Fa dies que veia anuncis i referències a un lloc anomenat “Espacio Movistar” de Barcelona, i m’encuriosia saber què era això. He mirat la plana web (hi ha versió catalana) i ja ho he esbrinat : una nova pista d’aterratge de la colonització cultural, al bell mig de la ciutat.
Pel que ells mateixos expliquen, es tracta d’un espai de 2.000 metres quadrats al recinte d’aquella pallassada del Maragall anomenada “Fòrum”. El primer que em ve al cap és quina mena de contracte ha fet l’Ajuntament de Xarnegona Barcelona amb aquesta empresa madrilenya de telefonia mòbil per lliurar-los 2.000 metres quadrats de territori a la zona del Fòrum. ¿ Han venut l’espai, l’han llogat, l’han regalat ? Algú pot fer-nos cinc cèntims ?
Si l’han venut, tururut viola... Res a cardar. Però si l’han llogat o cedit caldria parlar amb aquests ocupants el contingut que presenten a l’Espacio aquest. Fins i tot si l’han venut caldria demanar responsabilitats a la Casa Gran per no haver pactat uns mínims continguts de promoció de la nostra cultura. La nostra vol dir la nostra, no la forastera produïda a Barcelona, que si no ja tenen la canya a punt. (...)
De la pròpia informació dels ocupants, mireu tots els grups musicals què hi han actuat al darrer trimestre (no tinc ni fava de qui són, afortunadament, m’he hagut d’anar a informar a Cal Google) :
Octubre : El Arrebato (flamenco), Cycle (un grup de Madrid), Fon Román (ex-cantant de Los Piratas, gallecs castellanoparlants), Dover (grup de Madrid).
Novembre : Evanescence (grup nord-americà), “¿Por qué se frotan las patitas?” (musical flamenco), Huecco (el defineixen com a rumbatón, això sona a flamenco+sudaca), Antonio Orozco (cantant flamenco, nascut –suposo que accidentalment- a L’Hospitalet), Alejandro Sanz (cantant madrilenyoandalús), Melendi (cantant asturià), Babasónicos (grup argentí).
Desembre : Macaco (aquest pseudoflamenc és per a nota, el defineixen com al millor representant del Sonido Barcelona !, seran fills de puta, què hòsties té això a veure amb el so de Barcelona), Nouvelle Vague (grup francès), La Quinta Estación (grup de Madrid).
Resum : cantants o grups presentats als darrers 3 mesos = 14. Per llengües : català 0%, francès 7%, anglès 14%, espanyol i subvariants 79%. Pensa fer alguna cosa el nou conseller de Cultura ?
Jo tinc una idea : podem convocar una festa okupa al puto Espacio Movistar aquest, a veure si amb una mica de sort l’arranen. A més, com ho faran els okupes, serà legal, no hi haurà problema. Si no, s’ho diem al conseller Saura, que segur que mostrarà comprensió. Amb unes tres horetes n’hi haurà prou.
percert l'Orozco és de hospitalet puto malat mental.
Senyors, el problema real no és si la cultura que es promociona a casa nostra és una colonització espanyola o catalana. El problema és que se'ns imposa una cultura top-down, això sí que és una colonització! La cultura com a negoci. No hi ha lloc ni es fomenta la cultura popular, la vertadera cultura. Per què no comencem a reclamar que tots aquests diners públics que es gasten en grans projectes es dediquin als barris i als pobles? Que la gent tingui llocs on assajar la seva música, les seves obres de teatre. Més auditoriums petits, més emissores i revistes locals ben repartides i menys tdt, què caram! Més activitats lúdiques a la nit, però tota la nit! Tallers de comunicació audiovisual, cinema, esports, festes i el que faci falta. Amb els nostres monitors, que els tenim i ben preparats. Que els nostres escriptors visitin les nostres escoles i els nostres instituts (cobrant, evidentment), que inoculin el gust per la lectura i l'escriptura als nostres joves. Menys dependència de les grans editorials que avui en dia tres o quatre persones poden gestionar una de petita! En català o en castellà, en àrab o en romanès. Aprofitem les millors qualitats de la nostra gent! És la garantia del nostre futur. I això els nostres empresaris també ho saben. No fallaran.
Uff quin rotllo, pobrets! Disculpeu, però necessitava desfogar-me...
Acabes de posar el dit a la llaga.
Hi ha molt pocs pobles a Catalunya que es promocionin amb el que fa la seva gent. I a les ciutats més grans la situació és esperpèntica.
Basicament es fa publicitat de com s'han gastat els diners els polítics contractant gent d'anomenada.
Ets més important si et pots permetre contractar gent famosa. de la mateixa manera que cadascú de nosaltres es considera més "realitzat" si aconsegueix un nivell de vida més alt.
No ets més important perque els teus veins siguin més creatius de la mateixa manera que cadascú de nosaltres no es considera pas satisfet amb una vida més pobre (on calgui ser més creatiu per sobreviure).
Aquesta mentalitat de nou ric és molt difícil de contrarrestar per la gran quantitat de diners que hi empren en publicitat.
Insisteixo. Enhorabona!
Està molt bé que a les escoles s'ensenyi música i tot el que tu vulguis però abans d'arreglar el món hem de ser normals.
I ser normal vol dir (en aquest cas) poder entrar al circuit comercial tal com està muntat. I esta muntat de manera que la gent que triomfa és la que més es promociona mercès a marques comercials. (I no siguem tan puristes de dir que tota la creació artística feta per a la massa és una merda per definició. Al seu moment Plató ja deia això d'Homer i Salieri de Mozart i ara per a nosaltres és el top of the top de la cultura)
I això no és incompatible amb el que dius dels tallers i tot això. És simplement diferent.
M'ha agradat el comentari de la Reyes, perquè penso que està ple de raó. Que la cultura és la de la gent, no la de quatre èlits. I que, en el fons, la cultura d'aquestes èlits no neix mai isolada, sinó sovint arran d'una base.
Però el que diu el Borinotus és també ben cert, i és que sense promoció no existeixes. Per bo que siguis... no et coneix ni Déu.
Bona la reflexió. Està en línia amb una cosa que cal treure endavant com sigui: la cultura es fa fent-la. Molt de tot: literatura, cinema, música, etc. D'aquí surt el bo i s'estén l'ús cult de l'idioma.
Altra cosa a no perdre de vista: Cal aprofitar totes les oportunitats i les vies de realització. No cal esperar que les altes instàncies polítiques ens vagin a preparar el terreny. Quant a iniciatives populars, el millor és tirar a caminar, que quan la cosa presa bon cos, els polítics acudeixen i doncs se'ls poden imposar condicions. Un terreny a explotar de forma important és les possibilitats de les tecnologies --sobretot les de la informació i les comunicacions--. Es poden muntar coses molt grosses a força de coordinació d'esforços (la cultura d'Internet aporta exemples magnífics), netes de l'influx malèfic dels polítics i els seus partits (organitzacions de darwinisme canalla). Molta gent escrivint, ideant tècniques expositives, fent barreges innovadores, ... D'aquí surten coses importants, segur.
O sigui, treball, mes treball, coordinació-orquestració d'esforços i a gaudir del que se surt. Amb autonomia respecte al stablishment polític --que van a "el seu"-- i sense por.
ja tens raó
tinc la sort (o la desgràcia, depèn de com es miri) de viure al que jo encara anomeno la catalunya catalana (que ningú s'emprenyi, o saps què: tant me fot). On visc la gent parla català, al pati de les escoles es parla català, els més quinquis del poble ara ja són els catalans i parlen en català (gran avenç per la humanitat!), vaja que podem viure en el nostre idioma sense sentir-nos incòmodes o discriminats, però el dia que per alguna cosa hem d'anar a barcelona.....tot canvia. Fa anys que sembla que anem a l'estranger.
