illorente |
dilluns, 12 de febrer de 2007 | 11:19h
Avui fa 198 anys del naixement de Charles Darwin i el debat sobre
l’evolució originat a patir de la publicació de “L’origen de les
espècies” es manté tant viu com al seu temps.
(segueix)
(segueix)
Una idea molt perillosa
En la introducció del llibre “La perillosa idea de Darwin” el seu autor, Danniel C. Dennet, afirma que si hi hagués un premi Nobel a la millor idea mai ha tingut un ésser humà, sense dubte el premi hauria de ser per a Charles Darwin.
Una idea genial, però molt perillosa. Especialment per als integrismes religiosos que encara existeixen al segle XXI (qui va dir que les religions no tindrien cap futur més enllà del segle XX?). I és que posar al mateix nivell els humans i els pèsols treu força glamour a la majoria de fanatismes religiosos que campen avui dia per tot el món, sovint amb la complicitat de governs, alguns democràtics. Dit d’una altra manera, si els humans no varem ser creats per un ésser superior i la nostra aparició ha seguit el mateix camí que la dels pèsols quin sentit té acatar les directrius de les diferents jerarquies eclesiàstiques? És per aquesta raó, la seva pròpia supervivència, que des de diversos grups de pressió religiosos estan subvencionant i promovent llibres i articles sobre el creacionisme, intentant revestir d’una aparença científica allò que no arriba ni a rondalla.
Atemorits a dreta i esquerra
El fet és que han estat moltes les teories científiques que han trigat un cert temps a ser acceptades per a la majoria de la població i que la por ha fet aparèixer molts opositors. En el cas del darwinisme normalment solen citar-se les pressions de grups religiosos, segurament per ser els més poderosos, però de vegades s’oblida que alguns moviments de l’esquerra més rància també s’han negat a acceptar la realitat de l’evolució de les espècies.
Un exemple el tenim en Trofim D. Lysenko (esperpèntic i perillós assessor de Stalin en matèria agrícola) i que, com podeu llegir aquí, va declarar-se enemic de Mendel i Darwin al considerar que els seus treballs eren xerrameca capitalista. Sense anar tant lluny alguns moviments feministes van emprendre als anys 70 dures creuades contra biòlegs que gosaven explicar determinats comportaments dels mamífers, de tots els mamífers, inclosos els humans.
El darwinisme també serveix per explicar la utilitat de la por a allò que és desconegut i, per tant, pot haver estat molt útil per als nostres avantpassats. Però aquesta por, que encara conservem avui dia, en algunes persones s’expressa en forma de por a les novetats. Por a que els fills estudiïn l’evolucionisme, por a la investigació amb cèl•lules mare, por a decidir sobre el propi cos, por als matrimonis entre persones del mateix sexe, o, si em permeteu, por a debatre sobre la unitat d’Espanya.
Dawkins + Dennet + Kubrick
Personalment sempre he admirat el pensament darwinista, per això avui em permetré la gosadia de recomanar dos llibres i una pel•lícula que poden servir d’homenatge a Darwin.
El gen egoista (1976) del polèmic etòleg anglès Richard Dawkins. D’aquest llibre, escrit fa 30 anys, hi ha dues idees que val la pena destacar al meu entendre. D’una banda la seva visió, sovint qualificada com a darwinisme fonamentalista, on exposa que el que realment importa són els gens. Per a Dawkins els humans, com els pèsols, només som esclaus dels gens.
D’altra banda, el darrer capítol del llibre proposa que si per a la vida la unitat bàsica de transmissió de la informació és el gen, per a la consciència la unitat bàsica de transmissió de la informació ha de ser el mem.
La perillosa idea de Darwin (1995) del ja esmentat filòsof nord-americà Danniel C. Dennet. El llibre proposa la interessant idea de fer que el darwinisme abandoni l’esfera biològica com a únic camp de debat i penetri a la resta de disciplines científiques.
2001: una odissea de l’espai (1968) del magistral cineasta Stanley Kubrick. Personalment el que trobo més interessant del film és que, a diferència d’altres debats sobre l’evolució, no planteja tant com els humans hem arribat a ser com som actualment, sinó com podem arribar a ser en un futur més o menys llunyà.
Només un darrer apunt, per entendre les causes de l’animadversió que alguns grups de pressió religiosa tenen cap a Dennet i Dawkins només cal llegir què en pensen ells de les religions. Per al primer “caldria que les religions estiguessin tancades en gàbies” i per al segon “les religions són virus de la ment”. Com veieu, fent amics.
En la introducció del llibre “La perillosa idea de Darwin” el seu autor, Danniel C. Dennet, afirma que si hi hagués un premi Nobel a la millor idea mai ha tingut un ésser humà, sense dubte el premi hauria de ser per a Charles Darwin.
