Novament hem assistit al que molts anomenen cínicament "la gran festa de la democràcia", quan en realitat volen dir "el gran festí de la partitocràcia".
Uns diuen que han guanyat, d'altres que han resistit, o que hi han entrat, o que han pujat o fins i tot que tornaran a ser "claus". Si se'm permet la broma, jo preferiria ser martell, però hi ha de tot en aquest món.
Però anem a les dades reals, i examinem amb lupa les mentides dels nostres polítics. L'any 2003 van votar 3.319.276 catalans, (el 62,54% del cens), i en aquestes eleccions colonials han votat 2.959.027 (només el 56,77%, per tant vorejant ja el 50%, i baixant...). Tot i la petita disminució del cens, a grans trets podem afirmar que uns 360.000 catalans han decidit en aquestes eleccions retirar la seva confiança a qui van votar fa 3 anys. 360.000 catalans!!! Això significa aproximadament uns 15 diputats que les piranyes del Parlament s'han repartit com si res no hagués passat. L'abstenció? Què és l'abstenció? "Connais pas"...
Mentrestant circulen les lectures dels analistes polítics que es queden tan amples afirmant que hi hagut un transvassament de vots d'ERC a CiU (2 diputats), i que els 6 escons que perden el PSC i el PP es corresponen a la pujada d'ICV i l'entrada al Parlament del partit dels joglars.
Però si anem a pams, i examinem ara partit per partit, veurem el que ha passat en realitat, mirarem als ulls la crua realitat de les eleccions del 2006. CiU, que afirma compulsivament que ha guanyat, en realitat ha perdut gairebé 100.000 vots! El PSC, que per uns minuts va creure que havia estat el partit més votat, ha perdut 240.000 vots, que es diu aviat! ERC, que repeteix orgullosa que ha resistit, ha perdut exactament 130.000 vots (el 25% del seu electorat!!). El PP també va dient que ha aguantat no sé què, quan en realitat ha vist com s'esfumaven 80.000 vots del 2003. ICV està exultant perquè ha fet una "pujada espectacular"... que en realitat són només 40.000 vots sobre 241.000 que ja tenia el 2003. I per últim, els joglars han obtingut si fa no fa uns 90.000 vots.
Si intentem ara fer les sumes i restes d'abans, veurem que no quadren de cap de les maneres. Així, repassant els comptes, ni els 130.000 vots que perd ERC els guanya CiU (que en perd 100.000 més), ni els vots que perden PSC (240.000) i PP (80.000) van a parar tots a ICV (40.000) i joglars (90.000). És evident que aquesta anàlisi dels transvassaments no es pot fer, perquè és radicalment falsa. La realitat és una altra: que la gent retira massivament la confiança a la partitocràcia, que només ICV guanya (uns pocs) vots, i que l'entrada suposament "espectacular" dels joglars al Parlament es basa en una xifra bastant pobra.
A grans trets podem resumir-ho tot plegat dient que en aquestes eleccions es tractava de veure qui perdia menys vots. Una cursa, però a l'inrevés, cap enrere com els crancs. Una subhasta a la baixa, la política en caiguda lliure. Sovint oblidem que les eleccions són per a votar per qui vols que governi. Doncs això, més evident impossible: moltíssima gent no vol que els governi ningú dels que s'hi presentaven. Els mecanismes de vot de molta gent s'han regit per "la pinça al nas", per "evitar que governi aquell altre", "pel mal menor" o simplement per "eliminació". Però els que han estat més conseqüents de tots han estat els que han votat nul, en blanc o s'han quedat a casa directament. I és que qui ha tornat a guanyar, i de llarg, ha estat l'abstenció.
L'explicació a tot això no cal que anem gaire lluny a buscar-la. Les enquestes de l'Institut de Ciències Polítiques i Socials dels darrers 3 anys indiquen que un 40% de catalans del Principat estan a favor de la independència, davant d'un altre 40% en contra, i un 15-20% oscil·lant d'indecisos o indiferents. Aquesta és la senzillíssima explicació al 50% d'abstenció al passat referèndum de l'Estatut rebaixat, i al 21% de vots negatius (a banda del petit % dels contraris a qualsevol grau d'autonomia). I qui ha parlat de la independència en aquesta campanya? Qui ha parlat de convocar durant la propera legislatura un referèndum d'autodeterminació, qui ho portava al seu programa electoral per escrit? Qui ha recollit els centenars de milers de veus que van clamar per la independència el passat 18 de febrer a Barcelona? QUI? La resposta és tan dura com breu: NINGÚ.
