VilaWeb.cat
adomingo | diumenge, 4 de març de 2007 | 22:47h

L'escletxa digital entre centres i alumnes

Junt amb el risc d’escletxa entre el professorat abans assenyalat, hi ha una altra escletxa, encara més perillosa, que hem de d’intentar reduir al màxim possible. Es tracta de l’escletxa digital entre els centres i l’alumnat. El discurs més habitual en els últims temps és que les TIC i Internet són eines, o ho seran ben aviat, totalment integrades en la vida quotidiana de tot ciutadà, i fins i tot requisits per viure plenament aquesta ciutadania. Traslladat a l’escola, aquest argument o hipòtesi de treball és que les TIC i Internet han de ser uns recursos tan habituals com els tradicionals (llibres, paper i llapis, pissarra i guix), que arribin a fer-se invisibles (Gros, 2000).


Això és el mateix que dir que el seu ús ha de ser universal i generalitzat, per tal de que no siguin causa de desigualtats educatives, especialment si tenim en compte que l’escletxa ja existeix en el context sociocultural, entre les mateixes famílies, i que per tant, en aquest aspecte com en tants d’altres, l’escola hauria de jugar un paper compensador, de garantia d’equitat. Però sabem que la realitat no és aquesta, que hi ha diferències importants en molts àmbits, entre el professorat d’un mateix centre, com hem vist abans, però també entre centres, sigui quina sigui la seva titularitat. I hem de treballar amb aquesta realitat, procurant que tots els centres millorin i que s’apropi la qualitat educativa d’uns i altres, que no creixi l’escletxa entre ells, si no volem també incrementar les desigualtats educatives.
Comentaris: 6
  • Algunes reflexions
    Ricard| Adreça electrònica | dissabte, 10 de març de 2007 | 22:40h
    Precisament avui acabo d'escriure un petit post, sobre aquesta qüestió de la diferent utilització de les TIC dins de la mateixa escola, on hi ha mestres que simplement cobreixen l'expedient i d'altres que estan intentant d'incorporar-la a la vida acadèmica dels alumnes.
    • Fragments nocturs
      adomingo | diumenge, 11 de març de 2007 | 23:40h
      Gràcies Ricard per estendre més aquesta xarxa. Ja he incorporat el teu bloc, molt interessant, a les meves adreces.
  • Alguns perquès
    laura| Adreça electrònica | dimecres, 7 de març de 2007 | 00:03h

    Suposo que estàs seguint la polèmica sobre formació en TIC als diversos blogs temàtics. Apunten un dels temes que per a mi són claus en tot això de les noves tecnologies, sobretot si volem que siguin invisibles com tu dius: la utilitat. Ja em vam parlar, però llenço unes preguntes "per què" (per cert, a veure si tornes a escriure més sovint):

    - per què la majoria de cursos són per formar-te en eines TIC i hi ha pocs per ensenyar com integrar-les en el dia a dia?

    . per què són cursos sobre aplicacions concretes però hi ha pocs on t'ajudin a moure entre els milers de recursos disponibles a Internet per ser autodidacta (incloent llocs on preguntar dubtes)?

    - per què quatre van a cavall de totes les modes: videoblogs, podcasts etc mentre la majoria encara esta fent cursos introductoris de Word i altres?

    - per què no es comparteixen recursos entre comunitats pel que fa a la formació docent?

    - per què no hi ha tècnics itineratns que arreglin els problemes dels ordinadors amb rapidesa als centres educatius?

    - per què si les TIC són una eina més hi ha aquesta polèmica sobre l'assignatura d'informàtica?

    - per què alguns pensen que en comptes de ser una eina més pensen que és L'EINA definitiva?

    • respostes provisionals
      adomingo | diumenge, 11 de març de 2007 | 23:57h

      - per què la majoria de cursos són per formar-te en eines TIC i hi ha pocs per ensenyar com integrar-les en el dia a dia?

      Perquè encara no hem fet el pas d'entendre les TIC com a eina i no com a fi en si mateix.

      - per què són cursos sobre aplicacions concretes però hi ha pocs on t'ajudin a moure entre els milers de recursos disponibles a Internet per ser autodidacta (incloent llocs on preguntar dubtes)?

      Perquè encara pensem que les receptes úniques funionen millor i ens sentim insegurs quan hem de decidir entre algunes (moltes) alternatives (amb quin criteri decidim?)

      - per què quatre van a cavall de totes les modes: videoblogs, podcasts etc mentre la majoria encara esta fent cursos introductoris de Word i altres?

      Perquè hi ha variables personals i contextuals que incideixen en la posició de cadascú davant de les TIC, de manera que l'escletxa es va eixamplant. Amb algunes d'aquestes variables no s'hi pot fer res, i cal comptar amb elles com a estructurals quan pensem el que podem fer als centres. En hauríem de centrar en les que tenim a les nostres mans per incidir-hi una mica (o molt).

      - per què no es comparteixen recursos entre comunitats pel que fa a la formació docent?

      Perquè encara no sabem treballar en equip, i no parlem de treballar en xarxa. La nostra manera de treballar és la de la societat industrial, de suma, de traspàs d'informació persona-persona, no la de la societat de la informació, de multiplicació, o de transmissió exponencial de la informació i del coneixement.

      - per què no hi ha tècnics itineratns que arreglin els problemes dels ordinadors amb rapidesa als centres educatius?

      Ara ja n'hi ha (en alguns centres). Cal alliberar als mestres de les tasques tècniques perquè és pugui dedicar a les didàctiques i educatives.

      - per què si les TIC són una eina més hi ha aquesta polèmica sobre l'assignatura d'informàtica?

      És una polèmica desenfocada, o interessada (segons la meva modesta opinió).

      - per què alguns pensen que en comptes de ser una eina més pensen que és L'EINA definitiva?

      Aquestes també estan desenfocats, només veuen una part de la resposta.

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Últims 40 canvis

Notícies VilaWeb

La mirada líquida

Tim Berners-Lee

Arxiu

« Agost 2008 »
dl dt dc dj dv ds dg
    123
45678910
11121314151617
18192021222324
25262728293031
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats