Després de l'entrega televisiva de diumenge a la nit, amb el reportatge de Montserrat Besses a TV3, José Montilla, President, queda empatat amb Pasqual Maragall (busqueu-los a TV3 a la carta). Tots dos, el President entrant i el President sortint, han tingut la seva quota de pantalla a mode d'homenatge [Adéu Maragall, arriba Montilla]. El reportatge de Montilla, el treballador, va tenir més audiència diumenge (630.000 espectadors) que el de dijous de Maragall (598.000). A algú l'ha sorprès una informació poc coneguda, com és el càncer que Montilla va patir coincidint amb l'embaràs de la seva dona, Anna Hernàndez, de trigèmins. Però en aquest llibre ja s'explicava.
La qüestió és que l'homenatge a Maragall ens genera una certa complicitat, malgrat les recents discrepàncies i les decepcions més doloroses. Maragall, en la mesura que ja és un cadàver polític, no amenaça res ni ningú i, per tant, esdevé entranyable, innofensiu. Encara no l'hem acomiadat que, per dir-ho d'alguna manera, ja el trobem a faltar. En canvi, el massatge televisiu a Montilla és una altra història. Bàsicament perquè encara ha de demostrar si és millor President que no pas candidat. [L'estil Montilla] El primer està per veure. Del segon no cal insistir-hi, oi?
L'únic que puc dir és que aquest tipus de reportatges són absolutament inocus, inofensius, fins i tot diria innecesaris si no fos perquè, com ara passa amb aquelles coses d'extrema lleugeressa, poden servir per ajudar-nos a dormir amb més suavitat al sofà de casa mentre ens els mirem.
A la tele hi ha massa sucre, massa massatge (especialment per als més pròxims als grups de comunicació corresponents) i poca dissecció ben feta. Els únics que fan disseccions son voltors quevtreballen amb cadavers ("premsa" del cor). Jo proposaria a molts periodistes polítics fer servir l'acritus i la voluntat de saber que tenen els esbudelladors del cor amb els polítics. Només haurien d'incloure com a fet diferencial el respecte a la persona i endavant: sense pietat, sense partidismes, sense històries.
Utopia, oi que sí?
Els que treuen foc pels queixals davant de reportatges com els que hem vist aquests dies d'en Montilla i d'en Maragall no em semblen pas millors o més "morals" que quells que han gaudit amb màxim delit.
Salutacions.
que trobem a faltar en Maragall???? Parla per tu!!!!
L'únic que hagués trobat a faltar d'aquest home és la imitació que en fa en Queco Novell, i aquest no marxa.....
Sí home, Montilla és president, no gràcies a Esquerra, sinó gràcies a Convergència. Si us plau, no ens prenguis per imbècils.
No va ser en Mas que va demanar el cap d'en Maragall a en Zapatero i li va donar una bona excusa pel cop d’estat? potser ets tu que dorms. amb quí sommiaves que pactaria ERC.....
Fals!! Va ser el mateix PSOE qui el va demanar.
"No em refereixo a la famosa foto Zapatero-CiU a la Moncloa, que és molt posterior. El cas és que Zapatero ja tenia clar fa un any que el candidat socialista a Catalunya podia ser, al seu entendre, l’actual, per poc temps, ministre d’Indústria." (Maragall a el Periódico, 31 d'agost de 2006).
Segons Maragall, Zapatero ja hauria decidit de liquidar-lo al setembre del 2005. Motiu? Defensar un Estatut inassumible per al PSOE. És el preu de la desobediència, camarada. El mèrit de d'Artur Mas va ser crear les condicions perquè això passés. Però qui va decretar l'execució va ser Zapatero i, Montilla, el botxí que va accionar la guillotina.
