Estic encantat amb aquesta sèrie. Segur que a molts de vosaltres us ha fet
sempre una mena d’urticària les pel·lícules i sèries que tenen l’espai com a
context de les seves històries, i de ben segur que teniu raó: a vegades és per
tancar i posar-se a córrer. Però no tot és dolent, el que passa és que
l’embolcall a vegades espanta als menys previnguts. Jo mateix em vaig
sorprendre quan em vaig adonar que m’havia enganxat a l’Star Trek que feien al
Canal 33. Encara ara no sé com vaig passar de riure’m d’aquells decorats i
aquella estètica tan peculiar a estimar cadascun dels personatges. En el pròleg
d’un llibre de l’escriptora nord-americana Ursula K. Lewin explica molt bé què
significa per a ella la ficció de l’espai i la ciència: “Tota ficció és
metàfora. Allò que la separa de formes de ficció més antigues és l’ús de noves
metàfores dibuixades a partir dels dominants de la vida contemporània: la
ciència, totes les ciències, i la tecnologia, la perspectiva relativista i
històrica, entre els altres. El viatge per l’espai és una d’aquestes metàfores;
també ho és una societat alternativa; una biologia alternativa; el futur n’és
una altra. El futur, en la ficció, és una metàfora.” Nofa falta que
la tecnologia, els mons i les llengües que hi apareixen siguin raonables en
termes del que coneixem avui. A Firefly, Joss Whedon – director i guionista -
combina el western amb la space-opera de tota la vida, la introspecció
psicològica amb escenes d’acció, on hi tenen cabuda cavalls, revòlvers i naus
espacials. Tot plegat per agafar un mal de panxa, i si us dic que el director i
guionista és el creador de Buffy Cazavampiros de ben segur que us començareu a
senyar. No en tinc ni idea de com és aquesta sèrie, però el títol espanta una
miqueta, ja ho sé. És ben sabut que als culebrots els hi podem posar títols com
Ventdelplà o Pasion de Gavilanes, i encara que en aquest cas un no es pot
comparar amb l’altre, si els títols fossin girats ja veuríem amb quina cara ens
miraríem la sèrie del TV3.
Firefly és
una història extraordinària, amb uns personatges complexes i originals, uns
diàlegs eloqüents i molt intel·ligents. La banda sonora és vibrant i variada;
els efectes especials són magnífics i més tenint en compte que es tracte d'una
sèrie. Val la pena descarregar-se-la. Ho podeu fer a l'Emule sense cap
problema. Consta de catorze episodis i tots ells estan subtitulats en castellà.
La sèrie va ésser cancel·lada poc després d’estrenar-se al 2002. La història
completa del com i el perquè els productors de la Fox van decidir fer una cosa
així ho podreu trobar ben fàcilment buscant informació de la sèrie. Al cap de
pocs anys Joss Whedon va aconseguir reunir altre vegada l’equip que va fer-la
possible i després de molt batallar va convèncer a la productora que n’hi
deixés fer una pel·lícula; aquesta es diria Serenety, i encara que no té l’essència
de la sèrie original no està gens malament. Feu-me confiança i gaudiu de la sèrie. Paga la pena
Aquesta sèrie té subtítols en català, almenys fins l'11. Si vols ves a acopdeteclat.cat