Les solucions que em passen pel cap són massa bèsties o massa utòpiques. Hi ha algú que pugui il·luminar-nos el camí? o només queda la immolació?
salut !
A banda d'alguns dels cantants que són coneguts i/o bons i que per tant poden ser-hi en un esdeveniment per mèrtis propis (casos de Alejandro Sanz, Dover o Macaco) la resta són coneguts a ca seva i per tant estan a l'Espai aquest per a promocionar-se. (Per cert: Quina mania en dir Espacio i no Espai!, és com allò de "Arroz con Leche Danone" en anuncis en català. Cony que nosaltres SÍ sabem idiomes i no ens equivocarem si l'etiqueta no és en català !si us plau)
Bé, una empresa privada utilitza un espai llogat o comprat per a promocionar cantants. Cap problema.
Ara be, perque quan hi han iniciatives en aquest sentit per a cantants catalans són sistemàticament menyspreades? Es diu que són grups que no coneix ningú (per això es promocionen, oi? ) i que cobren diners públics (Estaria bé aclarir quan ens costa això de l'Espai aquest i comparar).
D'altra banda, cal reconèixer que si una empresa privada fa una cosa així és perque hi veu negoci, és a dir, consumidors. I no només "xarnegos" (jo en sóc de xarnego i no "consumeixo" segons quines coses i en canvi quan vaig a Amposta o La Ràpita "flipo" com la gent d'allà tant de soca-rel tenen autèntics deliris amb "triunfitos" i espècimens semblants).
Ens hauriem de plantejar també la qüestio de "contraatacar" (mercantilment parlant ) amb iniciatives semblants. Però el problema més gran que tenim és que l'empresariat nostrat no te gaire idea del que és la dignitat i es vendria la mare per fer una mica de calaix.
És comprensible que estiguis bocabadat el que passa en la Disneylandia etnocéntrica que creus que és això.
Es veu que laeconomia lliure no l'entens bé a totes les hores. D'una banda, pocs catalans s'esquincen les vestidures al veure com l'immens exèrcit d'immigrants "impulsen" l'economia amb molt de treball i poc de sou; situació de nivell segle XIX, que el treballador català no admetria per a si mateix. O sigui, per aquest costat, liberalisme salvatge. D'altra banda, a les hores "del lliure" volem una situació en la qual es dicti als empresaris en què han de gastar-se els seus diners. Una espècie de "socialisme etno-dirigit".
El de contraatacar mercantilment em sembla molt bé: per fi una idea liberal i constructiva. És la solució de la cultura catalana. Operar en el mercat, conquistar voluntats, fer amics.
Del teu gust musical no sabem molt, només que no t'agrada el d'altres habitants dels PPCC. No han de ser bons catalans aquests, sospito.
No se d'on treus que puc estar d'acord amb les condicions laborals dels immigrants i amb un liberalisme salvatge (A banda que no se que te a veure això amb el tema del post i a més crec que els de Movistar deuen estar força més d'acord en aquest ultraliberalisme que jo).
Això del lleure etno-dirigit no sé què vols dir. Només dic que, posats a fer, hem de promocionar els nostres cantants com fa tothom. No reclamo prohibir res.
I això que no m'agraden les músiques (o els habitants, no entenc gaire que vols dir) dels altres PPCC realment no sea què ve ni se d'on has tret aquesta conclusió. Potser ho dius pel que he dit d'Amposta i tal. Si et fixes una mica i llegeixes amb atenció podràs veure que el que dic és que els consumidors d'aquesta mena de música no tenen per que ser només gent amb arrels espanyoles, i prou.
