De petit, em va fascinar la pel·lícula de Dersú Uzalà. Avui, encara, de tant en tant penso en la influència que aquella pel·lícula tingué en la conformació del meu pensament mediambiental, és a dir, de la manera que tenim els humans de relacionar-nos amb el nostre entorn. Ara fa unes setmanes vaig llegir-ne el llibre de Vladímir Arseníev, traduït magníficament al català per Miquel Cabal, en que es basà la pel·lícula.
És per això que, coincidint amb la proximitat del dia de Sant Jordi, us el vull recomanar i destacar-ne un paragraf que lliga perfectament amb la preocupació que tenim sobre la necessitat de salvar els mot per salvar la nació.
Vaig trobar una vella que recordava la seva llengua materna. Vaig convèncer-la que compartís els seus coneixements amb mi. Fent molts esforços, va poder recordar només onze paraules. Vaig anotar-les, semblaven udegué. Cinquanta anys abans, quan en tenia vint, no sabia ni una sola paraula de xinès. Ara havia perdut completament tot el que era propi de la seva nació, fins i tot la llengua.
Vladímir Arseníev. Dersú Uzalà
Bon Sant Jordi !
http://cdecarabassa.blogspot.com
Faig la mateixa recomanació: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/42439
Jaume,
A casa meva, va ser una pel.lícula mítica. Al cinema Atenes hi vam anar dues vegades! (pobre cinema Atenes, que ha desaparegut)
Estic contentíssima de tenir la traducció en català per primer cop.
Ja n'he encarregat mitja dotzena!
Feliç Diada
Excel.lent suggeriment.
De la matixa editorial, Walden o la vida als boscos, de Henry David Thoreau. Una altra meravella.
Salut i roses.
Quim