El dissabte passat va haver-hi debat sobre la sisena hora a Rosa Sensat. Es va quedar palès que, fins i tot entre persones compromeses amb la renovació pedagògica i sense prejudicis corporatius els punts de vista són força diversos, tot i que potser va predominar una visió constructiva, fruit en part de la resignació d'haver de reconèixer que el fet no farà marxa enrera, per tal d'aprofitar les noves oportunitats.
També es van assenyalar dues conseqüències col·laterals no previstes (o previstes amb molta imprevisió), i que esperem que amb el temps es puguin corregir:
- La degradació del treball en equip en alguns centres per la dificultat d'organització horària, per la manca puntual de substituts i per la incorporació de molts mestres novells alhora, i fins i tot de docents d'altres etapes per tapar forats. I també per la conjunció amb altres mesures, com per exemple algunes millores laborals per als mestres: la reducció d'una hora lectiva i l'increment de les reduccions de jornada.
- Les dificultats, en alguns casos dramàtiques, de les escoles bressol (0-3 anys) per poder cobrir les vacants del mestres que han marxat cercant una millora laboral.
Les virtuts i els defectes de la sisena hora depenen de la perspectiva amb que s'analitzi (Joan Teixidó, UdG, dixit): ideològica, sociològica, educativa, política, etc. Però és un fenomen irreversible, i el que cal és trobar models per fer-ne un bon ús.
Es va criticar la precipitació en l'aplicació, però l'experiència em fa pensar que les mesures que provoquen canvis substancials són molt difícils d'aplicar gradualment si s'allarguen molt en el temps. Tot i així, es va valorar que el canvis encara no són perceptibles.
En general, hi va haver acord en reclamar més flexibilitat, menys normativització, més confiança en l'autonomia dels centres.
Probablement, tal com es va dir, dins d'uns cursos, pocs, ja no discutirem de la sisena hora. Farem sis hores i seguirem tenint alguns dels mateixos problemes que tenim ara, junt amb d'altres de nous. Esperem que, si més no, les sis hores també generin algunes millores.
Treballo de prop amb molts centres i mestres i tot i la diversitat de percepcions, que ja es recull en el post, puc dir que la tònica general no es pas tan apocal·líptica com la que manifesten els comentaris.
Jo diria que, sincerament, és una millora. Caldria potser una mica més de perspectiva, global, i mirar de portes enfora. Aquest discurs dels mestres, que a més aquest any han vist reduït el seu horari lectiu en una hora, no afavoreix pas el tan reivindicat, i necessari, reconeixement social.
De fet, la meva filla fa tercer i ha vist empitjorar la seva vida de manera significativa. A banda de sis hores de classe, lògicament, si li afegeixes deures, té una jornada laboral comparable a la d'un adult. Catalunya té el pitjor horari escolar de tot Europa (Finlàndia fa 20 hores setmanals), cinc hores més que a Espanya...i resulta que els qui venien de les concertades, amb una hora més, treuen pitjor nota de selectivitat que els de la pública.
La sisena hora és un desastre