Doncs es clar que va ser en ZP, que és qui més mana, Espanya mana més i té el poder, per això els de Catalana Occident sempre truquen abans a Ferraz que a Nicaragua (que ràpid oblidem la història, i n omés fa tres anys)
La única incògnita es saber qui marca el gol per l'escaire, si en ZP a Catalunya o Montilla a ZP. Mas no juga, el pacte de la moncloa era gol en fora de joc, ell pot reclamar que era gol legal però de moment te targeta groga, i si continúa protestant, carregantse les institucions, la vermella está al caure. L'àrbitre no hauria de ser ZP sino Catalunya. Per Mas ZP es l'àrbitre i Catalunya l'afició.
Pero la pilota d'or es de Cannavaro Montilla, els defenses també juguen companys.
Sí home, Montilla és president, no gràcies a Esquerra, sinó gràcies a Convergència. Si us plau, no ens prenguis per imbècils.
Sí home, Montilla és president, no gràcies a Esquerra, sinó gràcies a Convergència. Si us plau, no ens prenguis per imbècils.
Privilegiat!. A veure si et poses al dia i deixes de repetir la merda d'eslogans que t'ha tatuat erc al cervell.
El PSOE, els vostres jefes, van fer terrorisme d'estat, i van matar independentistes.
Ja sé que això us fa mal, però és veritat. El que és patètic, és que diguis que dir veritats com aquesta és fer com la COPE. El que fa el que vol la COPE, sou els d'ERC, que heu entregat Catalunya a Espanya. Botiflers!
Ah, i si ERC = PSOE, GAL
Joan:
A molts indrets de Catalunya la collita de marihuana ha estat excel.lent pel que fa a la qualitat. Segur que trobes un bon amic que en té, de la bona, per a poder-te ajudar a fer més estable la teva vida emocional.
Creu-me, que t'anirà bé. Pots fumar-la (però no hi barregis massa tabac,que el tabac és cancerígen), o pots posar-ne amb moderació en una truita, o fins i tot posar-la quan facis un sofregit pel rostit de pollastre.
Es un consell afectuós. La natura sempre té un remei a les obsessions mentals.
Pensaments com el teu em reafirmen cada cop més a seguir votant a ERC.
Avui, a la foto oficial: Montilla, Maragall, Sevilla i Benach, cap havia guanyat les eleccions, però és igual, lo important és el poder i Espanya.
És igual si el poble no us vol!
Ah, i si, ni en Benach ni en Montilla tenen estudis. Segur que tu, estàs més preparada que els teus ídols.
Subscric tot el que ha dit avui en Sergi Pàmies. Era un publireportatge sobre el president. Una mena de currículum on les coses dolentes, a part d´aquesta llei del silenci que s´imposa fins i tot ell mateix, no es mostraven.
M´ha fet venir esgarrifances, era com un Noticiario però amb tints progressistes. La mirada d´aquest home em fa venir basarda.
Tampoc no m´ha agradat gents la instrumentalització del seu càncer com a heroïcitat, m´ha semblat que es passava molt de puntetes però que creien que calia fer-nos-ho saber. Com aquell que s´ha tret un postgrau però no et vol dir exactament en què ni en quina universitat.
M´hauria agradat saber com es pot arribar a fer tants calers treballant, i treballant per un partit que es fa dir socialista.
Per últim vodria reivindicar que si es vol ser coherent, aquests documentals s´haurien de fer de tots els líders dels grups parlamentaris. M´encantaria poder entendre la diferent evolució del Montilla i el Piqué des del PSUC, com una comparativa. O d´en Saura, entendre com passa de ser un treballador de la FECSA a un ecologista de l´esquerra intel.ligent. El passat de l´Albert RIvera en el PP o el PSOE... Ben segur que tindríem èxits d´audiència. També crec que tenim dret a veure el reportatge d´en Mas, si parlaria de la seva llarga nit amb en Zapatero, que li va prometre..., els dos reportatges si pot ser. Per saber com d´acomodatícia pot ser aquesta TV3. En un altre país això ja estaria circulant per l´emule.