Senyors analistes, no cal que busquin més lluny. La navalla d'Ockham ja talla prou: l'explicació més senzilla a uns mateixos fets acostuma a ser la correcta. El divorci entre la població i la classe política catalana té dues potes: una és la mediocritat general imperant, i l'altra és aquesta escletxa insalvable entre la voluntat d'almenys la meitat de la població i el discurs dels partits. La meitat de la població vol la independència i els partits només pensen a repartir-se les engrunes de Madrid.
Com a conclusió final, i això és un avís en tota regla, o bé els partits que falsament s'autoanomenen "nacionalistes" i fins i tot "independentistes" posen a la seva agenda la independència i la convocatòria urgent d'un referèndum d'autodeterminació, o bé aquests partits hauran de deixar pas, hauran de ser escombrats, hauran de ser arraconats per a acabar podrint-se en la merda que ells mateixos han conreat.
Juan Manuel Rodríguez
Conseller de Catalunya Acció
http://google.dirson.com/google-bombing.php (informació sobre el google bombing)
Vos propose fer un "google bombing" amb la paraula "CORRUPTES" i a continuació la url del Partit Popular de la CV (http://www.ppcv.org/index.asp). Esta técnica serveix per a que al posar Corruptes en el Google ixca en primer lloc la web del partit popular (clikant sobre "VOY A TENER SUERTE"). Ja s'ha fet amb l'SGAE, amb la paraula lladres i amb ACEBES amb la paraula miserable.
Consisteix en posar un enllaç en el vostre bloc amb la paraula CORRUPTES, i el web del partit popular. Si ho fem moltíssima gent, tindra efecte.
Fem fora al Partit Popular en 2007. Entre tots es possible.
Passeu-vo a la gent que puga interessar.
- És llarg, però llegeix-ho tot si et plau. Gràcies -
Fins ara havia votat sempre a ERC però ara els vaig deixar de votar. Jo els votava perquè eren sobiranistes, no perquè eren d'esquerres, però ara sembla que l'esquerra pesi més i deixin el sobiranisme de costat. Com jo hi ha molta gent: 130.000 vots ha perdut ERC! i això vol dir 130.000 sobiranistes!
Molta gent pensava que si ERC perdia vots, aquests anirien a parar a CiU altre cop, però no. CiU ha perdut 100.000 vots més (les passades en va perdre 150.000) perquè CiU no és sobiranista. JO tampoc els he passat a votar, aixi que m'he abstingut. Som massa sobiranistes que ens hem abstingut o han votat en blanc: com a mínim 230.000 (si fem cas als vots perduts de CiU i ERC).
A tota aquesta gent ens cal un nou partit. Un partit amb aquest nombre de vots podria entrar al Parlament amb uns 12 escons (aprox.). Els Ciudadanos han entrat, i no ho podem fer els sobiranistes? Hi ha d'haver doncs un nou partit sobiranista que convenci tots aquests vots decebuts i entrar al Parlament amb tota aquesta força. 12 escons (aprox.) potden fer canviar i molt el panorama polític, i això segur que només seria el principi.
Cal un nou partit per sobre de tot sobiranista, però crec que també és important que tingui un model de socio-econòmic de país. Ho dic posant l'exemple del Quebec. Allà han estat a punt de ser "estat lliure associat" dos cops, però s'han quedat a les portes, i ara un tercer referèndum es veu cada dia més difícil perquè la gent demana un projecte de país, volen saber com viuran en un Quebec lliure. És el mateix que els va fer perdre abans, hi ha molta gent no vol independència per independència, vol independència per viure en un país millor, i volen saber si de veritat ho seria, volen saber com seria. El PQ és el que intenta fer ara (però no se'n surt massa bé). Aquí hem d'aprendre aquesta lliçó, que ja vam veure una mica amb el PI (parlava d'independència i res més, i no va rebre gens de suport). Més enllà de parlar d'independència, s'ha de fer també un discurs de model de país, de projecte de país...