Contestant a l'anterior contesta (ho faig aquí per no trencar el fil), el primer que cal fer és fer complir la llei que diu que el 25% de la música de la ràdio serà en català. Fora de Flaixbac i Rac 105... qui posa música en català amb certa periodicitat? No m'extranya que la gent només conegui els espanyols, si els nostres no sonen mai a casa nostra.
Després, ja en parlarem de si hi ha demanda o no.
Creus que els de Movistar són giliposhas, però no ho són. Tu ets el gilipoyyas. Si programen el que programen serà per alguna cosa. Però tu no pots veure'l. Els de les races humils sí ho comprenem.
Per cert, quin seria la teva programació musical ideal? Del "so de Barcelona" ni oir parlar, suposo. Caldrà refugiar-se en el "so de Vic" o, fins i tot, en el "so de Ripoll" (bressol de Catalunya, oi).
Certament, els de Movistar no són gilipolles. Són uns ocupants que utilitzen una zona recentment urbanitzada per oferir una difusió cultural a favor de tothom, excepte dels cantants d'aquí. És una submissió intolerable, no pels ocupants de Movistar, sinó per l'Ajuntament que ho fomenta i empara.
¿ Algú sap quin merder hi hauria als diaris de Madrid si un "Espai Al-Pi" al Parque del Retiro només programés música en català, i mai, però mai, música de grups espanyols ?
Si a tu et sembla normal que zero cantants o grups siguin del país, no sé què fas aquí, potser ves a viure a Madrid, on et trobaràs realment a casa teu.
Tens (algo de) raó. Zero cantants d'aquí és un poc fort. Però ... ha d'haver alguna raó.
Hipòtesi: 1) El públic objectiu d'aquesta campanya no és catalanoparlant. 2) El balanç cultural de la zona (BCN i voltants?) és favorable a la cultura en espanyol. 3) No hi ha una oferta artística "en català" que interessi a l'empresari. 4) D'existir, l'oferta artística "en català" no ajuda als objectius de la campanya. I més que es poden formular.
El que t'has de llevar de la ment és aquesta idea de cort soviètic que aquest empresari de la carpa TÉ ALGUNA OBLIGACIÓ aliena a la de satisfer el desig de guanyar diners dels seus accionistes.
I això d'ocupants, a part d'una boutade de jove "borroka", no és més que una gilipollez més de les teves.
nois, aquest vostre amic fa pena!
Si que és cert que l'ESPACIO VOMISTAR és una merda punxada en un pal però:
Et recomano que recapacitis sobre el teu comentari de la rumba, catalana, un estil musical molt català!
I per cert no siguis tant i tant ruc AMIC, es pot ser catalanista i no fer la pena com tu, critica a VOMISTAR però, queixa't de que no es compleix la quota, però Orozco, Macaco, et al. son artistes més o menys bons, respectables i mai insultables com tu gratuïtament.
Gràcies per recapacitar.
Jordi
Jo nemés vull fer un apunt que convidi a la reflexió:
Si es ballen sevillanes a la plaça Sant Jaume és "multiculturalitat". En canvi, si es ballen sardanes, no a Madrid no, a Barcelona! Es nacionalisme!! Radicalisme!!
Es trist no?
Potser l'exemple de l'Arnau no és del tot explicatiu.
Potser seria millor comparar de quina manera grups com Els Pets o Antònia Font (per citar només un parell d'exemples de grups consolidats i de qualitat indiscutible) no poden ni somiar vendre discos a Madrid (malgrat que puguin fer algun petit concert i gairebe d estranquis) i de quina manera els grups espanyols encara que siguin desconeguts tenen totes les portes obertes i els coneix fins i tot els que no els vol sentir.
Estic segur que la majoria de nosaltres coneix cançons i/o te discos en castella a casa seva, no som precisament nosaltres qui discrimina un cantant per la llengua que canta.
La idea del botxí és bona. O hi posem el que cal perquè la invasió no vagi a més o ens aniran "tancant" fins a quedar com un ghetto dins la indústria cultural estatal.