jaumeciurana |
dilluns, 26 de març de 2007 | 12:57h
Si Catalunya fos França, ara canviaríem de República. Amb paraules i gestos solemnes, faríem una constitució nova, escolliríem uns nous lideratges, recuperaríem les complicitats entre governants i governats, i construiríem un nou somni nacional. Ens aplegaríem sota l'ombra d'una mateixa bandera - crec que la imatge és de J.V. Foix - i ens dedicaríem a bastir una societat potent, integradora i cohesionada.
Calçotades i "afrancesaments" a banda: Hem finalment trobat la clau per entrar al Tívoli i ara només cal que els manyacs es posin a treballar per tal que la clau pugui entrar dins el pany?
Escric això abans que comenci el ple d'avui del Parlament en què es presentarà una moció per plantejar per a Catalunya el que tenen tots els pobles lliures: el dret a decidir, el dret a l'autodeterminació.
Espero que els dos partits catalans que tots sabem siguin capaços ara d'oblidar-se de les disputes electorals, de les properes muncipals i de tot el que sigui lectures en clau de partit i aprofitim l'oportunitat de fer un pas endavant per al nostre país.
M'imagino que no ha de ser fàcil, però seria molt trist que el ple d'avui del Parlament fos una altra exposició de greuges entre els dos partits que, cadascun amb un projecte polític propi, poden obrir les portes de la llibertat a Catalunya.
Estic convençut que tot i que les bases de Convergencia (de les d'unió tinc més dubtes) siguin sobiranistes i fins i tot independentistes,als seus dirigents no els hi fa gaire gràcia lo del referendum d'autodeterminació. Els dirigents de CiU s'acomodarien a una autonomia que deixi fer, i no els interessa enfrontar-se ni amb els agents economics i mediatics que els donen suport i son obertament anti-secesionistes, ni amb el PSOE o PP (donat que volen entrar al govern espanyol). Aixó del referendum de autodeterminació no toca.Si fos convergent tindria clar que fer, canviar els liders del meu partit. Malauradament no en soc de convergent i deixo a les seves mans la meva reflexió.
No és en una calçotada i amb porrons de vi al davant que es fa l'autèntica política catalana. És la Parlament de Catalunya on es proposen les qüestions que afecten la governabilitat del país. La gran desorientació que porta al damunt Esquerra Republicana de Catalunya no l'ha de trans metre a altres partits polítics catalans.
El que si ha de fer en Montilla és treure del seu govern als qui el volen fer for-ha. Així ho va fer amb molta inteligència en Pascual Maragall. Serà Montilla inteligent?
Han retirat la proposta. No la pensen portar al Parament, que és on es discuteixen aquestes coses, no davant d'un porró de vi. Ara bé, segur que us culparan a vosaltres de les seves mancances. En això, són bons alumnes dels sociates.
Calçotades i "afrancesaments" a banda: Hem finalment trobat la clau per entrar al Tívoli i ara només cal que els manyacs es posin a treballar per tal que la clau pugui entrar dins el pany?
Benvolgut Jaume,
Escric això abans que comenci el ple d'avui del Parlament en què es presentarà una moció per plantejar per a Catalunya el que tenen tots els pobles lliures: el dret a decidir, el dret a l'autodeterminació.
Espero que els dos partits catalans que tots sabem siguin capaços ara d'oblidar-se de les disputes electorals, de les properes muncipals i de tot el que sigui lectures en clau de partit i aprofitim l'oportunitat de fer un pas endavant per al nostre país.
M'imagino que no ha de ser fàcil, però seria molt trist que el ple d'avui del Parlament fos una altra exposició de greuges entre els dos partits que, cadascun amb un projecte polític propi, poden obrir les portes de la llibertat a Catalunya.
No és en una calçotada i amb porrons de vi al davant que es fa l'autèntica política catalana. És la Parlament de Catalunya on es proposen les qüestions que afecten la governabilitat del país. La gran desorientació que porta al damunt Esquerra Republicana de Catalunya no l'ha de trans metre a altres partits polítics catalans.
El que si ha de fer en Montilla és treure del seu govern als qui el volen fer for-ha. Així ho va fer amb molta inteligència en Pascual Maragall. Serà Montilla inteligent?