Aquest còmic no és el
millor que ha fet aquest home. Ho sent però, no. Me l'he
llegit per completisme i perquè se m'ha posat al davant
després d'haver-me llegit tot “Palomar”, obra que trobe
més rodona i de la qual aquesta és com una mena de
spin-off. Tot i això, es tracta d'un còmic que
es devora molt despresa i hom no sap ben bé la raó. El
guió és confús i hi ha notables diferències
quant a la temporalitat, amb vinyetes d'el·lipsis temporals
de setmanes o anys al costat d'altres de segons.
Però, la història en
general t'acaba interessant i vols desxifrar-la, tot i anar ben
perdut. És un poc l'efecte “Gabriel García Marquez”
que tothom comenta que s'assembla als còmics dels germans
Hernandez. En el cas de l'escriptor és que escriu com els
àngels, i aquí passa un poc igual amb l'ajuda d'un
dibuix bastant fi (la veritat, que dóna gust de veure'l) i el
carisma d'uns personatges que semblen tenir vida pròpia. Sort
que al final, t'acabes aclarint, doncs l'autor sap donar recompensa
al pobre lector. Total, que és un còmic recomanable
pels lectors habituals, i si no ho sou potser trobareu una porta
d'entrada millor.
En canvi pel meu gust, Rio Veneno és la millor obra d'en Beto Hernandez. La trobo la més meditada, la més rodona i, com tu dius, la dificultat a l'hora de seguir els salts temporals es veu recompensada al final. Però... no sé si estàs d'acord, per a mi el bo de veritat és el germà Jaime. LOCAS, MAGGIE I HOPEY és una obra mestra pel dibuix, per la sensibilitat al tractar les històries, pels personatges... una de les millors obres publicades els últims anys. Tinc els tres toms publicats per La Cúpula i són una meravella.
Jo també sóc més de la corda de Jaime, a qui tinc em"brut"at per ahí.... i de fet tinc el volum mastodònic de LOCAS (que correspon als 3 de La Cupula) al "wish list", prompte caurà. ^_^U Salut!
Salut!