Avui és un dia per parlar de l’atemptat d’ETA i de l’assassinat de Saddam Hussein. Per mi les dues són males notícies, per diferents motius és clar, però males notícies al cap i a la fi. Em fot l’atemptat d’ETA, però segueixo tenint l’esperança que el procés de pau continuï, tot i que per avançar cal donar algun pas. Ara, a esperar... més encara. I, pel què fa a Hussein, la seva mort no m’importa, la veritat, però no estic d’acord amb la pena de mort. Per començar a estar-hi d’acord caldria que em responguessin a dues preguntes: 1) S’aconsegueix la finalitat buscada? 2) On és el límit per aplicar la pena de mort? Mentres no tingui resposta a aquestes dues preguntes, estic rotundament en contra de la pena de mort.
Que tinguem sort! Aquest és un tema excel·lent de Lluís
Llach, i aquesta una versió encara millor, interpretada a duo al Palau de
"que a coisa mais bonita desse mundo é
viver cada segundo como nunca mais..."
I després el van llevar Sadam Hussein per la força.
I mentres posen i llenven fan un negoci armamentistic i petrolier redó.
...que trobem tot el que ens va mancar ahir. Gràcies pel bon desig i per la bella versió de la cançó. També per l'enllaç de totes les cançons. Ja saps que m'agrada d'una manera especial en Llach. Bon Any i un camí ben llarg
Marc
Segona notícia:
Si no t'importa que algú mori, perquè t'importa com mori?.
T'importen mes els teus principis que les persones?
Son aquestes les preguntes adients?.Si no te les pots contestar és que no ho són.
Si estas rotundament en contra, impedeix que s'apliqui. Tan als botxins com a les víctimes.
Pensa-hi
Cordialment
Era d’esperar
aquest comentari, Josep. No m’he explicat bé. Evidentment, estic en contra de
la pena de mort per a tothom, tant per a víctimes com per a botxins. Quan deia
que “la seva mort no m’importa, la
veritat, però no estic d’acord amb la pena de mort”, volia dir que el què m’afecta
és que se li hagi aplicat una pena que, a parer meu, no duu enlloc. I, dir que
la seva mort no m’importa, en el sentit que deixi de viure, ho dic en el sentit
que si no som hipòcrites, la seva mort en si no ens importa, demà passat ja ni
ens en recordarem.
Bé, és un tema molt
llarg d’explicar, però la meva afirmació tenia a veure una mica amb la
hipocresia que tenim a vegades al dir que ens afecten coses que, en el fons, no
és així (i, penso en tantes notícies dels telenotícies).
En el fons estic d’acrod
amb el què em comentes.
Salut!
Marc