roig14 |
diumenge, 11 de març de 2007 | 17:40h
"La desmembració d'Espanya és cosa seva. De les dues Espanyes."Estimat
astronauta que acabes d'aterrar: Coneixes el fà stig? Si no tens el plaer,sols
fa falta que obris qualsevol diari editat a l'estat espanyol.En les primeres
pà gines hi veuràs fotografies de centenars de persones amb una sola bandera,amb
un aspecte semblant,i amb una sola idea: proclamar la guerra.
Et situo,benvingut amic. Ells són els néts dels qui fa setanta anys van trencar l'harmonia d'un paÃs que semblava començar a caminar,i a la vegada,semblava deixar caminar les nacions que el formen. Els seus avis es van rebel.lar contra un sistema que prà cticament havia aconseguit canviar tot el que es podia canviar,i aixÃ,iniciaren una guerra que es va convertir en un extermini d'intel.lectuals,llibertaris,i persones anònimes (moltes persones).
Els genocides van guanyar la seva guerra,van governar durant anys i panys,van executar vides d'innocents sense bases legals,i no van abaixar el cap fins que la mort els va trucar a la porta. Després,canvis de govern amb partits que ja no són el que el seu nom indica,i la contÃnua presència d'un moviment forçat a base de repressió: Moviments d'alliberament nacional.
Amb tot,l'atzar i les causes van convertir d'Espanya un paÃs de por, i per frenar-ho,el propi govern va utilitzar la mateixa por per callar l'altre por. El nom? GAL,mercenaris del govern que pretenien acabar amb el terrorisme mitjançant el propi terrorisme.
Han passat els anys,estimat astronauta,i avui les portades del diari mostren persones atacant el govern a causa de l'excarcel.lació d'un près per problemes de salut. Ataquen els mateixos que ho van fer setanta anys enrere,els mateixos que van assasinar sense rebre absolutament cap cà stig. Els mateixos que no recorden que una desena de presos del GAL són a casa a causa de depressions o malalties diverses (però això no els hi interessa,perquè aquests presos,tot-hi ser mercenaris del govern al qui ara voldrien el.liminar,van ser els assasins d'aquells a qui ells tan odien)
Però no intentis entendre-ho. Al seu paÃs res s'entén. Protesten per protestar,i saps perquè? Perquè la situació a la inversa seria idèntica. No intentis compendre la seva rà bia als humils,sols observa les seves marxes,i riu. Riu molt. Riu tant fins el punt de provocar-los,perquè un cop ho hagis fet,et serà fà cil vèncer les seves paraules.
Estimat astronauta,comprenc que després d'haver-te posat al dia prefereixis tornar a qualsevol altre lloc,i saps perquè t'entenc? Perquè jo he viscut tota la vida amb el desig de deslligar-me d'aquell paÃs seu i viure plenament amb el meu poble.
Et situo,benvingut amic. Ells són els néts dels qui fa setanta anys van trencar l'harmonia d'un paÃs que semblava començar a caminar,i a la vegada,semblava deixar caminar les nacions que el formen. Els seus avis es van rebel.lar contra un sistema que prà cticament havia aconseguit canviar tot el que es podia canviar,i aixÃ,iniciaren una guerra que es va convertir en un extermini d'intel.lectuals,llibertaris,i persones anònimes (moltes persones).
Els genocides van guanyar la seva guerra,van governar durant anys i panys,van executar vides d'innocents sense bases legals,i no van abaixar el cap fins que la mort els va trucar a la porta. Després,canvis de govern amb partits que ja no són el que el seu nom indica,i la contÃnua presència d'un moviment forçat a base de repressió: Moviments d'alliberament nacional.
Amb tot,l'atzar i les causes van convertir d'Espanya un paÃs de por, i per frenar-ho,el propi govern va utilitzar la mateixa por per callar l'altre por. El nom? GAL,mercenaris del govern que pretenien acabar amb el terrorisme mitjançant el propi terrorisme.
Han passat els anys,estimat astronauta,i avui les portades del diari mostren persones atacant el govern a causa de l'excarcel.lació d'un près per problemes de salut. Ataquen els mateixos que ho van fer setanta anys enrere,els mateixos que van assasinar sense rebre absolutament cap cà stig. Els mateixos que no recorden que una desena de presos del GAL són a casa a causa de depressions o malalties diverses (però això no els hi interessa,perquè aquests presos,tot-hi ser mercenaris del govern al qui ara voldrien el.liminar,van ser els assasins d'aquells a qui ells tan odien)
Però no intentis entendre-ho. Al seu paÃs res s'entén. Protesten per protestar,i saps perquè? Perquè la situació a la inversa seria idèntica. No intentis compendre la seva rà bia als humils,sols observa les seves marxes,i riu. Riu molt. Riu tant fins el punt de provocar-los,perquè un cop ho hagis fet,et serà fà cil vèncer les seves paraules.
Estimat astronauta,comprenc que després d'haver-te posat al dia prefereixis tornar a qualsevol altre lloc,i saps perquè t'entenc? Perquè jo he viscut tota la vida amb el desig de deslligar-me d'aquell paÃs seu i viure plenament amb el meu poble.
Ahir em vaig haver d'empassar que una amiga m'expliqués que 2 professors de l'institut del meu poble, tot parlant, van arribar a la conclusio que: "a l'època del franco tot anava millor" ¬¬'
El text m'ha agradat, si baixés un astronauta algun dia, i veiés aquesta fastigosa societat, preferiria tornar-se'n cap al lloc d'on hagués vingut.
Salut!
Gubi.