"Troia" (avui a TV3) és una pel.lícula èpica sensacional. Per aquell qui ha llegit la Ilíada és un somni fet realitat. Els exquisits protesten per les llibertats que el film es permet, entre elles que la Guerra de Troia va durar molts anys i no uns quants mesos. Però si a Shakespeare no li retraiem -al contrari, li aplaudim- la compressió dramàtica (és a dir, agrupar en pocs dies esdeveniments allunyats en el temps ), per què ho hem de fer a "Troia"? No ens amarguem: aquesta és una gran adaptació de la Ilíada. Tot és aquí: la fúria assassina d’Aquil·les, la dignitat d’Hèctor, el patiment d’Andròmaca, l’ànsia de poder d’Agammèmnon, el desig de venjança de Menelau, la feblesa de Paris, la bellesa d’Hèlena, la intel·ligència d’Ulisses, la ferotgia d’Àjax, la ingenuïtat de Patrocle… El combat definitiu entre Aquil·les i Hèctor és apoteòsic. La pel·lícula no acaba on ho fa la Ilíada (el funeral d’Hèctor) sinó que també inclou la popular història del cavall de Troia, segurament per no decebre els espectadors. Però el drama ja ha acabat. En fi, la Ilíada s’ho mereixia, i així ha arribat a milions de persones que mai no la llegiran. El repartiment és molt bo, però destaca un extraordinari Eric Bana com a Hèctor, el sofert heroi troià que carrega amb tot el pes del drama. Aquesta pel·lícula conté alguns efectes digitals (la immensa flota grega creuant mar, per exemple), però està feta a l’aire lliure, i el sol és el sol i la pols és la pols. No com la recent "300", tota rodada en un hangar a Vancouver, i que té una textura molt falsa, de videojoc. En fi, "Troia" és un gran espectacle que no convé perdre’s. Hollywood, de tant en tant, encara és Hollywood.
AQUIL·LES
Oh!, guerrer de cabells daurats
fill de Tetis
i nascut per la guerra.
Ets com el déu Sol
que fas arrupir
qui et mira de fit a fit.
La teva llança
és com el llamp de Zeus
que es clava amb precisió
per l’ull de la punteria.
I la teva espasa
és la força del ferro
que duu, al teu braç incansable,
a la victòria final.
Adriana Ferran
(la poeta dels petons)