu avui mateix en Vicent Partal, en el seu article d’opinió a Vilaweb: “Així no anem bé, crec jo. Això més que una campanya sembla una guerra on hom avui fa l'ofès per qualsevol cosa i demà es creu amb el dret d'insultar i de manipular fets, opinions i fins i tot indicis. I la cosa pitjor és que no sé per què passa. No sé si passa perquè aquesta vegada els caps de campanya dels partits manen més que no pas els candidats, o perquè hi ha en joc molt de futur dels uns i dels altres, o perquè el món es va tornant lleig o perquè hem tingut uns anys molt durs políticament que ens han esgotat o ens han buidat les reserves de paciència.
   |  |
Bloc de Perejoan Carrascla
|
Accés de l'autorÚltims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|