Una idea genial, però molt perillosa. Especialment per als integrismes religiosos que encara existeixen al segle XXI (qui va dir que les religions no tindrien cap futur més enllà del segle XX?). I és que posar al mateix nivell els humans i els pèsols treu força glamour a la majoria de fanatismes religiosos que campen avui dia per tot el món, sovint amb la complicitat de governs, alguns democràtics. Dit d’una altra manera, si els humans no varem ser creats per un ésser superior i la nostra aparició ha seguit el mateix camí que la dels pèsols quin sentit té acatar les directrius de les diferents jerarquies eclesiàstiques? És per aquesta raó, la seva pròpia supervivència, que des de diversos grups de pressió religiosos estan subvencionant i promovent llibres i articles sobre el creacionisme, intentant revestir d’una aparença científica allò que no arriba ni a rondalla.
Atemorits a dreta i esquerra
El fet és que han estat moltes les teories científiques que han trigat un cert temps a ser acceptades per a la majoria de la població i que la por ha fet aparèixer molts opositors. En el cas del darwinisme normalment solen citar-se les pressions de grups religiosos, segurament per ser els més poderosos, però de vegades s’oblida que alguns moviments de l’esquerra més rància també s’han negat a acceptar la realitat de l’evolució de les espècies.
Un exemple el tenim en Trofim D. Lysenko (esperpèntic i perillós assessor de Stalin en matèria agrícola) i que, com podeu llegir aquí, va declarar-se enemic de Mendel i Darwin al considerar que els seus treballs eren xerrameca capitalista. Sense anar tant lluny alguns moviments feministes van emprendre als anys 70 dures creuades contra biòlegs que gosaven explicar determinats comportaments dels mamífers, de tots els mamífers, inclosos els humans.
El darwinisme també serveix per explicar la utilitat de la por a allò que és desconegut i, per tant, pot haver estat molt útil per als nostres avantpassats. Però aquesta por, que encara conservem avui dia, en algunes persones s’expressa en forma de por a les novetats. Por a que els fills estudiïn l’evolucionisme, por a la investigació amb cèl•lules mare, por a decidir sobre el propi cos, por als matrimonis entre persones del mateix sexe, o, si em permeteu, por a debatre sobre la unitat d’Espanya.
Dawkins + Dennet + Kubrick
Personalment sempre he admirat el pensament darwinista, per això avui em permetré la gosadia de recomanar dos llibres i una pel•lícula que poden servir d’homenatge a Darwin.
El gen egoista (1976) del polèmic etòleg anglès Richard Dawkins. D’aquest llibre, escrit fa 30 anys, hi ha dues idees que val la pena destacar al meu entendre. D’una banda la seva visió, sovint qualificada com a darwinisme fonamentalista, on exposa que el que realment importa són els gens. Per a Dawkins els humans, com els pèsols, només som esclaus dels gens.
D’altra banda, el darrer capítol del llibre proposa que si per a la vida la unitat bàsica de transmissió de la informació és el gen, per a la consciència la unitat bàsica de transmissió de la informació ha de ser el mem.
La perillosa idea de Darwin (1995) del ja esmentat filòsof nord-americà Danniel C. Dennet. El llibre proposa la interessant idea de fer que el darwinisme abandoni l’esfera biològica com a únic camp de debat i penetri a la resta de disciplines científiques.
2001: una odissea de l’espai (1968) del magistral cineasta Stanley Kubrick. Personalment el que trobo més interessant del film és que, a diferència d’altres debats sobre l’evolució, no planteja tant com els humans hem arribat a ser com som actualment, sinó com podem arribar a ser en un futur més o menys llunyà.
Només un darrer apunt, per entendre les causes de l’animadversió que alguns grups de pressió religiosa tenen cap a Dennet i Dawkins només cal llegir què en pensen ells de les religions. Per al primer “caldria que les religions estiguessin tancades en gàbies” i per al segon “les religions són virus de la ment”. Com veieu, fent amics.
Estic molt d'acord amb el que dius envers Darwin i el perill per les religions. Jo mateix he tingut l'experiència de intentar discutir-ho amb la meva companya que es musulmana Senegalesa, Enginyeria Industrial Electrònica per l'universitat de París i doctora per l'universitat politècnica de Aachen (Alemanya).
Ella no creu en la evolució humana perquè creu tot el que el llibre escrit directament per Deu diu al respecte.
Malgrat el seu nivell intel.lectual i cultural, no hi ha manera de poder parlar d'aquest tema. Sempre hem surt que te estudis de "científics" que diuen el contrari.
En fi, malgrat tot, ella no esta gens d'acord amb la discriminació de la dona i no porta cap vel a sobre.
Fa un temps el programa 60 Minuts va emetre un documetal on es parlava dels greus problemes que havien d'afrontar els estudiants educats en el creacionisme quan començaven carreres com medicina. Alguns optaven per renunciar a la seva vocació al no ser compatible amb les seves creences, altres trencaven amb la família al sentir-se enganyats i alguns optaven per seguir la carrera i seguir mantenint el contacte amb la familia sense parlar mai més del tema.