L'episodi del Conseller Llena i el debat sobre les incompatibilitats i si, la seva condició d'alcalde, primer, i de regidor després va influir en la tramitació urbanística que a hores d'ara està en boca de tothom, amaga, en realitat, un altre debat. Tothom té la pressumpció d'inocència, i el Conseller també, però és evident que, com a mínim, el Conseller no ha estat curós en la seva actuació. Si l'afer arriba als tribunals ja seran aquests els que dictaminaran si hi ha responsabilitats legals, però em sembla que les responsabilitats polítiques són ben clares. Si això hi afegim, a més, que l'actual alcaldessa treballa com a advocada a l'empresa explotadora de Baquèira-Beret, les peces del trencaclosques encara apareixen més barrejades que mai.
Ara bé, què és el que jo li retrec al Conseller Llena ? Li retrec que el seu model de desenvolupament del Pirineu es construeixi en base al totxo. I que com a alcalde, regidor, diputat, factòtum de l'Alt Àneu, no hagi fet res per canviar-ho, al contrari, s'hagi abocat amb totes les seves forces a promoure-ho. Ja sé que aquesta no es una posició exclusiva d'aquest alcalde ni del seu grup polític, sinó que obeeix a una determinada cultura dominant al nostre país que percep el territori com alguna cosa ilimitada. I una cultura política i econòmica en que, si poses algun interrogant sobre el model de creixement, automàticament ets titllat d'ecologista radical o bé - si a més ets de Barcelona - veus com la teva opinió és menystinguda amb arguments tan sòlids tipus " ets un ecologista de cap de setmana". Perquè mai ningú no és qualificat d'urbanitzador radical i si, en canvi, existeix el concepte esmentat abans d'ecologisme radical ? Què és més radical - en el sentit d'extrem - , construir 349 habitatges en un nucli de població de 45 habitants o oposar-s'hi ? Jo, la resposta, la tinc clara.
El debat del desenvolupament no és simple. No es resol amb eslògans o proclames. I cal saber combinar el creixement econòmic i la necessària protecció de l'entorn natural i el paisatge. La voracitat del diner però, sempre està a l'aguait de les febleses i contradiccions del sistema. Entre l'ecologisme possibilista i l'urbanisme radical, allò que assegura la durabilitat del creixement econòmic i un entorn de qualitat, és el primer, no pas el segon.
M'ha sorprés aquest atac de periodisme d'EL PAIS. N'havia perdut la costum.