Crec que seria bo un partit que ocupés la posició social de CiU, que recuperés aquells orígens socialdemòcrates de la CDC de Pujol (i que tenen el suport d'una gran part de la població de Catalunya) però que fos sobiranista de veritat. Seria doncs un partit que seria la alternativa a ERC com a model socioeconòmic (i a més aquest nou partit seria per sobre de tot sobiranista i no hauria de fer mai President algú que no estés per un referèndum d'autodeterminació), i seria la alternativa a CiU perquè seria sobiranista de veritat. Hauria de ser doncs, un partit en vocació de subsituir CiU (perquè compartirien el mateix espai social) per portar els seus votants cap al sobiranisme de veritat, alhora que també rebria el suport de votants decebuts d'ERC.
Per començar: 230.000 vots si sumem els decebuts de CiU i ERC de les darreres eleccions, i a continuar pujant amb força! A més, indirectament també podria comportar altres beneficis, com el de forçar a ERC que torni cap al sobiranisme (si el tripartit ja no fos possible, no tindrien una altra opció), i a CiU a anar també cap al sobiranisme. En aquest sentit crec que UDC no ho voldria, però CDC es podria plantejar deixar UDC i anar amb el nou partit (li aportaria tants o més vots que UDC) perquè sino es veuria subsituida gradualment pel nou partit i sense cap possibilitat de tornar a governar. Qui en surt guanyant de tot això doncs és el sobiranisme, és Catalunya!
Les plataformes, grups de pressió...estan molt bé i cal que ens hi impliquem amb força, perquè és des de la societat des d'on hem d'exigir un referèndum d'autodeterminació, i alhora som els sobiranistes qui hem de convencer cada dia a la gent ,que hem d'anar cap a la independència. Però alhora, perquè al final tot sigui possible, ens cal que les coses canvïn políticament, cal que al Parlament hi hagi una majoria que aprovi fer un referèndum d'autodeterminació. ENS CAL DONCS UN NOU PARTIT SOBIRANISTA!
Passa aquest missatge a sobiranistes, organitzem-nos, unim-nos! No podem esperar més!
Cap a la independència! Visca Catalunya Lliure !!!!
Jo acabo de descobrir aquesta página i vull dir que estic completamente d'acord en que la unica possibilitat es la sobiranía; tot el demès son mandangues.
Jo he obert fa molt poc un "blog" propi a"blogger/rohaut.blogspot", on dic coses similars a les d'aquesta página de Catalunya Acció si bé no tant sols parlo de politica si no una mica de tot, pero a partir d'ara us seguiré amb atenció.
Nomès una
Jo acabo de descobrir aquesta página i vull dir que estic completamente d'acord en que la unica possibilitat es la sobiranía; tot el demès son mandangues.
Jo he obert fa molt poc un "blog" propi a"blogger/rohaut.blogspot", on dic coses similars a les d'aquesta página de Catalunya Acció si bé no tant sols parlo de politica si no una mica de tot, pero a partir d'ara us seguiré amb atenció.
Nomès una proposta sobre el perfil socio-economic del nou partit: de principis social-democrates ja ho era CDC i també ERC es una esquerra petit-burgesa. Més d'esquerres ja hi ha el PSC. Un nou partit potser trobaría mes profit mes cap a un lliberalisme moderat economic. Perquè no hi pot haber un partit catalá, sobiranista, independentista i de dretes...?
Parlem-ne.
rohaut
a cops penso que només una greu crisi econòmica ens farà reaccionar i superar aquest apatia social. També és cert que els dirigents no són un referent per a ningú, i que cal un símbol (seleccions? un atac frontal contra la llengua?) o algú amb carisma que encengui la metxa que faci rebentar el petard.
Si, jo també estic amb vosaltres. Hi deixat de votar a ERC per lo mateix. Però Jaume: els castellans ximples no ho son. Ens estrenyeran fins el limit però sense passar-se. Com fan ara. Precisament per no revoltar gaire el galliner català.