rogermestre |
dijous, 23 de novembre de 2006 | 08:58h
Ahir amb l’amic Ferran em vaig permetre un petit luxe: sopar entre setmana a la Fonda Europa de Granollers. El sopar va ser senzill, exquisit i molt nostrat: pa amb tomàquet i pernil, patates d’Olot, ous ferrats amb trossets de botifarra negre i cansalada i pastis de xocolata. Amb en Ferran vàrem fer una bona sobretaula i vàrem tenir una conversa tranquil•la i relaxant sobre la situació política de Granollers i Catalunya. En Ferran és d’aquelles persones que té una conversa elegant, que ha trepitjat el país i que coneix i estima la seva ciutat. Sempre he pensat que pot ser un gran Alcalde per Granollers, llàstima que qui s’ha n’ha d’adonar no ho vegi, però ja sé sap, en aquest país les coses abans les veuen els forans que no els de casa. En Ferran té uns coneixements excel•lents sobre geografia i història i això traspua quan la conversa versa sobre com estan canviant les nostres ciutats i el nostre País. Personalment, crec que hauria de recuperar la seva faceta d’articulista, ja que els seus articles el 9 Nou eren una reflexió lúcida i valenta sobre l’actualitat política. Com diria en Pla, assidu a la Fonda Europa, en Ferran és un Senyor de Granollers: coneix a la seva gent i és conegut i té aquell aire de fill del Vallès: senyor, elegant i amb seny, però de tant en tant té cops de rauxa tot ben embolcallat d'una pregona catalanitat. Com he dit abans, ahir em vaig permetre un luxe: sopar a la Fonda Europa amb un Senyor de Granollers.