croatcatala |
dilluns, 5 de febrer de 2007 | 21:34h
M'alegra apreciar una coincidència entre el meu comentari d'ahir i un article de Ferran Suay que apareix a la newsletter del projecte Criteri. Evidentment, us en recomano la lectura:
Completament d'acord en que l'estigmatització del castellà és el sistema perfecte per potenciar l'ús del català. Però jo aniria més enllà, hi posaria més mala llet, estigmatitzant-lo ben negativament. Si més no, això és el que va fer el castellà amb el català des dels inicis de la repressió borbònica: el català, llengua de pagesos, de provincians, de gent de "poca classe". Doncs ara girem la truita. Posem al castellà una etiqueta que mo li agradi gens. Per exemple, si algú no t'entén en català, li pots preguntar tot sorprès si és immigrant, tingui aspecte de ser-ho o no, com fent-li veure que parlar català és el que de veritat dóna imatge de ser normal aquí, i que el castellà és la llengua dels immigrants. Sí, sé que pot ser políticament incorrecte i ho sento per la imatge dels immigrants, però els pagesos tampoc en tenien cap culpa, i potser també servirà d'estímul per a que els immigrants s'interessin per integrar-se de veritat. Un exemple i precedent que demostra que aquesta estratègia funciona: la gent de poble ha recuperat darrerament la seva bona imatge davant dels de ciutat, no perquè hagin fet campanyes proclamant que està molt lleig riure's d'ells, sinó ridiculitzant ells els de ciutat dient-los pixapins i camacus, i ara resulta que, quan un de ciutat va al poble, li fa vergonya passar per pixapins!. Doncs el mateix cal fer amb el castellà: ridiculitzar-lo com sigui. És hora d'anar amb mala llet, si no, no ens en sortirem.
