croatcatala |
dilluns, 26 de febrer de 2007 | 19:57h
La defensa de la llengua no deixa de ser la part més important del
nacionalisme català, doncs és a través d'ella que hem mantingut una
personalitat pròpia i diferenciada al llarg dels anys (a falta d'altres
factors com podrien ser geogràfics, institucionals, ètnics o
religiosos, que són els que cohesionen altres nacions).
Per això resulta greu que periòdicament apareixin moviments a l'interior del nostre país que converteixen en bandera precisament el contrari, és a dir, la no-defensa de la llengua. L'opressió (habitualment, del castellà) ha de ser necessàriament directa i per tant és combatible, mentre que la negació és molt més subtil, justificable i aparentment innòcua. ¿Que potser no coneixem catalans, orgullosos de tenir una llengua pròpia, que troben poc assenyat "imposar-lo" a persones que viuen entre nosaltres però no el parlen?
Ciutadans, en aquest sentit, són un reflex d'una part de la societat, no pas un cos estrany, i per això farem mal fet ignorant-los. Cal plantar-los cara, a ells i a les persones a qui representen, posant de manifest les seves contradiccions, perquè només així s'adonaran que el que ells defensen no és una veritat absoluta (convenciment que, ara mateix, persones de bona fe tenen).
A mi em sorprèn quan defensen que la Llei de Política Lingüística no ha de sancionar comportaments, sinó tan sols fomentar i promoure. Em sorprèn perquè és un argument que he sentit mil vegades en boca de Saures i Mayols, en matèria de seguretat ciutadana, defensa del patrimoni privat o civisme. I curiosament, els mateixos que posen a parir aquesta "política de la no política", defensen solucions similars per al tema de la llengua.
Evidentment entre els militants i simpatitzants de Ciutadans hi ha els "fatxes de tota la vida", però també hi ha gent que simplement considera que el més correcte és "la llibertat" amb què s'omplen la boca. Amb els primers no hi ha res a fer, amb els segons hi ha molta feina. Han d'entendre que la nostra supervivència col·lectiva passa per la protecció, la defensa i la militància activa. Passa per fomentar i subvencionar, sí, però també per sancionar si hi ha incompliments, com amb qualsevol llei.
La ultrallibertat només ens durà a veure desaparèixer la llengua, com ha fet desaparèixer la petita i mitjana empresa tèxtil del nostre país, com està fent desaparèixer el petit comerç, la selva amazònica i tantes i tantes altres coses febles enfrontades a un poder més fort. Si a França han d'aplicar fórmules de defensa cultural, què ens fa pensar que nosaltres no les necessitem?
Fa poc apareixia la notícia que al Regne Unit volien incorporar el coneixement de l'idioma com un requisit per a la legalització. Estem parlant de l'anglès!! ¿Amb quins motius podem arribar a pensar que el català no requereix de protecció i, si és necessari, de coerció per evitar la seva desaparició?
Hi ha persones que desitgen veure desaparèixer el català de la vida pública. És una opció legítima. Però n'hi ha molts que creuen erròniament que el català sobreviurà sense una llei i unes institucions que el protegeixin amb força. A aquests els hem de convèncer.
I sobretot, emprar el català al carrer i a la feina. Sense això, cap llei farà miracles.
Per això resulta greu que periòdicament apareixin moviments a l'interior del nostre país que converteixen en bandera precisament el contrari, és a dir, la no-defensa de la llengua. L'opressió (habitualment, del castellà) ha de ser necessàriament directa i per tant és combatible, mentre que la negació és molt més subtil, justificable i aparentment innòcua. ¿Que potser no coneixem catalans, orgullosos de tenir una llengua pròpia, que troben poc assenyat "imposar-lo" a persones que viuen entre nosaltres però no el parlen?
Ciutadans, en aquest sentit, són un reflex d'una part de la societat, no pas un cos estrany, i per això farem mal fet ignorant-los. Cal plantar-los cara, a ells i a les persones a qui representen, posant de manifest les seves contradiccions, perquè només així s'adonaran que el que ells defensen no és una veritat absoluta (convenciment que, ara mateix, persones de bona fe tenen).
A mi em sorprèn quan defensen que la Llei de Política Lingüística no ha de sancionar comportaments, sinó tan sols fomentar i promoure. Em sorprèn perquè és un argument que he sentit mil vegades en boca de Saures i Mayols, en matèria de seguretat ciutadana, defensa del patrimoni privat o civisme. I curiosament, els mateixos que posen a parir aquesta "política de la no política", defensen solucions similars per al tema de la llengua.
Evidentment entre els militants i simpatitzants de Ciutadans hi ha els "fatxes de tota la vida", però també hi ha gent que simplement considera que el més correcte és "la llibertat" amb què s'omplen la boca. Amb els primers no hi ha res a fer, amb els segons hi ha molta feina. Han d'entendre que la nostra supervivència col·lectiva passa per la protecció, la defensa i la militància activa. Passa per fomentar i subvencionar, sí, però també per sancionar si hi ha incompliments, com amb qualsevol llei.
La ultrallibertat només ens durà a veure desaparèixer la llengua, com ha fet desaparèixer la petita i mitjana empresa tèxtil del nostre país, com està fent desaparèixer el petit comerç, la selva amazònica i tantes i tantes altres coses febles enfrontades a un poder més fort. Si a França han d'aplicar fórmules de defensa cultural, què ens fa pensar que nosaltres no les necessitem?
Fa poc apareixia la notícia que al Regne Unit volien incorporar el coneixement de l'idioma com un requisit per a la legalització. Estem parlant de l'anglès!! ¿Amb quins motius podem arribar a pensar que el català no requereix de protecció i, si és necessari, de coerció per evitar la seva desaparició?
Hi ha persones que desitgen veure desaparèixer el català de la vida pública. És una opció legítima. Però n'hi ha molts que creuen erròniament que el català sobreviurà sense una llei i unes institucions que el protegeixin amb força. A aquests els hem de convèncer.
I sobretot, emprar el català al carrer i a la feina. Sense això, cap llei farà miracles.
Bah! Aquest de Ciutadans són els bilingües-monolingües. Ells mateixos són una contradicció. No tenen arguments per enlloc, només saben faltar i insultar com el pallasso del Boadella, o els ressentits del Azua, de Carreras, el Caja i fauna semblant. O la glamurosa lleidatana Maite Nolla amb els seus discursos completament ofensius a la intel·ligència racional.
Evidentment cal plantar-los cara i fer-los desaparéixer de l'escenari polític català. Si tan problema tenen que es presentin a Badajoz i facin allà els seus discursos.
molt be NAZIonalistes